dilluns, 26 de gener del 2009

Bufa el vent



L'entrada al poble, aquesta tarda


Parlar del (mal) temps com a notícia destacada en el devenir quotidià del poble ja comença a ser habitual. La darrera ventada no ha fet tants estralls com la del novembre, però el rastre d'arbres malmesos és prou evident. Com també ho són les restes escampades de fragments del sostre del corral...

En l'aspecte positiu, cal apuntar que continuen els treballs de millora de les infraestructures. Aquests dies, una màquina està obrint una rasa per portar els serveis –xarxa d'aigua– als xalets de la part de dalt del poble.

diumenge, 4 de gener del 2009

Sense canalla, no hi ha Reis

Al poble fa molts anys que no se celebra la nit de Reis pels carrers. Sense canalla, no hi ha festa. És cert que, darrerament, els mags de l'Orient –o els seus col·laboradors– han anat passat regularment per alguna casa del carrer de la plaça i hi han deixat algun obsequi, però només la gent gran –molts ja no hi són– recorda com antigament la canalla arreplegava mates d'espígol sec i feia un ninot que, al capvespre, era passejat pels carrers. L'acompanyaven tots els xiquets i xiquetes, amb torxes fetes també d'espígol, i finalment el cremaven.
I cantaven:

«A esperar els Reis,
que els Reis han vingut,
carregats de pebre
i vestits de vellut.

Lo ninot d'espígol
s'ha casat a Reus,
li ha marxat la dona
cap els Pirineus.»

El pobre ninot d'espígol fa molts anys que no surt. I la desaparició de la festa de Reis ens ensenya allò tan evident que a vegades s'oblida: que la festa neix d'una comunitat i que perdura mentre la comunitat la vol, o pot, celebrar. Una lliçó aplicable arreu.

dimecres, 31 de desembre del 2008

dimarts, 30 de desembre del 2008

Setanta anys dels bombardeigs sobre Albarca

La Guerra Civil espanyola fou el primer conflicte europeu en què s’emprà, a bastament, l’aviació per bombardejar la població civil. Més enllà de la destrucció d’objectius militars, es volia sembrar el terror entre una població que, impotent, assistí a la destrucció de béns i a la pèrdua de vides, amagant-se en refugis antiaeris construïts en els mateixos nuclis urbans o, en molts casos, escampant-se per masos, barraques de tros, balmes, sempre amb l’afany d’allunyar-se dels llocs on el perill semblava més evident.
Amb l'inici de l'ofensiva franquista per ocupar Catalunya, a finals de desembre de 1938, moltes poblacions que fins aleshores havien restat relativament tranquil·les van patir bombardeigs. Tal com expliquen Solé i Vilarroya a Catalunya sota les bombes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986), els bombardeigs del mes de desembre no han deixat un rastre documental clar. El cas d'Ulldemolins n'és prou evident. Tot i no figurar en cap de les relacions que s'han publicat recentment sobre els bombardeigs a Catalunya, el terme va patir constants bombardeigs entre Nadal i Reis, dos dels quals van afectar el nucli de població, deixant una dotzena de civils i un nombre indeterminat de soldats morts.
Els habitants d'Albarca van contemplar els atacs sobre la població veïna i, esgarrifats, van començar a cercar refugi a les balmes de dalt de Montsant.



El refugi antiaeri es va fer a l'entrada del poble, sota el cingle


Al poble s'havia fet un refugi antiaeri aprofitant una balma sota el cingle de roca que hi ha al vessant sud del poble, sota l'indret on antigament hi hagué el castell. Els homes del poble la van eixamplar, cavant una trinxera sota la roca, consolidant-la amb un mur. Quedà com una mena de túnel, amb dues entrades als extrems. Efectivament, el refugi encara hi és: una construcció atípica que passa desapercebuda darrere els esbarzers i la vegetació que creix al coster, sota el cingle. L'hem conegut gràcies al record –i a la feina– de Vicent Selma.



La rasa excavada sota la roca oferia una raonable protecció


Quan el poble va ser bombardejat per l'aviació franquista, però, hi restaven ben poques persones. Per aquesta raó no hi va haver víctimes mortals –si més no, entre la gent del poble–, només força destrosses materials. La manca de testimonis fa més difícil precisar-ne els detalls. Contrastant les dades, sembla que el 31 de desembre i l'1 de gener l'aviació franquista va bombardejar les tropes que hi havia baix, a la rodalia, i que un cop, com a mínim, les bombes van caure sobre el nucli urbà. Es relacionen diverses cases destruïdes i algunes anècdotes, com la d'un home vell, de ca l'Argany, que es va salvar, ajagut al costat d'una gran soca d'arbre, sota un marge, però al qual l'ona expansiva el deixà completament negre. També hem aplegat notícies de soldats morts i de com una bomba matà les mules, emprades per al transport, que hi havia baix al coll.



Interior del refugi antiaeri

Cornudella també fou bombardejada per Cap d'Any. La gent d'Albarca no va tornar al poble fins que els combats es van allunyar, a mitjan gener.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Cau la creu del Coll

Després de la nevada primerenca d'aquesta passada setmana, avui el temps esbojarrat torna a ser notícia.
Aquesta matinada, una forta tempesta de vent, pluja, llamps i trons, ha deixat un rastre de branques trencades, una fumera a terra, la teulada del corral enlaire... i la creu del Coll a terra.




Aquesta és una creu de terme que va ser ubicada, el 1901, al coll d'Albarca –probablement n'hi havia existit una altra, anteriorment– per celebrar l'entrada del segle XX. La van pagar els amos del mas del Lluc, la principal propietat del terme. Va ser destruïda l'abril de 1932.
El 1999 es va refer després d'haver-se'n trobat alguns fragments sota les runes d'una casa del carrer de la Plaça. La part superior del monument, que ha quedat esmicolat en caure, era una reproducció aproximada de la creu del 1901.