Itinerari de pedra seca al PN Montsant

Aquest dissabte passat es va donar a conèixer públicament l’itinerari d’interpretació de la pedra seca del Racó de Montalts creat pel Parc Natural de Montsant amb l’objectiu de divulgar aquest tipus d’arquitectura popular tan singular a la serra de Montsant i que és alhora testimoni de les formes de vida i aprofitaments característics d’aquest territori.

Des de l’any 2005, arran d’una actuació a la zona de Montalts –extrem sud-occidental de Montsant, entre els termes de la Vilella Baixa i Cabacés– per a la prevenció d’incendis forestals, es van “descobrir” tota una sèrie d’elements arquitectònics que pel seu grau de concentració i diversitat tipològica van motivar la creació d’aquest itinerari. Més enllà de l’atractiu estètic que pot suposar recórrer aquesta zona de Montsant, aquest paisatge fortament humanitzat i que demostra fins a quin a punt l’activitat econòmica i el medi natural s’han interrelacionat històricament a Montsant, suposa una eina per a potenciar la protecció, conservació i coneixement d’aquest patrimoni arquitectònic.

El recorregut, que aprofita l’itinerari municipal del Parc Natural a la Vilella Baixa que ascendeix pel grau dels Bous i descendeix pel coll Empedrat, permet aproximar-se a una gran diversitat d’elements fets en base la tècnica de la pedra seca. Destaquen especialment el conjunt de marges que van superant el barranc per tal de possibilitar el conreu i ordenar l’espai. D’altra, es descobreixen estructures que responen a necessitats diverses: elements de captació d’aigua –anjubs–; de refugi i aixopluc –barraques, aixoplucs de marge, casetes, corrals... –; d’emmagatzegament –arneres, petits amagatalls en els marges... –; de comunicació com camins empedrats o elements de protecció com recers i parapets. Són construccions que demostren la particular racionalitat humana per adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que alhora són limitats.

Una arquitectura que, avui, és testimoni de com era i es vivia a Montsant quan el cultiu de la vinya dominava el paisatge; una economia que es complementava amb d’altres –com l’apicultura o la ramaderia– i que ens recorda els oficis de la muntanya al llarg dels segles, quan a més dels pagesos per Montsant també hi feien estada carboners, pastors, llenyataries i caçadors. Elements que ens parlen del passat, dels camins de bast que utilitzaven els nostres avis i que ara són senders excursionistes; però que també ens traslladen a capítols de la història més contemporània, amb el pas del front de guerra per Montsant.

El treball aprofita i s’incriu en la línia de gestió sobre el patrimoni de la pedra seca que el Parc Natural treballa des de fa anys amb els membres de Carrutxa, el qual s’ha traduït en l’elaboració de l’Inventari de Béns d’Interès Patrimonial –on es recullen més de 200 elements arquitectònics–, o la publicació de l’opuscle “L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant” (2008).

La sortida va ser guiada per Maurici Montané, tècnic de flora, i Montserrat Solà, tècnica de patrimoni cultural. Durant el recorregut es van combinar les explicacions culturals amb el coneixement de les principals espècies vegetals com la ruda, el llentiscle, el càdec, la savina, foixarda i d’aquelles més singulars a Montsant com ara el ruac, una planta pròpia dels afloraments de guix. A més, entre els participants –una vintena– hi havia en Josep M. Masip, Cateri, mestre marger de la Vilella Alta qui es va afegir al guiatge fent explicacions precises sobre la tècnica de la pedra seca. Actualment, es continua treballant en l’itinerari tant a nivell de recuperació de barraques, marges, empedrats, etc. com de correcta senyalització i material de suport (tríptic, cartelleres...). Sens dubte, la creació d’aquest itinerari de la pedra seca a Montalts esdevé, a partir de donar un valor patrimonial a aquests elements arquitectònics, un nou recurs d’interpretació del paisatge que ens permet conèixer la història i cultura dels pobles de Montsant des del territori estant.

Sortida a buscar bolets

Aquest diumenge, 17 d'octubre, hem fet una sortida col·lectiva a buscar bolets. Els boscos que hi ha a tocar del poble potser no són tan productius com els de dalt a Montsant o els de Prades, però l'excursió ha estat prou profitosa per a fer un bon tast en el dinar col·lectiu que després hem fet al refugi de muntanya.



El més interessant, sens dubte ha estat el triar els exemplars recollits, a la balconada del refugi, aprendre a reconèixer alguna de les espècies menys conegudes i aclarir dubtes. Després, els rovellons els hem fet a la brasa i, amb la resta de bolets, hem preparat un bon remenat.





Al dinar hem estat una trentena de persones. Tot plegat, ha estat un dia de trobada de bona part de la gent vinculada a la població –altres no han pogut venir per raons de salut– que tothom espera es pugui repetir més endavant, amb altres motivacions. L'activitat l'ha organitzat l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca.

Nova junta i primeres activitats

El passat mes d'agost, a l'assemblea ordinària, es va renovar la junta de l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca, que ha quedat integrada per Pep Blay, president, Sergi Bertran, vicepresident, Elena Palmero, tresorera, i Montsant Fonts, secretària.



La nova junta s'ha proposat, a més de la festa major d'estiu, organitzar diverses activitats durant tot l'any per tal de dinamitzar la vida local. La primera, el proper diumenge 17 d'octubre, és una sortida col·lectiva per anar a buscar bolets als boscos que envolten el poble. Després, els que coneixen més espècies –no cal dir els llocs on ells les troben– poden ensenyar als altres a identificar-les. Per acabar, hi haurà un dinar al refugi de munyanya per menjar bolets (o no).

Cants de dones a Siurana

Ahir diumenge es va celebrar, a Siurana, la Trobada cultural de dones de Montsant, organitzada per l'Associació de dones de Cornudella de Montsant. La trobada fou un èxit i va aplegar associades de les diferents entitats existents a la comarca, amb l'objectiu de posar en comú les activitats que organitza cada associació i intercanviar experiències.

En el tram final d'aquesta reunió, abans de dinar, es van programar dues activitats culturals relacionades amb la música popular i les dones. La primera, una conferència de Salvador Palomar sobre les cançons de pandero. Aquesta és una pràctica tradicional, desapareguda en l'actualitat, però molt present en el passat als pobles de la comarca. Amb exemples aplegats de la tradició oral, recollits en pobles com Albarca, Bellmunt, Cabassers, Margalef de Montsant, Prades, o Ulldemolins, es va presentar aquest repertori de cançons interpretades per noies joves, acompanyant-se d'un pandero quadrat, en festes i celebracions de l'àmbit familiar com els naixements o els casaments.

Una pràctica que es realitzava sota l'aixopluc de la religió –les cantadores eren d'una confraria, generalment la de la Mare de Déu del Roser– però que no sempre agradava prou a l'Església. Efectivament, amb aquestes cançons –i sempre amb la motivació de captar diners per a la confraria– les noies joves expressaven sentiments d'amor, però també de rebuig o crítica, participant activament en la festa, en moments en que l'activitat pública de les dones era mal considerada per la moral dominant.

Tot seguit, va tenir lloc un concert del grup Todorka, formació creada a Catalunya que treballa sobre els cants de les dones dels Balcans. Escoltar aquestes cançons interpretades a capel·la, amb els impressionants jocs amb la veu propis d'aquesta tradició de l'Europa oriental, en un entorn privilegiat com l'interior de l'església romànica de Santa Maria de Siurana, fou una experiència magnífica.

Amb petites pinzellades teatrals per explicar el contingut dels textos, lluny de les presentacions formals –a cops, massa pesades– el concert de Todorka va entusiasmar, i força, les persones assistents. Todorka és un quartet de veus a capel·la, creat a la tardor del 2003 sota la direcció de Marie Weckesser, fruit de la seva experiència a Berlín. Esperem que la d'ahir no sigui la última vegada que les podem escoltar a la nostra comarca.

Fotografies de Ferran Sugranyes