Des d'Albarca

Setanta anys dels bombardeigs sobre Albarca

La Guerra Civil espanyola fou el primer conflicte europeu en què s’emprà, a bastament, l’aviació per bombardejar la població civil. Més enllà de la destrucció d’objectius militars, es volia sembrar el terror entre una població que, impotent, assistí a la destrucció de béns i a la pèrdua de vides, amagant-se en refugis antiaeris construïts en els mateixos nuclis urbans o, en molts casos, escampant-se per masos, barraques de tros, balmes, sempre amb l’afany d’allunyar-se dels llocs on el perill semblava més evident.
Amb l'inici de l'ofensiva franquista per ocupar Catalunya, a finals de desembre de 1938, moltes poblacions que fins aleshores havien restat relativament tranquil·les van patir bombardeigs. Tal com expliquen Solé i Vilarroya a Catalunya sota les bombes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986), els bombardeigs del mes de desembre no han deixat un rastre documental clar. El cas d'Ulldemolins n'és prou evident. Tot i no figurar en cap de les relacions que s'han publicat recentment sobre els bombardeigs a Catalunya, el terme va patir constants bombardeigs entre Nadal i Reis, dos dels quals van afectar el nucli de població, deixant una dotzena de civils i un nombre indeterminat de soldats morts.
Els habitants d'Albarca van contemplar els atacs sobre la població veïna i, esgarrifats, van començar a cercar refugi a les balmes de dalt de Montsant.



El refugi antiaeri es va fer a l'entrada del poble, sota el cingle

Al poble s'havia fet un refugi antiaeri aprofitant una balma sota el cingle de roca que hi ha al vessant sud del poble, sota l'indret on antigament hi hagué el castell. Els homes del poble la van eixamplar, cavant una trinxera sota la roca, consolidant-la amb un mur. Quedà com una mena de túnel, amb dues entrades als extrems. Efectivament, el refugi encara hi és: una construcció atípica que passa desapercebuda darrere els esbarzers i la vegetació que creix al coster, sota el cingle. L'hem conegut gràcies al record –i a la feina– de Vicent Selma.



La rasa excavada sota la roca oferia una raonable protecció

Quan el poble va ser bombardejat per l'aviació franquista, però, hi restaven ben poques persones. Per aquesta raó no hi va haver víctimes mortals –si més no, entre la gent del poble–, només força destrosses materials. La manca de testimonis fa més difícil precisar-ne els detalls. Contrastant les dades, sembla que el 31 de desembre i l'1 de gener l'aviació franquista va bombardejar les tropes que hi havia baix, a la rodalia, i que un cop, com a mínim, les bombes van caure sobre el nucli urbà. Es relacionen diverses cases destruïdes i algunes anècdotes, com la d'un home vell, de ca l'Argany, que es va salvar, ajagut al costat d'una gran soca d'arbre, sota un marge, però al qual l'ona expansiva el deixà completament negre. També hem aplegat notícies de soldats morts i de com una bomba matà les mules, emprades per al transport, que hi havia baix al coll.



Interior del refugi antiaeri

Cornudella també fou bombardejada per Cap d'Any. La gent d'Albarca no va tornar al poble fins que els combats es van allunyar, a mitjan gener.

Cau la creu del Coll

Després de la nevada primerenca d'aquesta passada setmana, avui el temps esbojarrat torna a ser notícia.
Aquesta matinada, una forta tempesta de vent, pluja, llamps i trons, ha deixat un rastre de branques trencades, una fumera a terra, la teulada del corral enlaire... i la creu del Coll a terra.



Aquesta és una creu de terme que va ser ubicada, el 1901, al coll d'Albarca –probablement n'hi havia existit una altra, anteriorment– per celebrar l'entrada del segle XX. La van pagar els amos del mas del Lluc, la principal propietat del terme. Va ser destruïda l'abril de 1932.
El 1999 es va refer després d'haver-se'n trobat alguns fragments sota les runes d'una casa del carrer de la Plaça. La part superior del monument, que ha quedat esmicolat en caure, era una reproducció aproximada de la creu del 1901.

IV Jornades del Parc Natural

Aquesta propera setmana, el Parc Natural de la Serra de Montsant organitza les seves quartes jornades, dedicades a l'aigua. Amb el títol de «L'aigua a Montsant: usos, gestió i diversitat» el cicle inclou un seguit de conferències i activitats adreçades a mostrar les problemàtiques i els criteris de gestió d’aquest recurs fonamental per a la vida, la seva importància en la política de prevenció d’incendis o la preservació d’espècies animals i vegetals directament vinculades a l’abundància d’aigua. Les conferències tindran lloc cada tarda, de dilluns a divendres, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Falset.

Font de Sant Antoni

Entre les intervencions programades hi ha la de Salvador Palomar –el dimecres 22– que parlarà de l'etnografia de l'aigua als pobles de Montsant. La conferència, tot ique fa referència al conjunt de poblacions que integren la serralada, es basa en la recerca sobre els usos i la gestió de l'aigua en la societat tradicional, al terme d'Albarca, que es va presentar aquest estiu i que publicà, en síntesi, el número 13 de La Carxana, aquest passat agost.

Nou CAP a Cornudella

Segons informa El Punt (8/10/08), el govern de la Generalitat va aprovar ahir autoritzar el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut per establir un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Cornudella de Montsant per finançar el nou edifici del centre d'atenció primària, del qual ja han començat les obres. A més, segons va explicar el director dels Serveis Territorials de Salut, el CAP també tindrà una base d'ambulàncies. En els 480 metres quadrats de què disposarà, s'hi inclourà, entre altres serveis, els d'odontologia, treball social, atenció continuada, atenció a la dona i una aula d'educació en salut.

Noves bitlles per al poble

Les noves bitlles d'Albarca

Feia temps que el Vicent volia encarregar unes noves bitlles per a jugar al poble. Malauradament les últimes bitlles del poble es van perdre i només en tenim unes fotografies. Aquelles eren obrades a mà, a ganivet i les que emprem actualment –fetes segons un model antic d'Ulldemolins– eren elaborades a torn.
Les noves bitlles, que ha fabricat un torner d'Ulldemolins, recorden l'aparença de les antigues. Són de fusta de roure i de més alçada que les anteriors, tot i que força més petites que les utilitzades en altres poblacions de la comarca. La tirada de bitlles, segons el costum del poble, és un acte que no pot faltar a la nostra festa major a l'agost.
Ara només resta estrenar-les.



El joc de bitlles de sis, a Catalunya, es caracteritza per l'ús dels bitllots, peces amb les que es prova de fer caure totes les bitlles menys una, objectiu del joc

Comencem

«La Carxana» apareix cada estiu –en paper– des de l'agost de 1995, com a revista dedicada a la història i el patrimoni cultural d'Albarca i altres pobles de la serra de Montsant. Les característiques de la publicació i, sobretot, la seva periodicitat fan difícil que pugui recollir la informació dels esdeveniments quotidians que afecten la població.
Aquesta versió digital, en format blog, vol omplir aquest buit. Des de la redacció hi anirem posant informacions sobre la població. Hi podeu participar per mitjà dels comentaris o enviar-nos articles a carxana@migdia.cat