dimecres, 13 d’abril del 2011

La mirada del temps. Imatges de Cornudella, passat i present

Mirant les fotografies podem viatjar en el temps, millor dit, ens situem davant un lloc concret i en un instant precís del passat o del present. Davant les imatges fotogràfiques la memòria s’activa i, especialment amb les que són antigues, els records es desperten i sovint provoquen emocions. Observar llocs comuns del nostre dia a dia des d’una altra perspectiva també ens pot sorprendre alhora de reconèixe’l i fan d’interès un lloc que fins llavors havia passat desapercebut.

Amb la mirada del temps també podem entendre com el passat és viscut des del present. Si a aquestes instantànies del passat els hi encarem la imatge present, la informació que transmeten les fotografies és molt més àmplia que la imatge fixe que aparentment representen. Evidencien la transformació del paisatge urbà i social de Cornudella: quan s’anava a la font a buscar l’aigua, quan es batia a l’era on també s’hi feia envelat o com era l’entrada al poble a inicis del segle XX.


Les imatges del passat ens permeten conèixer com es vivia a pobles com Cornudella, quines eren les pràctiques quotidianes, o descobrir com eren alguns dels indrets del poble ara ja desapareguts o transformats, amb més o menys encert. N’hi ha que han deixat de ser un espai quotidià i amb una funcionalitat vertebradora de les formes de vida del passat i que ara formen part d'allò que hom anomena mobiliari urbà: la bassa de la vila és ara la piscina municipal, a les fonts les dones ja no hi omplen el càntir, i el pont de la Fonteta ha deixat de ser la via de comunicació principal que enllaçava amb el camí de Prades. D’altres indrets no han canviat, com la Plaça de la Vila, malgrat haver canviat de nom segons els període històric. N’hi ha que simplement han desaparegut: els abeuradors pels animals de treball, l'antiga era o la fàbrica de sabó, però ens expliquen activitats que havien caracteritzat en el passat l'economia local, alhora que constaten els canvis dels temps. Els carrers sense asfaltar, els carros i tartanes com a mitjà de transport habitual conviuen amb l'arribada del cotxe de línia a la població o bé amb la construcció de nous edificis que avui en dia han esdevingut patrimoni, com el Celler Cooperatiu modernista. És l’espai públic canviant, viu, reflex de l’esdevenir històric i social.



Les fotografies d’aquesta mostra us conviden a fer aquesta mirada del temps, des del passat cap el present i contribuir així a la memòria col·lectiva del nostre poble: Cornudella de Montsant.



Les fotografies antigues han estat recollides durant el taller de “Fotografia i memòria” desenvolupat durant el 2010 per l’Associació de Dones de Cornudella i Carrutxa, el qual va permetre recollir una gran quantitat d’imatges i la seva correcta documentació i digitalització. Les fotografies actuals han estat realitzades durant el passat mes de març per Sandra Bertral.


La inauguració de l'exposició és el proper diumenge 17 a les 13,30 h. Es podrà visitar del 17 al 24 d’abril a la Sala d’Exposició de Cornudella de Montsant de 17 a 20 hores.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Parc Natural de Montsant, projecte en joc?

Barranc de la Rovellosa, a la serra de Montsant

Fa tot just una setmana, al Parc Natural de la Serra de Montsant van organitzar-se unes jornades dedicades a la pastura a la muntanya mediterrània on es varen tractar diversitat de temes, que passaven per la descripció del tipus de ramaderia que s’ha a la serra de Montsant, la valorització del producte i de l’ofici, com aquesta activitat tradicional a la serra de Montsant podia estar també al servei d’ésser una eina de gestió dins un espai natural protegit en favor de qüestions com ara la protecció dels incendis, manteniment de la biodiversitat, etc. Carrutxa –Albert Margalef– hi va participar explicant la recerca que està efectuant sobre la història de la ramaderia (camins ramaders, pastura, tipologia de ramats...) i l’etnografia del pastor (vida quotidiana, pràctiques i coneixements…).


Les jornades van ser un èxit tant en participació com en la qualitat del nivell de les comunicacions, i sobretot, per la quantitat de propostes positives i actives que es podien desenvolupar –especialment proposades pels propis pastors a la taula rodona que es va organitzar–, malgrat la situació crítica del sector ramader i de l’aposta des de l’Administració. Les jornades van visualitzar, alhora, de manera clara i contundent que l’equip de gestió del Parc apostava perquè aquesta fos una línies de treball, i que la conservació ha d’estar en consonància en què aquest sigui un territori viu, al servei de les persones que treballen i viuen per i en aquest territori.


Un Parc Natural en una comarca rural com és el Priorat vol dir moltes coses, coses importants. Un espai natural protegit vol dir procurar per la conservació tant dels valors naturals, com culturals i paisatgístics de la serra de Montsant i dels seus onze pobles. El Parc, però, és també una eina de gestió del territori, de model de desenvolupament econòmic i social social.


Tot aquest projecte i concepció del que significa desenvolupar aquest model de gestió de la conservació ha estat protagonitzat i impulsat per la persona de Neus Miró i Miró, directora del Parc Natural fins l’1 d’abril, quan ha estat cessada del seu càrrec, i ha deixat en una situació de paràlisi el funcionament del Parc Natural.


Confiem que la situació pugui ser superada en benefici de la continuïtat del que fins a dia d’avui ha estat la persona i aquest projecte de Parc Natural.


Montserrat Solà