Bon any

La postal de la família Palomar Fonts

Un pessebre ben nevat

Aquest any, els de cal Bonet –associació Egueiro– ens han obsequiat amb un pessebre muntat a l'aire lliure, a la plaça del Forn, amb un paisatge que combina i contrasta la ciutat i la muntanya...
La natura va voler guarnir-lo amb una bona capa de neu, gens artificial. Ni farina, ni boletes de suro blanc. A Albarca, al pessebre neva de veritat. Amb aquestes imatges tan nadalenques, us desitgem bones festes.

Bones festes

Ens ha arribat aquesta felicitació:



Per una nit oblideu-vos de tot:
dels deutes, de la feina, de la gent,
i canteu com infants
Les cançons inefables
i confieu que tot serà més pur
dara endavant
Miquel Martí i Pol

L'equip del Parc Natural de la Serra de Montsant us desitja:

BONES FESTES i
UN TRANQUIL i FELIÇ ANY 2010!

Fred, neu o pluja

Doncs ja ha arribat l'hivern. Fa menys fred, i de la neu hem passat a la pluja. Us afegin algunes fotografies més d'aquest canvi –sobtat– d'estació: d'una tardor quer semblava un estiuet a l'hivern.



El carrer de la Plaça (Salvador Palomar)



Des de l'eixida de casa (Salvador Palomar)



Ulldemolins des del riu (Sònia Granados Crivillé)



El molí del Pont d'Ulldemolins (Sònia Granados Crivillé)



La vall d'Ulldemolins, aquest dilluns (Sònia Granados Crivillé)

Dies de neu i fred

La tardor s'acomiada amb neu i fred. Paisatges de postal nadalenca, però també impossibilitat d'arribar al poble amb vehicle sense jugar-se-la. Aigua bona per a la muntanya i per als conreus, però mal temps per als que encara no havien acabat de collir olives. El pitjor, les gelades.
Canalla, aquests dies, sense anar a classe als pobles i canalla, avui, jugant amb la neu a la vora de la carretera, en aquest matí de diumenge fred i assoleiat. Les fotografies, de Cornudella i Albarca, són d'aquesta setmana.



Nevant a Cornudella (Montserrat Solà)



Cornudella, el dimarts (Montserrat Solà)



Albarca, el dimecres (Maurici Montané)



Montsant, des de les crestes del Blai, el dimecres (Maurici Montané)



Albarca, aquest matí (Salvador Palomar)

Camins amb història

Els participants als Hostalets d'Albarca

D'Albarca cap a la Morera, seguint els camins que molts anys enrere van fer servir els cartoixans... i els pagesos, els pastors, les dones d'Albarca que baixaven a Cornudella o les de la Morera que visitaven els seus parents d'Albarca, les famílies que anaven a Sant Joan del Codolar per Sant Joan degollat, el traginers amb l'animal carregat o les noies que pujaven a festa major.

Els camins hi són perquè comuniquen indrets, es conserven quan es fan servir i es deterioren quan perden la seva funció. La seva existència i les seves característiques ens ajuden a conèixer la història d'un territori.

Montsant és una serralada amb tradició d'eremitisme

El Parc Natural de la Serra de Montsant va organitzar diumenge passat, com a cloenda de les activitats «Descobreix el Parc Natural 2009», una caminada des d'Albarca cap a la Morera (sense arribar-hi) que aplegà una trentena de persones. El dia fou gris i fresc, sobretot després d'un novembre tan càlid, però sense arribar a ploure. El recorregut prou curt i planer possibilità entretenir-se en els comentaris, a càrrec d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar, sobre l'antic camí de Reus a Lleida, que arriba als Hostalets d'Albarca des de Cornudella i continua cap a Ulldemolins; el monestir cistercenc femení de Bonrepós i la Cartoixa d'Escaladei, les activitats pròpies del territori en el passat, la religiositat o l'eremitisme. I també parlar del present, de la percepció de la muntanya des dels usos lúdics o esportius, de l'excursionisme i la conservació dels camins avui.

Les construccions en pedra seca mostren els usos del territori

Convertir el paisatge en l'exposició permanent, i viva, d'una mena de museu a l'aire lliure és possible amb els coneixements i els adequats recursos d'interpretació. Malauradament, el poble no disposa de cap espai –el refugi era tancat, com sempre– que pugui servir d'introducció a propostes didàctiques d'aquest tipus, ja que és punt de partida per a altres recorreguts. L'experiència, però, fou prou reeixida i, de ben segur que es pot tornar a repetir.

Presentació de la recerca "Montsant, front de guerra" a la Vilella Baixa

El proper dissabte 28 de novembre, a les 19 h, al Cafè de la Vilella Baixa (C. Freixinals, s/n) tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada per Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria sota la coordinació de Salvador Palomar i que ha comptat amb el suport de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2008, Carrutxa va encentar una recerca sobre el pas del front de guerra pel territori de Montsant, el qual va comptar amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica. El treball, realitzat a partir del reconeixement del terreny, de l'estudi de nombrosos testimonis escrits (fonamentalment, llibres de memòries) i del treball amb més de cinquanta testimonis orals, va permetre identificar tot un seguit d'elements de patrimoni material relacionats amb el pas del front de guerra pel territori de Montsant: llocs d'observació, parapets, nius de metralladores...Alhora, es definia el paper que aquest territori va exercir com a rereguarda de la Batalla de l'Ebre (primavera-tardor de 1938) i com a camp de batalla durant l'atac contra Catalunya (desembre 1938 - gener 1939). Es va evidenciar l'impacte que van tenir sobre la població els moviments de tropes, la instal·lació de llocs de comandament, l'existència de camps de treball com el de Cabacés, els atacs de l'aviació i la itinerància dels equips quirúrgics per tot el territori.

El treball també s’ha desenvolupat en el marc de la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, i ha permès inventariar diverses estructures arquitectòniques, moltes d’elles en base la tècnica de la pedra seca, que esdevenen elements d’interès patrimonial i un recurs d’interpretació històrica i cultural del paisatge natural de la serra de Montsant. Aquests treballs de documentació i inventari són una informació que s’incorpora dins la línia de gestió sobre l’arquitectura de la pedra seca que desenvolupa l’equip tècnic del Parc tant en termes de conservació, recuperació com divulgació.

Durant la sessió es presentarà el quadern editat conjuntament pel Parc Natural de Montsant i Carrutxa que porta per títol: Senyals de guerra a Montsant.

Hi sou convidats.

Als setanta anys de la mort de Felip Barbat

A partir l'ocupació franquista de Catalunya, el 1939, s'inicia una duríssima repressió contra els militants d'organitzacions i partits, les persones que havien exercit càrrecs públics durant el període republicà o les que eren conegudes per les seves idees d'esquerres. Moltes vegades, les conseqüències de la repressió recauen sobre persones poc destacades en l'activitat política i gens implicades en fets de sang. Els dirigents i líders han marxat a l'exili i, als pobles, resten persones amb major o menor adscripció a idees i organitzacions d'esquerres, però de poca o nul·la rellevància política.

L'objectiu de la repressió, mal disfressada de justícia, no és en cap cas esbrinar i delimitar responsabilitats sobre delictes suposats o reals. Més enllà d'actuar contra els autors de la violència revolucionària que seguí la revolta militar –motiu que justifica moltes actuacions repressives–, les detencions, els empresonaments, les paròdies de judici, les penes de presó i les execucions tenen com a objectiu atemorir i escarmentar la gent, consolidar un règim autoritari que té en la por un instrument clau de domini. La realitat es capgira i el simple fet d'haver estat fidel a la legalitat democràtica esdevé delicte d'auxili a la rebel·lió. I motius ben poc consistents poden finalitzar amb una dona o un home davant d'un escamot d'execució. És en aquest context que s'ha d'entendre l'assassinat legal de Felip Barbat, nascut i veí d'Albarca, afusellat a Tarragona el 16 de novembre de 1939.

Seguir el procés que porta aquest veí d'Albarca a la mort fa esgarrifar. Rumors i afirmacions gratuïtes, suposicions sense fonament esdevenen proves irrefutables que pretesament argumenten una pena que, en cap cas ni en cap indret, té justificació.

Felip [Anglès] Barbat –a la documentació consta sempre com a Felip Barbat Barbat– va nèixer a Albarca el 1913. Electricista de professió, era un jove d'esquerres. Tenia companya i una filla que va morir de petita. El 14 d'abril de 1933 –era divendres Sant– va anar a tocar les campanes per celebrar el segon aniversari de la proclamació de la República. El juliol de 1936 va presidir durant uns dies el comitè revolucionari del poble i després marxà voluntari al front d'Aragó en una columna del Partit Obrer d'Unificació Marxista. A Albarca, durant la guerra, no hi va haver altres fets de sang que els morts que deixaren els combats i les bombes de l'aviació franquista al terme. Un cop acabada la guerra, doncs, Felip va restar al poble, un error que li va costar la vida.

És detingut per la guàrdia civil i traslladat a la presó de Tarragona, l'1 d'agost de 1939. És acusat d'haver cremat les imatges de l'església, imposat multes econòmiques a les persones de dretes, incautat les armes i saquejat els béns del capellà. També es diu que va denunciar un veí que, per aquesta raó, va rebre maltractaments. Fins aquí res que no sigui habitual en aquests processos. Felip Barbat explica al tribunal que efectivament formà part del comitè, esquiva la destrucció de les imatges apuntant la intervenció d'un escamot de milicians forasters i justifica el repartiment dels mobles de la casa del rector per les necessitats del moment, agreujades pel fet que aviat començaren a arribar refugiats al poble.

El testimoni del que havia estat detingut com a espia va diluir la seva responsabilitat: «habiendo permanecido privado de libertad durante veinte días, sin duda por influjo local no solo de Felipe sinó de todos los miembros del Comité.», explicà al tribunal.

La primera acusació greu és la d'haver participat, mentre era al front d'Aragó, en la mort d'una persona d'ordre a la qual prèviament havia demanat diners. En cap moment es concreta el nom ni l'indret on els fets van succeir. No hi ha cap testimoni. Es diu que es va dir i prou. La segona es basa en una carta que, segons el veí que el denuncia, Felip Barbat havia escrit a la seva mare des del front, entre Tierz i Ferlete. Escrit on suposadament explicava que ja l'havien fet sergent i que havia matat vint feixistes i ferit d'altres vint. La carta no hi és i l'única prova és el testimoni del veí denunciant. L'acusat explica que no sap escriure –fet que es pot constatar mirant com signa, al seu expedient– i que no sap exactament què hi posava, a les cartes que un company li escrivia. Que mai el van fer sergent, que a més tenia problemes de visió, que fou operat mentre era a l'exèrcit, i que fou declarat inútil després de vuit mesos.

En cap moment se'l vincula a cap esdeveniment violent succeït a la contrada. Un altre testimoni diu d'ell que «fué presidente del Comité Revolucionario de Albarca, aldea inferior a cien habitantes, donde no se cometieron ningún delito de sangre [...] y según rumores que circulan en la aldea, tomó parte en un delito de sangre en tierras de Aragón». Uns rumors que esdeven, en la sentencia, que Felip «según sus propias declaraciones públicamente hechas había tomado parte también en otras veinte muertes más».

Condemnat amb la única prova de la declaració del seu denunciant, Felip Barbat és executat un 16 de novembre, fa setanta anys, i enterrat en una fossa del cementiri de Tarragona.

Tot plegat, la mort d'aquest jove d'Albarca és una burla sagnant a la Justícia com ho és qualsevol judici de l'època a qualsevol persona, des del president Companys fins al desconegut veí d'un petit poble de muntanya. L'anul·lació de tots els judicis del franquisme –i no la revisió– i la restitució de la dignitat de totes aquestes víctimes d'un règim il·legal és, encara avui, el deute pendent d'una societat que es vol i es diu democràtica.

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

L'Ajuntament de Cornudella ha aprovat l'inici de formulació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Per aquest motiu, el proper dissabte 10 d'octubre, a les 8 del vespre, tindrà lloc, a la sala de plens de l'Ajuntament, l'acte de presentació dels treballs previs que serviran per al seu posterior tràmit.

Paral·lelament, i en el marc del programa de participació ciutadana, l'Ajuntament ha adreçat una enquesta a totes les persones empadronades al municipi (Cornudella, Albarca i Siurana) per tal de conèixer les seves preferències. El qüestionari demana l'opinió del veïnat sobre quin creixement de la població i sobre el model urbanístic que es vol per a Cornudella en el futur.

Cent anys d'autobús a Albarca

Aquesta tardor ha fet cent anys que el poble compta amb una línia de transport públic, amb parada baix al coll. Quan els vehicles a motor van començar a circular pel coll d'Albarca feia menys de mig segle que s'havia obert la carretera. Fins aleshores, pobles com Ulldemolins només eren comunicats per camins de bast, en la ruta de Reus a Lleida que passava pels Hostalets. I, no cal dir-ho, en aquell moment, del coll al nucli d'Albarca només hi havia el camí de bast que encara es conserva en part, pel vessant del migdia.

El gener de1909 es va constituir a Reus la «Compañía Reusense de Automóviles» –més coneguda posteriorment pel nom comercial de «La Hispania»– amb l'objectiu inicial d'establir dues línies de cotxes: de Reus a Mont-roig i de Reus a la Serra de la Llena. Cornudella. Durant el mes de març es van fer uns viatges per tal de comprovar l'estat de les carreteres i la línia es va inaugurar el 9 de maig d'aquell any.

Arribada del primer cotxe de línia a Ulldemolins (1909)

Al mes de setembre, però, la companyia va optar per suprimir els autobusos que portaven a Riudoms i a Mont-roig i allargar la línia que pujava a Cornudella cap a les Vilelles i cap a la Serra de la Llena. Aquest fou l'eix de l'expansió de l'empresa.

Anunci a La Vanguardia, 2/09/1910

Mig segle després, els autobusos de «La Hispania» cobrien les línies des de Reus a Prades, Juncosa, la Granadella o la Palma d'Ebre.

Línies en activitat i en projecte, a la dècada de 1950

Aquestes línies d'autobús, que comunicaven Reus amb una part de les poblacions que formaven part de la seva àrea de mercat, van esdevenir un important mitjà de transport de persones i petites mercaderies. Aquest mitjà de transport públic fou d'importància cabdal fins a la generalització dels vehicles particulars. La gent baixava a Reus, sobretot al mercat dels dilluns, i els autobusos oferien la possibilitat d'abastir els pobles de productes diversos encarregats a comerços. Però també fou molt emprada pels excursionistes que, els caps de setmana, s'apropaven a Montsant.

El cotxe de línia a Cornudella

La revista a la diada del PNMON

Ahir dissabte, La Carxana va ser present a la diada «Gaudeix el Parc en família» que el Parc Natural ha organitzat, aquest any, a Cornudella. Al matí, amb una parada que va servir per donar a conèixer la revista i facilitar exemplars dels números d'anys anteriors que encara tenim –la major part estan exhaurits– a les persones interessades. També hi havia una mostra de les publicacions editades per l'associació Carrutxa referents als pobles de la serra de Montsant.

Al matí es van desenvolupar diveros tallers i activitats per a la canalla

Al vespre, a l'Ajuntament, es va presentar el programa de recerca «Montsant, front de guerra» que ha desenvolupat Carrutxa entre el 2007 i el 2009, en el marc de la col·laboració amb el Parc Natural i amb el suport del Memorial Democràtic. El treball que estudia el pas del front pels pobles de la serra, abasta cronològicament des de la primavera-estiu de 1938, quan els nostres pobles esdevenen rereguarda del front de l'Ebre fins a l'ocupació per part de les tropes franquistes, el gener de 1939. Sense renunciar altres fonts documentals i bibliogràfiques, la recerca empra força la memòria personal, oral –per mitjà d'entrevistes– o escrita, en diaris i dietaris de guerra.

A banda de les publicacions que s'anuncien per a finals d'aquest any, aquesta recerca ha possibilitat altres activitats con conferències o la publicació d'articles com sobre «La Guerra Civil al mas del Lluc» dins el número 14 de La Carxana , que fou repartit entre el públic assistent que omplia a vessar la sala d'actes municipal.

Tot plegat va servir per col·laborar en una jornada que fou un èxit i que es consolida com una trobada de referència per a descobrir els valors de la serra de Montsant. Per La Carxana ha estat una oportunitat de donar a conèixer la publicació i establir futures col·laboracions, en la línia de mantenir la revista com eina de qualitat per a la divulgació de la història i el patrimoni cultural d'Albarca i dels pobles propers de Montsant.

Imatges de la festa major

Enguany ha fet 25 anys de la recuperació de la Festa Major del poble. El 1984 fou any de la memorable actuació del Brivalls de Cornudella a Albarca i de la primera tirada de bitlles, una activitat que s'ha consolidat com un dels referents de la nostra petita celebració.
Aquestes són algunes imatges que ens ha deixat l'edició d'enguany, a més de l'estrena dels nanos: el concert a l'església, el joc de pistes, la tirada de bitlles o la presentació en societat –si més no, de cara als pobles de la rodalia– dels nanos a l'aplec de la Mare de Déu de Montsant.



El concert a l'església



Dues engrescades participants al joc de pistes



La tradicional tirada de bitlles



La fotografia de grup, a l'acabar les bitlles



Els nanos dalt a l'ermita de Montsant



Onze noies amb el nom de Montsant van pujar a Montsant el dia 17. A la foto –hi manca la Montsant Fonts– acompanyades de la Montsant, personatge festiu, a la porta de l'ermita.


La festa s'ha acabat i ens ha deixat amb ganes de fer més coses durant tot l'any, de trobar-nos els grans i que la canalla jugui –per uns dies, per unes hores– aquest col·lectiu de persones que, amb feines i lloc de residència diversos, compartim el gust per fer vida al poble.

Albarca estrena nanos

Aquest matí han sortit per primer cop al carrer els nanos d'Albarca –que porten per nom Montsant i Vicent– acompanyats, com pertoca, d'una formació de músics locals –saxo, flauta i un eixerit timbaler– per acompanyar la gent a ofici i esperar-los a la sortida.




Els nanos compten amb el seu propi ball, que han anat interpretant en el recorregut i una tonada de cercavila. Dos nous personatges que s'afegeixen al repertori d'elements festius catalans i que, d'ara en endavant, identificaran la nostra població.

La Carxana 14 (agost 2009)

Aquest agost, com és habitual, surt un nou número de La Carxana en edició sobre paper. La novetat d'enguany és sens dubte l'arribada de l'aigua corrent a les cases. En l'apartat històric, la revista ens apropa al periode de la Guerra Civil a partir de la que fou l'explotació agrícola i ramadera més important del terme: el mas del Lluc. De la col·lectivització de la terra al seu ús com a hospital de sang, en els darrers mesos del conflicte, l'article recull documentació inèdita i testimonis d'algunes persones que van viure aquells moments.



També ens parla d'un mapa de la serra de Montsant del 1499 i inclou articles sobre la identificació del que fou el refugi antiaeri d'Albarca, el carrer barceloní que porta el nom del poble o diverses publicacions com Gotholàndia, una novel·la de fantasia que arrenca en una Albarca –l'autor hi té arrels familiars– més o menys imaginada o sobre el catalèg que recull l'activitat gogista de Mn Joan Roig i Montserrat.

El treball sobre el mas del Lluc es comentarà en el marc de la presentació de la recerca «Montsant, front de guerra», a càrrec de Salvador Palomar, el 29 d'agost, dins el programa d'activitats «Gaudeix el Parc en família» que enguany té lloc a Cornudella.
També per aquest motiu, La Carxana tindrà una parada al matí del dissabte 29, a l'espai de les activitats, amb diverses publicacions sobre la història i el patrimoni cultural dels pobles de la serra de Montsant.

Els sumaris de les revistes publicades des del 1995 es poden trobar al nostre indret web, amb índexs temàtics i per pobles. A partir d'aquesta tardor, es podran començar a descarregar de la xarxa, en format pdf, els articles publicats en aquests anys.

Festa Major 2009

Tradicional fotografia de grup, després de la tirada de bitlles (15/08/2008)

Un any més, aquest agost, Albarca celebra la seva Festa Major d'estiu. El programa elaborat per la junta de l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca, inclou els següents actes:
Dissabte 15, al matí: sortida dels nanos del poble i, a les 10, missa.
A les 6 de la tarda: Concert a càrrec del quartet de flautes «Quattor» i berenar.
Diumenge 16, a les 12 del migdia, conferència sobre «Cellers monumentals» a càrrec de Ramon Aloguín, a l'església.
A les 5 de la tarda, tirada de bitlles.
El dilluns 17, com és tradicional, es pujarà a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant. A les 12, missa.
Del 15 al 17 es podrà veure a l'església una exposició dels plànols de l'expedient de declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional de l'església de Sant Vicent d'Albarca, per gentilesa dels arquitectes Srs. Orellana i Aloguín.

Activitats d'estiu

Cada estiu, el Parc Natural de Montsant programa un seguit d'activitats –conferències, exposicions, presentacions de llibres– amb l'objectiu de divulgar el patrimoni natural i cultural de la serralada i dels seus pobles. Aquestes activitats abasten tots els nuclis de població a excepció, enguany, d'Albarca.

Aquest any s'han previst un seguit de presentacions del llibre Montsant, parc natural, editat pel mateix Parc i per March editor, amb fotografies de Xavier Vaqué, durant els mesos de juliol i agost. I també, un seguit de conferències, en col·laboració amb Carrutxa, sobre les festes tradicionals als pobles de Montsant, la ramaderia a la muntanya, el treball de les dones... a més de dues exposicions. A casa, al tros, al carrer. Imatges de dones de Montsant és una exposició resultat del treball de recollida de fotografies antigues que es desenvolupa des de fa uns anys i incideix específicament en el paper de les dones en la vida quotidiana dels nostres pobles. Montsant, descobreix-lo és una exposició itinerant produïda pel PNMON.

Dins els actes de la diada «Gaudeix el parc en família», que enguany se celebra a Cornudella, es presentarà la recerca sobre el pas de la Guerra Civil pels pobles de Montsant.

Gotholàndia

El Pep de cal Mosset ha publicat una novel·la –no és la primera vegada– que té Albarca, entre la realitat i la imaginació, com a referent geogràfic. També els protagonistes, l'Albert o el seu oncle Fric, tenen un cert regust de realitat potser només perceptible per a un reduït col·lectiu de persones.

Gotholàndia és, però, més enllà del poble que li serveix de punt de partida, un relat de fantasia en un món virtual. L'Albert el Piles és un xicot, com molts altres, enganxat a la consola i als jocs d'ordinador. En un intent de desintoxicació radical, la seva mare l'envia a casa de l'oncle, que viu en un poble pràcticament deshabitat, voltat de llibres i d'herbes. Però el noiet s'emporta la maquineta i, d'amagat, es posa a jugar a Gotholàndia, el seu joc preferit, que mostra un univers fabulós on hi conviuen éssers ben estranys i on els participants han d'adquirir diverses habilitats per superar difícils proves. Un cop de màgia s'emporta l'Albert, que esdevé un personatge més del joc, i no us explico res més de l'argument.

L'originalitat de la narració es troba en aquest particular univers format per éssers mítics i personatges de llegenda. Un món amb constants referències a la tecnologia del present que poua alhora de referents de la tradició autòctona. En l'any en què es commemora el cinquantenari de la mort de Joan Amades,
Pep Blay fa el seu particular homenatge al folklorista –potser, sense proposar-s'ho– mostrant com el bagatge de la fantasia popular que va embadalir i aterrir la canalla durant molts anys pot ser rellegit, sense conplexos, per ubicar-lo en un context de present. I servir de fonament a una narració que succeeix en un món virtual on els personatges es reconfiguren, guanyen punts o perden nivells de vitalitat segons les situacions.




Fa anys –uns quaranta, més o menys– que llegeixo literatura de fantasia, però la meva experiència de joc digital és molt puntual. De ben segur que la meva percepció del relat, doncs, deu ser ben diferent a la de qualsevol xicot de catorze anys, amb domini del comandament i bon coneixedor dels secrets dels videojocs. Però m'ho he passat d'allò més entretingut amb Gotholàndia, per l'argument –encara que segueix inevitablement algunes de les pautes inherents al gènere–, per l'entranyable ratpenat que t'obliga a canviar el ritme de lectura, però sobretot pel munt de complicitats que troba un lector avesat al món de la cultura popular, pels estrips divertits de la tradició, que omple les seves pàgines. I és que, acostumat com em tenen a les referències mitològiques celtes o nòrdiques, també s'agraeix una dosi de cabrabocs, molsoses, dalifants, mirones, calcàtrix o gats del cel.

Us recomano, doncs, que us endinseu a Gotholàndia, encara que no sigui al costat del foc a terra o en una habitació plena a vessar de llibres –alguns de Joan Amades–, amb una petita finestra, com les d'abans, que dóna a un carrer per on passen turistes ocasionals que comenten invariablement…: «—Ja s'hi deu viure tranquil en aquest poble!»

Quan pel carrer de la Plaça em trobi aquest Fric –si no m'equivoco, em sembla que ens coneixem fa anys–, li explicaré que la seva història m'ha agradat força i li comentaré que, com ell, m'he vist alguna vegada, reformatejat com un venerable druida de pa sucat, amb sandàlies guarres i el senalló farcit d'herbes. Són coses de l'edat.

Pep Blay
Gotholàndia
Barcelona: Montena/Mondadori, 2009

Es presenta un llibre sobre Montsant

Aquest dissabte passat dia 18 d’abril es va presentar al centre cívic d’Ulldemolins el llibre Montsant, parc natural, una edició del Parc Natural de la Serra de Montsant i March Editor. L’obra és una creació del fotògraf Xavier Vaqué, vilatà de la Vilella Baixa i és el resultat de la seva particular visió de la serra de Montsant i els seus racons.

El llibre, és un recorregut visual estructurat en quatre capítols que s’introdueixen amb un text d’autor encarregat a persones que d’una manera o altra són coneixedors de manera especialitzada del territori Montsant. El primer capítol –Orígens–, parteix de la descripció física que defineix Montsant i vol introduir-nos tant en l’origen místic que defineix la “muntanya santa” com oferir el testimoni dels múltiples usos humans que han existit en el paisatge de Montsant al llarg dels segles. El segon capítol està dedicat a Paisatges i racons, oferint una mirada personal dels indrets que per la seva bellesa il·lustren, sense paraules, perquè Montsant és un espai d’interès natural singular. A continuació, el capítol Pobles, tracta de la vinculació de la gent dels pobles de Montsant amb el seu medi (activitat econòmica, centres de devoció religiosa, excursionisme, patrimoni festiu, etc.). El quart capítol es dedica a destacar els productes per excel·lència d’aquesta terra: l’oli i el vi, però també ens presenta els altres productes de la terra presents en la nostra gastronomia (ametlles, avellanes, mel, etc.). Previ a aquests capítols, hi ha una presentació especial sobre la tasca de gestió i ordenació que es duu a terme des l’equip del Parc Natural, els equipaments dels quals disposa així com de les diferents línies d’actuació en matèria d’educació ambiental, millora rural, treballs de vigilància i manteniment i dels diversos estudis i actuacions sobre fauna, flora i patrimoni cultural que es realitzen.

Montsant, parc natural vol destacar els valors naturals i culturals de la serra de Montsant i dels seus pobles. Gràficament el llibre vol ser una edició de prestigi, realitzada en català, traduïda al castellà i a l’anglès i, per tant, que sigui un material de divulgació i presentació de la comarca més enllà de les nostres fronteres i que el Parc sigui conegut a nivell internacional.

L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta de la Mancomunitat dels municipis del Parc Natural de Montsant i diputada, la Sra. Misericòrdia Montlleó; el director dels SSTT a Tarragona del DMAiH, el Sr. Josep Lluís Pau Roigé; Francesc Sánchez, de March Editor i del mateix fotògraf, Xavier Vaqué.

Montsant, descobreix-lo!

Roca Falconera, Montsant.

Aquest passat dissabte 28 de març ha començat la campanya impulsada des del Parc Natural de la Serra de Montsant que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i cultural d’aquest espai protegit, així com la diversitat de llocs interessants i emblemàtics que integra la serra.
Aquesta sisena edició de la campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant ofereix la possibilitat de participar en diverses activitats, al llarg de tot l’any i de la mà de les empreses col·laboradores del Parc –Pedrenca, Catsud i El Brogit Guiatges-, podrem anar descobrint i gaudint de Montsant a partir dels tallers naturalístics, excursions familiars, sortides nocturnes, guiatges en anglès i senderisme interpretatiu.
Aquest any, a més, des del Parc Natural de la Serra de Montsant s'organitzen una sèrie d'activitats per divulgar els diversos projectes de conservació tant a nivell de patrimoni natural com cultural que es realtizen des de l'equip de gestió del Parc. Al mes de maig, i en motiu del Dia Europeu dels Parcs, se celebrarà la V Festa de l’Arbre al CEIP Serra Major. Destaca especialment la celebració de la V Nit catalana dels ratpenats, que tindrà lloc a la Vilella Baixa el dia 8 d'agost.
La cloenda de les activitats d’estiu tindran lloc a Cornudella de Montsant el 29 d'agost amb la diada Gaudeix del Parc en família, on grans i petits podran participar dels tallers, excursions i activitats organitzats per aquesta ocasió.
Totes les activitats -excepte el curs d'ornitologia i l'activitat del GEPEC- són gratuïtes i cal inscriure's prèviament.Podreu consultar tota la programació de la campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant a www.parcsdecatalunya.net.

Una imatge desconeguda

Els treballs de construcció de la nova xarxa d'aigua al poble ofereixen algunes imatges pou insòlites. La primera foto és de mitjan febrer, la última, d'aquesta tarda. De ben segur, mai els carrers d'Albarca havien estat tant trasbalsats com ara i ningú havia vist així el carrer de la Plaça.

Una nova xarxa d'aigua

Aquest matí ha tingut lloc, a l'Ajuntament de Cornudella, una reunió informativa, a la qual havien estat convocades totes les persones amb casa a Albarca. S'hi ha parlat, fonamentalment, de les obres per poder portar l'aigua corrent, en condicions, a totes les cases. Aquest estiu, amb la construcció d'un nou dipòsit prop del mas del Lluc, que envia l'aigua cap a l'antic dipòsit del poble –al Pla del Castell–, es va garantir el subministrament d'aigua a la població. L'antiga xarxa, però, només arriba a algunes cases i ara se'n fa una de nova, d'acord a la normativa vigent.

Com que el poble es troba bastit, en bona part, sobre pedra, els treballs per les rases són lents i per això la circulació de vehicles pel poble –i cap al peu de Montsant– es veurà afectada durant unes setmanes. Es preveu que fins a mitjan abril. Cal tenir en compte que, quan la màquina treballi al carrer de la Plaça, prop de l'església, no es podrà entrar al poble (probablement, a començaments d'abril).

L'alcalde, acompanyat del regidor responsable de les obres, ha informat d'altres millores previstes per al nucli de població i ha manifestat la seva intenció de convocar, d'aquí uns mesos, una nova sessió quan es puguin concretar projectes com els del clavegueram, la recollida de brossa o la millora dels carrers, amb voluntat de comptar amb l'opinió del veïnat.



La màquina treballa ara al camí de dalt

Bufa el vent

L'entrada al poble, aquesta tarda


Parlar del (mal) temps com a notícia destacada en el devenir quotidià del poble ja comença a ser habitual. La darrera ventada no ha fet tants estralls com la del novembre, però el rastre d'arbres malmesos és prou evident. Com també ho són les restes escampades de fragments del sostre del corral...

En l'aspecte positiu, cal apuntar que continuen els treballs de millora de les infraestructures. Aquests dies, una màquina està obrint una rasa per portar els serveis –xarxa d'aigua– als xalets de la part de dalt del poble.

Sense canalla, no hi ha Reis

Al poble fa molts anys que no se celebra la nit de Reis pels carrers. Sense canalla, no hi ha festa. És cert que, darrerament, els mags de l'Orient –o els seus col·laboradors– han anat passat regularment per alguna casa del carrer de la plaça i hi han deixat algun obsequi, però només la gent gran –molts ja no hi són– recorda com antigament la canalla arreplegava mates d'espígol sec i feia un ninot que, al capvespre, era passejat pels carrers. L'acompanyaven tots els xiquets i xiquetes, amb torxes fetes també d'espígol, i finalment el cremaven.
I cantaven:

«A esperar els Reis,
que els Reis han vingut,
carregats de pebre
i vestits de vellut.

Lo ninot d'espígol
s'ha casat a Reus,
li ha marxat la dona
cap els Pirineus.»

El pobre ninot d'espígol fa molts anys que no surt. I la desaparició de la festa de Reis ens ensenya allò tan evident que a vegades s'oblida: que la festa neix d'una comunitat i que perdura mentre la comunitat la vol, o pot, celebrar. Una lliçó aplicable arreu.