Albarca estrena nanos

Aquest matí han sortit per primer cop al carrer els nanos d'Albarca –que porten per nom Montsant i Vicent– acompanyats, com pertoca, d'una formació de músics locals –saxo, flauta i un eixerit timbaler– per acompanyar la gent a ofici i esperar-los a la sortida.




Els nanos compten amb el seu propi ball, que han anat interpretant en el recorregut i una tonada de cercavila. Dos nous personatges que s'afegeixen al repertori d'elements festius catalans i que, d'ara en endavant, identificaran la nostra població.

La Carxana 14 (agost 2009)

Aquest agost, com és habitual, surt un nou número de La Carxana en edició sobre paper. La novetat d'enguany és sens dubte l'arribada de l'aigua corrent a les cases. En l'apartat històric, la revista ens apropa al periode de la Guerra Civil a partir de la que fou l'explotació agrícola i ramadera més important del terme: el mas del Lluc. De la col·lectivització de la terra al seu ús com a hospital de sang, en els darrers mesos del conflicte, l'article recull documentació inèdita i testimonis d'algunes persones que van viure aquells moments.



També ens parla d'un mapa de la serra de Montsant del 1499 i inclou articles sobre la identificació del que fou el refugi antiaeri d'Albarca, el carrer barceloní que porta el nom del poble o diverses publicacions com Gotholàndia, una novel·la de fantasia que arrenca en una Albarca –l'autor hi té arrels familiars– més o menys imaginada o sobre el catalèg que recull l'activitat gogista de Mn Joan Roig i Montserrat.

El treball sobre el mas del Lluc es comentarà en el marc de la presentació de la recerca «Montsant, front de guerra», a càrrec de Salvador Palomar, el 29 d'agost, dins el programa d'activitats «Gaudeix el Parc en família» que enguany té lloc a Cornudella.
També per aquest motiu, La Carxana tindrà una parada al matí del dissabte 29, a l'espai de les activitats, amb diverses publicacions sobre la història i el patrimoni cultural dels pobles de la serra de Montsant.

Els sumaris de les revistes publicades des del 1995 es poden trobar al nostre indret web, amb índexs temàtics i per pobles. A partir d'aquesta tardor, es podran començar a descarregar de la xarxa, en format pdf, els articles publicats en aquests anys.

Festa Major 2009

Tradicional fotografia de grup, després de la tirada de bitlles (15/08/2008)

Un any més, aquest agost, Albarca celebra la seva Festa Major d'estiu. El programa elaborat per la junta de l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca, inclou els següents actes:
Dissabte 15, al matí: sortida dels nanos del poble i, a les 10, missa.
A les 6 de la tarda: Concert a càrrec del quartet de flautes «Quattor» i berenar.
Diumenge 16, a les 12 del migdia, conferència sobre «Cellers monumentals» a càrrec de Ramon Aloguín, a l'església.
A les 5 de la tarda, tirada de bitlles.
El dilluns 17, com és tradicional, es pujarà a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant. A les 12, missa.
Del 15 al 17 es podrà veure a l'església una exposició dels plànols de l'expedient de declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional de l'església de Sant Vicent d'Albarca, per gentilesa dels arquitectes Srs. Orellana i Aloguín.

Activitats d'estiu

Cada estiu, el Parc Natural de Montsant programa un seguit d'activitats –conferències, exposicions, presentacions de llibres– amb l'objectiu de divulgar el patrimoni natural i cultural de la serralada i dels seus pobles. Aquestes activitats abasten tots els nuclis de població a excepció, enguany, d'Albarca.

Aquest any s'han previst un seguit de presentacions del llibre Montsant, parc natural, editat pel mateix Parc i per March editor, amb fotografies de Xavier Vaqué, durant els mesos de juliol i agost. I també, un seguit de conferències, en col·laboració amb Carrutxa, sobre les festes tradicionals als pobles de Montsant, la ramaderia a la muntanya, el treball de les dones... a més de dues exposicions. A casa, al tros, al carrer. Imatges de dones de Montsant és una exposició resultat del treball de recollida de fotografies antigues que es desenvolupa des de fa uns anys i incideix específicament en el paper de les dones en la vida quotidiana dels nostres pobles. Montsant, descobreix-lo és una exposició itinerant produïda pel PNMON.

Dins els actes de la diada «Gaudeix el parc en família», que enguany se celebra a Cornudella, es presentarà la recerca sobre el pas de la Guerra Civil pels pobles de Montsant.

Gotholàndia

El Pep de cal Mosset ha publicat una novel·la –no és la primera vegada– que té Albarca, entre la realitat i la imaginació, com a referent geogràfic. També els protagonistes, l'Albert o el seu oncle Fric, tenen un cert regust de realitat potser només perceptible per a un reduït col·lectiu de persones.

Gotholàndia és, però, més enllà del poble que li serveix de punt de partida, un relat de fantasia en un món virtual. L'Albert el Piles és un xicot, com molts altres, enganxat a la consola i als jocs d'ordinador. En un intent de desintoxicació radical, la seva mare l'envia a casa de l'oncle, que viu en un poble pràcticament deshabitat, voltat de llibres i d'herbes. Però el noiet s'emporta la maquineta i, d'amagat, es posa a jugar a Gotholàndia, el seu joc preferit, que mostra un univers fabulós on hi conviuen éssers ben estranys i on els participants han d'adquirir diverses habilitats per superar difícils proves. Un cop de màgia s'emporta l'Albert, que esdevé un personatge més del joc, i no us explico res més de l'argument.

L'originalitat de la narració es troba en aquest particular univers format per éssers mítics i personatges de llegenda. Un món amb constants referències a la tecnologia del present que poua alhora de referents de la tradició autòctona. En l'any en què es commemora el cinquantenari de la mort de Joan Amades,
Pep Blay fa el seu particular homenatge al folklorista –potser, sense proposar-s'ho– mostrant com el bagatge de la fantasia popular que va embadalir i aterrir la canalla durant molts anys pot ser rellegit, sense conplexos, per ubicar-lo en un context de present. I servir de fonament a una narració que succeeix en un món virtual on els personatges es reconfiguren, guanyen punts o perden nivells de vitalitat segons les situacions.




Fa anys –uns quaranta, més o menys– que llegeixo literatura de fantasia, però la meva experiència de joc digital és molt puntual. De ben segur que la meva percepció del relat, doncs, deu ser ben diferent a la de qualsevol xicot de catorze anys, amb domini del comandament i bon coneixedor dels secrets dels videojocs. Però m'ho he passat d'allò més entretingut amb Gotholàndia, per l'argument –encara que segueix inevitablement algunes de les pautes inherents al gènere–, per l'entranyable ratpenat que t'obliga a canviar el ritme de lectura, però sobretot pel munt de complicitats que troba un lector avesat al món de la cultura popular, pels estrips divertits de la tradició, que omple les seves pàgines. I és que, acostumat com em tenen a les referències mitològiques celtes o nòrdiques, també s'agraeix una dosi de cabrabocs, molsoses, dalifants, mirones, calcàtrix o gats del cel.

Us recomano, doncs, que us endinseu a Gotholàndia, encara que no sigui al costat del foc a terra o en una habitació plena a vessar de llibres –alguns de Joan Amades–, amb una petita finestra, com les d'abans, que dóna a un carrer per on passen turistes ocasionals que comenten invariablement…: «—Ja s'hi deu viure tranquil en aquest poble!»

Quan pel carrer de la Plaça em trobi aquest Fric –si no m'equivoco, em sembla que ens coneixem fa anys–, li explicaré que la seva història m'ha agradat força i li comentaré que, com ell, m'he vist alguna vegada, reformatejat com un venerable druida de pa sucat, amb sandàlies guarres i el senalló farcit d'herbes. Són coses de l'edat.

Pep Blay
Gotholàndia
Barcelona: Montena/Mondadori, 2009