La Guerra Civil espanyola fou el primer conflicte europeu en què s’emprà, a bastament, l’aviació per bombardejar la població civil. Més enllà de la destrucció d’objectius militars, es volia sembrar el terror entre una població que, impotent, assistí a la destrucció de béns i a la pèrdua de vides, amagant-se en refugis antiaeris construïts en els mateixos nuclis urbans o, en molts casos, escampant-se per masos, barraques de tros, balmes, sempre amb l’afany d’allunyar-se dels llocs on el perill semblava més evident.
Amb l'inici de l'ofensiva franquista per ocupar Catalunya, a finals de desembre de 1938, moltes poblacions que fins aleshores havien restat relativament tranquil·les van patir bombardeigs. Tal com expliquen Solé i Vilarroya a
Catalunya sota les bombes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986), els bombardeigs del mes de desembre no han deixat un rastre documental clar. El cas d'Ulldemolins n'és prou evident. Tot i no figurar en cap de les relacions que s'han publicat recentment sobre els bombardeigs a Catalunya, el terme va patir constants bombardeigs entre Nadal i Reis, dos dels quals van afectar el nucli de població, deixant una dotzena de civils i un nombre indeterminat de soldats morts.
Els habitants d'Albarca van contemplar els atacs sobre la població veïna i, esgarrifats, van començar a cercar refugi a les balmes de dalt de Montsant.
El refugi antiaeri es va fer a l'entrada del poble, sota el cingleAl poble s'havia fet un refugi antiaeri aprofitant una balma sota el cingle de roca que hi ha al vessant sud del poble, sota l'indret on antigament hi hagué el castell. Els homes del poble la van eixamplar, cavant una trinxera sota la roca, consolidant-la amb un mur. Quedà com una mena de túnel, amb dues entrades als extrems. Efectivament, el refugi encara hi és: una construcció atípica que passa desapercebuda darrere els esbarzers i la vegetació que creix al coster, sota el cingle. L'hem conegut gràcies al record –i a la feina– de Vicent Selma.
La rasa excavada sota la roca oferia una raonable proteccióQuan el poble va ser bombardejat per l'aviació franquista, però, hi restaven ben poques persones. Per aquesta raó no hi va haver víctimes mortals –si més no, entre la gent del poble–, només força destrosses materials. La manca de testimonis fa més difícil precisar-ne els detalls. Contrastant les dades, sembla que el 31 de desembre i l'1 de gener l'aviació franquista va bombardejar les tropes que hi havia baix, a la rodalia, i que un cop, com a mínim, les bombes van caure sobre el nucli urbà. Es relacionen diverses cases destruïdes i algunes anècdotes, com la d'un home vell, de ca l'Argany, que es va salvar, ajagut al costat d'una gran soca d'arbre, sota un marge, però al qual l'ona expansiva el deixà completament negre. També hem aplegat notícies de soldats morts i de com una bomba matà les mules, emprades per al transport, que hi havia baix al coll.
Interior del refugi antiaeriCornudella també fou bombardejada per Cap d'Any. La gent d'Albarca no va tornar al poble fins que els combats es van allunyar, a mitjan gener.
