Una aproximació a les percepcions socials del Parc Natural de Montsant

Aquest cap de setmana s'han presentat –en dues sessions, a Ulldemolins i Cabassers– els resultats del procés de participació dut a terme entre els mesos de maig i novembre de 2009 per tal de copsar la percepció dels habitants dels pobles de Montsant respecte el Parc Natural i la seva influència com a factor de cohesió i dinamització social dels diferents pobles.

El projecte ha tingut com a objectiu obtenir informació dels diferents agents socials del territori, la percepció que tenen sobre el Parc, detectar la possibilitat d'enfortir dinàmiques entre els pobles o a nivell sectorial, promoure i coordinar la participació, i elaborar una base de dades de les persones i els col·lectius que puguin estar interessats.

L'estudi realitzat valora que Montsant és un espai emblemàtic per a la majoria de persones que se senten molt identificades amb aquest territori. No es pot dir el mateix, però, pel que fa referència al Parc. El seu origen, que alguns sectors van viure com a una imposició, ha condicionat la relació de les persones –sobretot pel que fa al sector primari i els propietaris– amb el Parc, però ara es fa, en general, una valoració positiva de la seva creació.

Un moment de la presentació a Ulldemolins, aquest dissabte

També s'apunta que Montsant conserva encara un equilibri entre ruralitat, conservació del medi natural i turisme. Hi ha por a la massificació i a la pèrdua d'aquests valors per efcete de la declaració com a Parc. Tot i que actualment no hi ha grans canvis pel que fa a l'afluència de visitants, es considera que cal una bona planficació amb objectius que garanteixin la conservació d'aquests elements. El Parc hauria de ser un motor econòmic –que no és encara– i un factor de cohesió i vertebració del territori. En l'actualitat, encara hi ha poca relació entre els pobles que es troben més lluny. La geografia determina també la vinculació dels pobles amb el Parc. Aquest és vist, s'afirma, com un òrgan que presta serveis al territori i que regula activitats i accesos, fet que es considerat de manera més positiva o negativa segons els sectors.

La presentació, avui diumenge, a Cabassers

La realització de l'estudi ha anat a càrrec de Núria Morral, responsable del projecte, i de Mariona Lladonosa. Com a resultat d'aquest procés s'han definit una cinquantena de propostes concretes refernts a com millorar el treball i les relacions de proximitat, facilitar l'accés a la informació, implicar les persones del territori, crear i millorar canals de comunicació, desenvolupar actuacions sectorials, respecte a la pagesia, les entitats o el sector turístic, ampliar la difusió del parc entre la resta de parcs naturals de Catalunya, crear i matenir espais de col·laboració i participació... Aquestes propostes han estat valorades pels assistents a les sessions.

D'altra banda , el Parc ha presentat les seves línies d'actuació immediata, en un moment en que s'inicia l'elaboració del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de Montsant.

En aquestes sessions s'ha presentat també el nou calendari amb fotografies antigues dels pobles de Montsant

El calendari dels pobles de Montsant

Sembla que un dels efectes de la crisi econòmica és la minva del volum de calendaris amb què empreses i institucions obsequiaven els seus clients o coneguts. Potser els calendaris de butxaca van camí de l'extinció –ara que la major part dels telèfons incorpora aquesta funció– però els de paret encara fan la seva feina i, a les cases, n'hi acostuma a haver més d'un.

Com en anys anteriors, el Parc Natural i Carrutxa han editat, però, un calendari de fotografies antigues amb imatges dels pobles de la serra de Montsant, enguany dedicat a les feines i el lleure dalt de la muntanya. Són fotografies d'homes, bàsicament, i sobretot de caçadors. La cacera és una activitat que la humanitat practica des de temps remots, però la necessitat ha donat pas, a la nostra societat, a l'esbarjo. La cacera com a activitat esportiva –també com a forma de regular la proliferació de determinades espècies– genera nombroses imatges, sobretot la que es realitza en grup. Al calendari hi trobareu, però, fotografies tan interessants com la d'un grup d'excursionistes dalt a la Serra Major, alçant la senyera, tota una representació simbòlica d'aquell primer excursionisme que, al tombant del 1900, redescobria i rebatejava els indrets de muntanya. També hi surten llenyataires, pastors –una altra activitat secular a Montsant– , o persones i animals de càrrega en indrets tan emblemàtics com el Clot del Cirer o el Piló dels Senyalets.

Els calendaris es distribueixen per tota l'àrea del Parc –segons el criteri de cada ajuntament– i Carrutxa en dóna als seus col·laboradors. El veïnat d'Albarca en té reservat –un per família, avantatges de ser pocs– que pot passar recollir per casa.

El calendari, que va nèixer com una experiència puntual –l'any del vint-i-cinquè aniversari de Carrutxa– com a resultat de la col·laboració entre l'entitat i el Museu de les Mines de Bellmunt. Ara –com una publicació prou consolidada, gràcies a la voluntat del Parc Natural– el calendari es planteja com el resultat dels tallers de recuperació de fotografies familiars que anem desenvolupant pels pobles de la contrada.

Tot plegat perquè el calendari és possible gràcies a la participació de totes aquelles persones que cedeixen fotografies de casa per digitalitzar. No totes són aptes per reproduir a gran format, però moltes aporten informacions valuoses que intenten ampliar amb els records de les persones.

Com a curiositat, d'Albarca hem aplegat per ara unes cent cinquanta fotografies, entre les quals s'ha de destacar la col·lecció d'imatges de mitjan segle XX, del Mas del Lluc, cedides per Jordi Anglès i altres que ja hem anat publicant a La Carxana o en algun dels calendaris anteriors.

Cerquem imatges antigues en un sentit ampli. Un exemple: les fotografies dels Brivalls de Cornudella fent –per primera i única vegada– castells al poble, tenen, sens dubte, un notable interès històric, malgrat no tenir ni trenta anys. Per tant, us convidem a remenar calaixeres i a obrir capses de sabates per remenar entre les fotografies de família i trobar-ne alguna que considereu que pot tenir un valor social. Potser sortirà al calendari del 2011.

(Les fotografies són una mostra de les que il·lustren el calendari per al 2010)

Festa Major d'hivern

Aquesta setmana celebrem Sant Vicent, diada que havia estat festa major d'hivern del poble. Fa anys que la festa es va anar perdent i, avui, una colla del veïnat ens hem encabit a casa –que, anys enrere, havia estat cafè– i hem passat l'estona mirant fotografies dels dies posteriors a la nevada de començaments d'any.

La neu ara ja s'ha desfet. Personalment, després d'un començament d'any força complicat per a alguna feina pendent i el trasbals que suposa que et regirin la casa per robar menys del que et deixen escampat o et trenquen, aquesta nevada de després de Reis va acabar de reblar el clau.

La neu aporta beneficis per a la terra i inconvenients en les comunicacions. És clar que, encara que neva poc, se sap que a casa nostra neva de tant en tant. Potser les infraestructures per a fer front a aquests episodis puntuals són insuficients. I també es poden detectar errors en la gestió dels recursos. O ens podem questionar aquesta doble filosofia de demanar prudència i recomanar no agafar el vehicle per una banda i alhora fer de la neu el gran espectacle –que ho és– per atraccció de grans i petits. Perquè una cosa és exigir prudència i aconsellar els mínims desplaçaments quan la climatologia és adversa i l'altra culpabilitzar el desig social de veure i tocar neu. Sobretot quan la publicitat que acompanya els butlletins del temps del canal de notícies públic repeteix cada mitja hora: «fes-te fan de la neu a Catalunya.»

La neu és un fenomen meteorològic que transforma l'entorn i que atorga una excepcionalitat al paisatge que crida a la contemplació. Jugar amb la neu és, per a la canalla –i no tan canalla– d'indrets amb un clima com el nostre, una possibilitat que no es presenta massa sovint. Per això no ha estat estrany trobar-se les carreteres plenes de famílies que s'apropaven a tocar la neu. La neu als colls d'Alforja o d'Albarca és una neu popular, de bossa de plàstic al cul o de trineu de baix cost, de fer el ninot i de fer-se la fotografia.

Avui, que aquesta nevada ja és història, ens ha servit per passar una estona a la tarda i celebrar, simbòlicament, la nostra antiga Festa Major d'hivern.

(Les fotografies són meves i del Ferran Sugranyes)