dimarts, 25 d’octubre del 2011

La Vilella Alta 1286–2011



El passat dissabte 22, amb un taller de jotes a càrrec de Josep Bargalló, van començar els actes dels 725 anys del primer document que parla de la Vilella Alta: l'
establiment de la granja i terme de la Vilella Alta el 3 de novembre de 1286, fet per la Cartoixa d' Escaladei, a onze pobladors.
El taller continuarà el proper dissabte 29. A la tarda es farà el pregó dels actes commemoratius i s'obrirà una exposició (vegeu el cartell).
Fins al 30 d'octubre hi ha programades diverses conferències i una ballada de jotes a la plaça. Les activitats es clouran amb una conferència d'Ezequiel Gort Juanpere,
historiador, membre de Carrutxa i arxiver municipal de Reus, La Vilella Alta i Escaladei: els primers anys, el diumenge 30, a les 6 de la tarda, a la sala de la Societat.
Els actes han estat organitzats per l'Ajuntament, el Centre d'Estudis, l'Associació de Veïns i l'
Associació de Jubilats i Pensionistes de la Vilella Alta.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Localitzen al Montsant una espècie d'insecte que es considerava perduda



ACN 10/10/2011

Tècnics del Servei de Fauna de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del parc natural de la serra de Montsant van localitzar fa uns dies dos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant 'Steropleurus panteli' dins dels límits de l'espai natural. Segons el Departament d'Agricultura, la troballa suposa una "fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat" de la zona , ja que des de la seva descripció taxonòmica (Navàs, 1899) no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Les úniques cites disponibles que es tenien eren de la primera dècada del segle XX per part del naturalista Joan Barat. L'espècie s'havia donat per desapareguda.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura ha posat en marxa de manera immediata el pla de gestió per a la conservació d'aquesta espècie. Concretament, s'ha construït una gàbia de cria i s'estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d'aquesta espècie tan desconeguda.

La somereta del Montsant va ser descoberta l'any 1897 pel prestigiós entomòleg català Longelí Navàs. Tot i això, quan l'any 2006 es van inventariar en un Atles tots els ortòpters -saltamartins, llagostes, someretes i grills- de Catalunya, on figuraven unes 170 espècies pròpies de Catalunya representades en una fitxa amb la distribució i una fotografia de l'espècie en el seu hàbitat natural, els experts van adonar-se que aquesta era de totes l'espècie més desconeguda i l'única que no havia estat mai fotografiada viva.

La seva distribució, biologia i comportament era totalment un misteri. Longelí Navàs només va poder capturar dos exemplars l'any 1897 que van servir per descobrir i descriure l'espècie, dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Recentment, amb l'elaboració del Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya, la somereta del Montsant ha estat inclosa en la categoria de "en perill d'extinció" per la probabilitat alta que es tractés d'una espècie ja extingida o en vies de desaparició.

Segons els tècnics, és un cas molt estrany que una somereta tingui una àrea de distribució tan restringida. Una possible explicació és que les someretes són espècies prehistòriques que probablement ja vivien fa uns 30 milions d'anys, molt abans de l'aparició de l'espècie humana. La somereta de Montsant potser havia quedat aïllada dels seus parents propers, limitada pels canvis del paisatge, i el seu aïllament va contribuir a la seva especiació diferenciant-se de les poblacions del voltant.

divendres, 16 de setembre del 2011

Una vida al servei de la llengua i el país

Dilluns passat era a la plaça del Mercadal, com molts de nosaltres, en defensa de la llengua i l'escola catalana. La seva ha estat una vida de treball, de molt de treball, al servei del país. Ens deixa un llegat de noms, de coneixement i de passió pel saber. El nostre modest homenatge només pot ser continuar furgant en els vells papers i en la memòria de la gent gran, a la recerca de mots i formes de vida. I continuar reivindicant-nos com a poble, els Països Catalans. Aquest matí ha mort Ramon Amigó i Anglès.

Ezequiel Gort i Salvador Palomar

dimarts, 13 de setembre del 2011

Violència cartoixana a Montsant




Ezequiel Gort Juanpere,
Violència cartoixana a Montsant, al segle XVI
.
Article publicat al programa de la Festa Major de la Morera de Montsant, 2011.


Després de la fi de Bonrepòs, una part del seu patrimoni, la més immediata al monestir, passà a mans d’Escaladei, és a dir, Montsant i la Quadra de Fraguerau. A banda del patrimoni en va pretendre la senyoria i, com diu Lladonosa en parlar dels plets que hi hagué al llarg del segle XVI amb Ulldemolins, «ningú no negava a Scala Dei els seus drets sobre les ermites. La dificultat radicava en el fet que els cartoixans, ensems amb l’església de Sant Bartomeu, volien tota la Quadra de Fraguerau i, amb el santuari de la Mare de Déu, les terres del capdamunt de Montsant. I els comtes de Prades, senyors d’Albarca, Cornudella i Ulldemolins, no hi volien passar.» (1)


Al llarg del segle XVI, Ulldemolins va reclamar la Quadra de Fraguerau com a part del seu terme i, per aquesta causa, es va encetar una llarga picabaralla, amb un seguit de plets, que en total va durar una bona cinquantena d’anys, entre 1526 i 1579. Uns plets no exents, en alguns moments, fins i tot de violència física entre les dues parts.


Els problemes de delimitació de la jurisdicció entre els uns i els altres i la resolució expeditiva en algun moment, encetà d’altres plets, com ara a l’abril de 1565 que s’obrí una informació criminal contra un veí de la Morera de Montsant, dit Miquel Borrull, així com contra el frare Mateu Llauradó, llec d’Escaladei, que pujaren a Montsant i prop de l’ermita de la Mare de Déu, amb bastons llargs, es dedicaren a fuetejar els qui hi trobaren. Ho feren dins el terme d’Albarca, que no era senyoria del monestir sinó del comte de Prades, qui ordenà la sobredita informació criminal. (2) Es probable que la presència del veí de la Morera respongués a un manament fet pel frare, que aniria a la vila a cercar ajut que, pel que es veu, devia ser per escarmentar la gent del comtat que feinejava en el territori que Escaladei considerava seu.


Un altre episodi violent del què en tenim notícia, va ser uns anys més tard, a l’agost de 1578. L’any anterior la gent del comtat havia intentat fitar de nou Montsant i els cartoixans ho impediren, perquè consideraren que tot era «en gran perjudici i dany d’Scala Dei». El aquesta època, en la resolució de la disputa que es portava entre les parts, segons aporta Lladonosa, «l’arquebisbe de Tarragona semblava lleugerament inclinat pels cartoixans, com es va veure amb l’interdicte contra els qui feien llenya al bosc de Sant Bartomeu.»


Afegeix aquest autor que els frares, encoratjats per aquest suposat suport de l’arquebisbe, arribaren fins a armar escamots i a prendre actituds violentes. En tenim una mostra prou contundent a mitjan mes d’agost: (3)


Sabent, o sospitant, que a la partida de la Polleria hi havia gent d’Ulldemolins fent llenya, fra Pere Simó, com a procurador del monestir, el dia 15 d’agost es presentà a la Morera de Montsant a demanar ajut als jurats de la vila, perquè l’acompanyessin a la muntanya i, en arribar a partida de la Polleria, poguessin veure el dany que els veïns d’Ulldemolins estaven fent al bosc. Es tractava d’una partida en litigi que tant Escaladei com Ulldemolins deia que era seva.


Davant la petició del procurador, els jurats s’avingueren a permetre la sortida de gent armada per acompanya-lo. De fet, com a vassalls tampoc no devien poder fer una altra cosa. Hi van anar Pere Cabrer, Joan Ferrer i Jaume Domènec, tots ells veïns de la Morera. Pujaren tot seguit cap a Montsant, anant el frare amb una mula i portant un bastó llarg, blanc, a les mans, mentre que els tres veïns de la Morera portaven escopeta i cal suposar que seguien el frare a peu.

En arribar a la Polleria, van localitzar un parell de llenyataires, dos joves veïns d’Ulldemolins, de nom Pere Gomis i Joan Cabrer. Ambdós els descobriren talant pins.


Primer s’acostaren a Pere Gomis i el frare li preguntà —sembla que ja a una certa distància— per què estava fent llenya, qüestió que va respondre dient que ho feia perquè els jurats d’Ulldemolins l’havien autoritzat. Llavors el frare s’hi va acostar més amb aire amenaçador, pel que el llenyataire va tèmer que el detinguessin i, per evitar-ho, va sortir d’allí corrent, anant cap a Ulldemolins.


En arribar al coll de Prat va veure més gent del poble i es va posar a demanar auxili, tot cridant Via fora. En sentir els crits aquests treballadors, la notícia arribà ràpidament al poble, on es va tocar la campana i, reunida la gent, se’n van anar tots cap a la Polleria.


Mentrestant, fra Simó arribà fins on era Joan Cabrer talant un altre pi i aquest, en veure’ls arribar es va posar en guàrdia i, preguntat com a l’altre, per què estava fent llenya. Cabré li contestà que ho feia perquè tenia llicència per a fer-ho i a més va afegir que també ho feia perquè li donava la gana, cosa que devia acabar d’enfadar el frare.


Mentre estaven discutint, la gent d’Ulldemolins s’hi anava apropant, de la qual cosa els tres veïns de la Morera se’n van donar compte i, per molt que anessin armats, no les tenien totes i, pel que pogués ser, van preferir desaparèixer del lloc, marxant muntanya amunt. Però el frare, que devia estar inatent a causa de la discussió, en arribar la gent del poble es va trobar en mig tot sol i l’apallissaren de valent. Quan al final pogué arribar al monestir, anava a peu —la mula havia desaparegut— i presentava un aspecte lamentable, ja que li havien arrencat la barba a estrebades.


La feta en primer lloc comportà l’excomunió d’Ulldemolins i després, per via judicial, la vila fou condemnada a pagar dos cents florins al frare, pels danys ocasionats i a pagar la mula, ja que no la van poder recuperar. No se’n té cap notícia, si més no per ara, però, del càstic que devien patir els tres veïns de la Morera, per abandonar el procurador a la seva sort.


Segons afirma Lladonosa, els frares el dia 17 —per tant dos dies més tard— armaren un escamot i que, «enmig d’un gran avalot, escometeren els llenyataires de Fraguerau i del racó de la Polleria al crit de Via en fora!». En ser al cap de dos dies, es possible pensar que fou una reacció del monestir i, de ser així, també cal creure que els homes de la Morera aquesta vegada no s’escapolirien de manera tan fàcil de la topada.


Finalment, després de tants plets i violències, el 6 de juny de 1579, les dues parts arribaren a una concòrdia que era netament favorable a Escaladei i que permetia finalitzar tots els plets haguts entre les dues parts sobre el terme de Montsant i la quadra de Fraguerau. Escaladei s’hi assegurava el reconeixement dels seus drets jurisdiccionals i fiscals, mentre que els veïns d’Ulldemolins en podien disposar plenament del seu domini útil.


1. LLADONOSA, El Montsant i els ermitans, p. 352. Les referències que segueixen sobre aquest autor, corresponen a aquest mateix article. Per una visió global del llarg enfrontament, vegeu GORT, Història de la Cartoixa d’Escaladei, p. 252-255.


2. Arxiu de la casa ducal de Medinaceli a Catalunya (Monestir de Poblet), rotlle 121, fotograma 339.


3. Arxiu parroquial d’Ulldemolins, manuscrit de Jaume ESTELLA, Apuntes útiles de hechos antiguos y modernos de Ulldemolins (1881), p. 17-18.

dijous, 18 d’agost del 2011

La festa fa poble



Aquests dies, Albarca ha viscut la seva Festa Major d'estiu, entre el 14 i el 17 d'agost. Ha estat com un miratge: la quantitat de persones, el conte de la princesa que volia una estrella pel seu aniversari, el sopar al carrer, la construcció d'un drac de vida efímera, els nanos, la cridòria alegre de la canalla, els aplaudiments mentre jugàvem a bitlles, la presentació de la revista, el concert de música tradicional...
La festa ha fet reviure un petit nucli de població que l'implacable evolució de la societat va deixar pràcticament buit. Aquest agost ens hem retrobat persones que fa molts anys que tenim casa al poble i d'altres que no acostumaven a venir. També fills i descendents del poble que vénen a ofici. El carrer ple de gent que es saluda i conversa al migdia d'un quinze d'agost... potser aquest és, en definitiva, el sentit profund de la festa.
A l'aplec a Montsant del dia 17, sembla que cada any hi ve més gent. A peu, n'hi ha que aprofiten per fer una caminada prèvia per la muntanya, o en vehicle, amb una ermita atapeïda de gent, el cant dels goigs i la tradicional fotografia de les noies que porten per nom Montsant.

[Estem preparant el recull d'imatges de la festa. Si hi voleu col·laborar, les podeu enviar a carxana@migdia.cat]

dissabte, 6 d’agost del 2011

Bitlles, música tradicional i aplec a Montsant

A l'agost, com cada any, celebrem la Festa Major del poble. Són uns dies de retrobament del veïnat, amb un programa d'actes que correspon al volum i les possibilitats de la població: contes per a petits i grans, concert de música amb Bufalodre, presentació de l'edició d'enguany de la Carxana, en paper, i la tradicional tirada de bitlles. I el dia 17, pujarem a Montsant.



(cliqueu sobre el cartell per veure els actes)


dijous, 4 d’agost del 2011

La nit dels ratpenats



El Parc Natural de la Serra de Montsant us convida a participar a la 7a Nit Catalana dels Ratpenats (15a edició europea de la Bat Night), que tindrà lloc a Cabassers, el dissabte 27 d'agost. Hi haurà un taller de manualitats, una xerrada amb projecció d'imatges i una passejada nocturna pels voltants del poble per observar l'activitat dels ratpenats.

Cada any, durant l’estiu, s’organitzen a tot Europa diverses activitats per tal de donar a conèixer els ratpenats. Els ratpenats són animals nocturns que han estat protagonistes de moltes llegendes, la majoria de les quals sense tenir en compte la realitat. Diversos estudis demostren que aquests animals estan disminuint les seves poblacions arreu d’Europa i cal conèixer el seu apassionant món per aprendre a respectar-los i protegir-los.

Per a més informació podeu escriure a pnmontsant@gencat.cat

dilluns, 25 de juliol del 2011

Presentació a la Bisbal de Falset dels tallers "Imatge i memòria"



El proper dijous 28 de juliol, a les 19,30 i dins el marc de les Jornades Culturals que cada estiu s'organitzen a la Bisbal de Falset, Montserrat Solà, membre de Carrutxa, presentarà el material recollit dins el programa "Imatges i memòria. Recull de fotografies antigues" que des de l'any 2099 s'està realitzant en diversos pobles del Priorat, i especialment, als pobles que envolten la serra de Montsant.

Els tallers a la Bisbal de Falset s'han dut a terme de la mà de l'Associació de Dones "Boixerola" de la Bisbal de Falset i han comptat amb el suport de l'Ajuntament de la Bisbal i l'Ateneu Bisbalenc, lloc on s'ha realitat físicament el taller de forma mensual.

Durant els tallers s’han recollit quasibé 200 fotografies, ja sigui en suport de paper fotogràfic, postal o reproducció. Amb elles hem pogut «descobrir» com era el paisatge de Montsant, els oficis més comuns, les activitats econòmiques i de lleure –la celebració d’aplecs a les ermites, d'excursions …–, les manifestacions culturals, les festes familiars i religioses, els balls i la música, la indumentària a través dels retrats individuals o familiars, l’arquitectura de carrers i places avui transformades o inexistents, escenes d’escola i joc...

La xerrada i passi d'imatges tindrà lloc al teatre de l'Ateneu Bisbalenc.

diumenge, 3 de juliol del 2011

dilluns, 23 de maig del 2011

Eleccions municipals 2011

En les eleccions municipals celebrades ahir diumenge, el resultat al municipi de Cornudella de Montsant ha estat:

ERC-AM, 408 vots (63,85 %)
CiU, 222 vots (34,74 %)

Amb aquests resultats, el nou consitori estarà format per 6 regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal i 3 de Convergència i Unió.

La participació en aquestes eleccions ha estat prou alta. Sobre un cens de 823 votants (dels 1.028 habitants que té el municipi), ho van fer 658 persones, un 79,95%. Es van comptabilitzar 19 vots nuls i 9 vots en blanc.

dimecres, 18 de maig del 2011

II Mercat d'intercanvi a Cornudella


El pròxim dissabte 21 de maig, a la plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, l'Associació de Dones organitza la segona edició del Mercat d'Intercanvi!

Un mercat d’intercanvi és una fira en la que els diners no hi tenen protagonisme. Tothom pot muntar una parada i intercanviar productes (béns i serveis) amb d’altres parades o amb el públic assistent, aplicant el que es coneix com a troc.
Intercanvia qualsevol cosa sense diners: mobles, llibres, roba, cd’s, joguines, eines, electrodomèstics, menjar, coneixements, aficions ... Si us plau, no s'accepten objectes que no funcionin o estiguin trencats.

A partir de les 11 del matí i fins les 2 de la tarda pot portar tot allò que vulguis intercanviar.
La taula i la carpa la facilitarà l'organització mentre hi hagi disponibilitat.

T’hi esperem!
Salut i trocs.


dimecres, 13 d’abril del 2011

La mirada del temps. Imatges de Cornudella, passat i present

Mirant les fotografies podem viatjar en el temps, millor dit, ens situem davant un lloc concret i en un instant precís del passat o del present. Davant les imatges fotogràfiques la memòria s’activa i, especialment amb les que són antigues, els records es desperten i sovint provoquen emocions. Observar llocs comuns del nostre dia a dia des d’una altra perspectiva també ens pot sorprendre alhora de reconèixe’l i fan d’interès un lloc que fins llavors havia passat desapercebut.

Amb la mirada del temps també podem entendre com el passat és viscut des del present. Si a aquestes instantànies del passat els hi encarem la imatge present, la informació que transmeten les fotografies és molt més àmplia que la imatge fixe que aparentment representen. Evidencien la transformació del paisatge urbà i social de Cornudella: quan s’anava a la font a buscar l’aigua, quan es batia a l’era on també s’hi feia envelat o com era l’entrada al poble a inicis del segle XX.


Les imatges del passat ens permeten conèixer com es vivia a pobles com Cornudella, quines eren les pràctiques quotidianes, o descobrir com eren alguns dels indrets del poble ara ja desapareguts o transformats, amb més o menys encert. N’hi ha que han deixat de ser un espai quotidià i amb una funcionalitat vertebradora de les formes de vida del passat i que ara formen part d'allò que hom anomena mobiliari urbà: la bassa de la vila és ara la piscina municipal, a les fonts les dones ja no hi omplen el càntir, i el pont de la Fonteta ha deixat de ser la via de comunicació principal que enllaçava amb el camí de Prades. D’altres indrets no han canviat, com la Plaça de la Vila, malgrat haver canviat de nom segons els període històric. N’hi ha que simplement han desaparegut: els abeuradors pels animals de treball, l'antiga era o la fàbrica de sabó, però ens expliquen activitats que havien caracteritzat en el passat l'economia local, alhora que constaten els canvis dels temps. Els carrers sense asfaltar, els carros i tartanes com a mitjà de transport habitual conviuen amb l'arribada del cotxe de línia a la població o bé amb la construcció de nous edificis que avui en dia han esdevingut patrimoni, com el Celler Cooperatiu modernista. És l’espai públic canviant, viu, reflex de l’esdevenir històric i social.



Les fotografies d’aquesta mostra us conviden a fer aquesta mirada del temps, des del passat cap el present i contribuir així a la memòria col·lectiva del nostre poble: Cornudella de Montsant.



Les fotografies antigues han estat recollides durant el taller de “Fotografia i memòria” desenvolupat durant el 2010 per l’Associació de Dones de Cornudella i Carrutxa, el qual va permetre recollir una gran quantitat d’imatges i la seva correcta documentació i digitalització. Les fotografies actuals han estat realitzades durant el passat mes de març per Sandra Bertral.


La inauguració de l'exposició és el proper diumenge 17 a les 13,30 h. Es podrà visitar del 17 al 24 d’abril a la Sala d’Exposició de Cornudella de Montsant de 17 a 20 hores.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Parc Natural de Montsant, projecte en joc?

Barranc de la Rovellosa, a la serra de Montsant

Fa tot just una setmana, al Parc Natural de la Serra de Montsant van organitzar-se unes jornades dedicades a la pastura a la muntanya mediterrània on es varen tractar diversitat de temes, que passaven per la descripció del tipus de ramaderia que s’ha a la serra de Montsant, la valorització del producte i de l’ofici, com aquesta activitat tradicional a la serra de Montsant podia estar també al servei d’ésser una eina de gestió dins un espai natural protegit en favor de qüestions com ara la protecció dels incendis, manteniment de la biodiversitat, etc. Carrutxa –Albert Margalef– hi va participar explicant la recerca que està efectuant sobre la història de la ramaderia (camins ramaders, pastura, tipologia de ramats...) i l’etnografia del pastor (vida quotidiana, pràctiques i coneixements…).


Les jornades van ser un èxit tant en participació com en la qualitat del nivell de les comunicacions, i sobretot, per la quantitat de propostes positives i actives que es podien desenvolupar –especialment proposades pels propis pastors a la taula rodona que es va organitzar–, malgrat la situació crítica del sector ramader i de l’aposta des de l’Administració. Les jornades van visualitzar, alhora, de manera clara i contundent que l’equip de gestió del Parc apostava perquè aquesta fos una línies de treball, i que la conservació ha d’estar en consonància en què aquest sigui un territori viu, al servei de les persones que treballen i viuen per i en aquest territori.


Un Parc Natural en una comarca rural com és el Priorat vol dir moltes coses, coses importants. Un espai natural protegit vol dir procurar per la conservació tant dels valors naturals, com culturals i paisatgístics de la serra de Montsant i dels seus onze pobles. El Parc, però, és també una eina de gestió del territori, de model de desenvolupament econòmic i social social.


Tot aquest projecte i concepció del que significa desenvolupar aquest model de gestió de la conservació ha estat protagonitzat i impulsat per la persona de Neus Miró i Miró, directora del Parc Natural fins l’1 d’abril, quan ha estat cessada del seu càrrec, i ha deixat en una situació de paràlisi el funcionament del Parc Natural.


Confiem que la situació pugui ser superada en benefici de la continuïtat del que fins a dia d’avui ha estat la persona i aquest projecte de Parc Natural.


Montserrat Solà

dimarts, 8 de març del 2011

VI Jornades del PNMON: "La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni"

Cabres pasturant per la Serra Major (Arxiu PNMON)

A finals d'aquest mes, entre el 30 de març i l’1 d’abril se celebraran a la seu del Parc Natural les VI Jornades del Parc dedicades a “La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni”.

L’activitat de pastura ha estat un dels aprofitaments tradicionals en el nostre país, i a la serra de Montsant tant el pastoreig de proximitat com ramaderia de transhumància ha estat una de activitats practicada des de temps prehistòrics fins avui en dia. Una activitat que ha deixat un important llegat patrimonial associat.

El cert però és que el sector ramader extensiu passa un moment crític pel que fa a la seva continuïtat i és una evidència que cada cop hi ha menys pastors i menys ramats, sobretot a la muntanya mediterrània. Paral·lelament, dins les mesures agroambientals en el marc dels programes de desenvolupament rural a Europa i a Catalunya, s’apunta el paper estratègic que pot jugar la ramaderia extensiva i la pastura de sotabosc en la conservació d’alguns hàbitats.

Quan aquesta activitat passa dins un espai natural protegit ubicat en una zona rural com és Montsant planteja qüestions de reflexió per les singularitats de la muntanya mediterrània, alhora que és una oportunitat que cal valorar dins les línies d’actuació de l’ens que custodia aquest espai protegit.


Ramat fent franges de protecció per a incendis (Arxiu PNMON)

El Parc Natural de Montsant organitza aquestes jornades a partir doncs de tota aquesta complexitat d’aspectes que es relacionen amb la pastura. La voluntat és recollir aportacions teòriques i experiències pràctiques que puguin acabar definint línies de treball concretes. Les jornades, per tant, pretenen els següents objectius:

1. Aprofundir en el coneixement de la relació entre la pastura i l’ecosistema de muntanya mediterrània.
2. Conèixer com la pastura es pot desenvolupar en un espai natural protegit. Incidir en quins són els beneficis cara la conservació i les accions que es poden dur a terme des d’un equip tècnic de gestió del Parc Natural.
3. Aprofundir en aquells aspectes que poden potenciar la viabilitat econòmica i social de la ramaderia en l’actualitat a partir de compartir la realitat del sector a Montsant i conèixer persones i experiències d’altres zones geogràfiques que d’una manera o altra puguin tindre paral·lelismes amb un territori com Montsant. Valorització patrimonial de l’activitat.

Les jornades se celebraran a la nova seu del Parc Natural. La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de realitzar abans del 25 de març, via telefònica o per correu electrònic.
Places: 60 persones (criteri d’admissió per ordre d’inscripció).
Cal facilitar la informació següent: nom i cognoms, DNI, adreça, telèfon de contacte i correu electrònic.

Cal dirigir-se a:
Parc Natural de la Serra de Montsant
Plaça de la Bassa, 1 – 43361 La Morera de Montsant
Tel. 977 827 310
montserrat.sola@gencat.cat

dilluns, 24 de gener del 2011

Festa major d'hivern a Albarca

Enguany –amb fred, però sense neu– hem tornat a celebrar la festa major d'hivern, per Sant Vicent (com deien la gent gran del poble) o Vicenç (com acostumem a dir , nosaltres), el 22 de gener. Diu la llegenda que el sant va passar per Albarca de camí cap al martiri i que per això és el titular de la parròquia.
Ofici de festa major, en record de Miquel Blay, el disabte. Diumenge, xerrada informal i acompanyada d'imatges, sobre alguns costums tradicionals propis de les festes d'hivern als pobles de Montsant. Pràctiques del passat que potser poden ser idees per al futur: protagonisme de la canalla i tradicions de foc. Després, dinar col·lectiu de calçots i carn a la brasa, no cal dir res més. Amb pitets elaborats en exclusiva per a la diada!
Tot això, organitzat per l'animosa junta de l'Associació de Veïns que ja pensa quina en pot fer de nova. Us deixem algunes imatges del dinar:













Si en teniu més i les voleu publicar, les podeu enviar a carxana@migdia.cat

dimarts, 18 de gener del 2011

Descobreix el Parc 2011

Un any més, el Parc Natural de la Serra de Montsant, ha presentat la programació d’activitats del primer semestre de la campanya «Descobreix el Parc Natural de Montsant», que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i cultural d’aquest espai protegit. Les activitats es van presentar, en roda de premsa, a l'Espai d'Informació Ambiental, a Reus.


Foto: Catsud

Com a novetat, la campanya ja comença aquest mes de gener, amb el Cens de duc a Montsant, on hi pot participar tota persona interessada. La programació continua amb un seguit de rutes guiades de senderisme interpretatiu i amb sortides naturalístiques dedicades als ocells i als amfibis i rèptils.

Per aprofundir en el coneixement de determinats aspectes del medi natural s’ha organitzat un curs d’introducció a l’ornitologia i un curs d’aproximació a la flora i vegetació de Montsant, amb l’ICO i amb IHCN, respectivament. Un altre bloc important són les sortides-tallers, que majoritàriament compten amb col·laboradors locals i que ens permetran conèixer de més a prop temes com la pesca al riu Montsant, l’arquitectura de pedra seca, els valors espirituals de Montsant i els usos i propietats de les plantes.

Com a novetats es celebrarà el dia Dia de la Mel a Ulldemolins, i es prepara un taller i cuina amb melmelades a la Vilella Alta. De nou es celebra el Dia Europeu dels Parcs amb la VII Diada del Parc a l’escola, aquest any a Ulldemolins. Entre el 30 de març i l’1 d’abril tindran lloc les VI Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant, sota el títol: «La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni».

Quant a exposicions permanents, a la Cartoixa d’Scala Dei hi ha ubicada «Les ermites de Montsant», i a la nova seu del Parc a la Morera de Montsant, es pot visitar l’exposició i audiovisual: «Mas Roger. Patrimoni sonor de Montsant».

En aquesta pàgina us podeu informar de les activitats del Parc

dissabte, 15 de gener del 2011

En record de Miquel Blay



El Miquel Blay ens ha deixat. En una comunitat petita, la seva mort ens és encara més propera. Amb el Miquel hem compartit veïnatge, records del passat d'Albarca i neguits pels problemes. Hem conversat i debatut sobre com millorar el poble en les tradicionals assemblees de l'agost.

El Miquel ha format part de la generació que va conèixer els darrers habitants permanents en els últims esquitxos de vida quotidiana al poble, que ha viscut l'Albarca amb fama de poble abandonat amb llegenda inclosa de dues úniques persones eternament barallades, que s'ha esforçat durant anys a construir, amb constància i bonhomia –fent equip amb la família– des de l'Associació de Veïns, un poble en condicions, una comunitat de veïnatge amb tots aquells que ens hi hem anat trobant. Que ha vist, poc a poc, com millorava el poble i ha viscut la represa d'una altra forma de vida i d'una activitat local que, en els últims anys, s'ha anat engrescant i incorporant noves generacions.

El trobarem a faltar molts dies, moltes vegades. Però, sobretot, ens quedarà un buit per Festa Major, les tardes del quinze d'agost, quan ens trobem a jugar a bitlles. Dotat d'una capacitat innata per encetar la tirada –qualitat important en un poble on es juga el dia de la festa i poc més–, s'ha emportat moltes vegades el premi, sempre cultural, entre els aplaudiments del públic i la divertida resignació dels competidors, amb un estil –de ben segur– irrepetible.

Sempre a la memòria, Miquel.

dimecres, 12 de gener del 2011

Tornem a fer festa major d'hivern

Enguany tornem a fer festa major d'hivern, per Sant Vicent, que teníem mig perduda –fa dos anys el Salvador Palomar escrivia això al seu bloc sobre la festa– amb un programa que ha preparat la junta de l'Associació de Veïns:

Dissabte 22

Missa a l'església de Sant Vicent, a les 5 de la tarda.
Cap a les 6 de la tarda, al refugi, xerrada amb projecció d'imatges, sobre
Les festes d'hivern a càrrec de Salvador Palomar

Diumenge 23

A les 12, al refugi, concurs de dominó (cal inscriure’s per parelles)
A partir de les 2, calçotada, amb productes de la terra i orelletes de postres.

Després hi haurà projecció de fotografies del poble, a partir de les aportacions (en format digital) dels assistents.