diumenge, 4 de gener de 2009

Sense canalla, no hi ha Reis

Al poble fa molts anys que no se celebra la nit de Reis pels carrers. Sense canalla, no hi ha festa. És cert que, darrerament, els mags de l'Orient –o els seus col·laboradors– han anat passat regularment per alguna casa del carrer de la plaça i hi han deixat algun obsequi, però només la gent gran –molts ja no hi són– recorda com antigament la canalla arreplegava mates d'espígol sec i feia un ninot que, al capvespre, era passejat pels carrers. L'acompanyaven tots els xiquets i xiquetes, amb torxes fetes també d'espígol, i finalment el cremaven.
I cantaven:

«A esperar els Reis,
que els Reis han vingut,
carregats de pebre
i vestits de vellut.

Lo ninot d'espígol
s'ha casat a Reus,
li ha marxat la dona
cap els Pirineus.»

El pobre ninot d'espígol fa molts anys que no surt. I la desaparició de la festa de Reis ens ensenya allò tan evident que a vegades s'oblida: que la festa neix d'una comunitat i que perdura mentre la comunitat la vol, o pot, celebrar. Una lliçó aplicable arreu.