Cada estiu, el Parc Natural de Montsant programa un seguit d'activitats –conferències, exposicions, presentacions de llibres– amb l'objectiu de divulgar el patrimoni natural i cultural de la serralada i dels seus pobles. Aquestes activitats abasten tots els nuclis de població a excepció, enguany, d'Albarca.
Aquest any s'han previst un seguit de presentacions del llibre Montsant, parc natural, editat pel mateix Parc i per March editor, amb fotografies de Xavier Vaqué, durant els mesos de juliol i agost. I també, un seguit de conferències, en col·laboració amb Carrutxa, sobre les festes tradicionals als pobles de Montsant, la ramaderia a la muntanya, el treball de les dones... a més de dues exposicions. A casa, al tros, al carrer. Imatges de dones de Montsant és una exposició resultat del treball de recollida de fotografies antigues que es desenvolupa des de fa uns anys i incideix específicament en el paper de les dones en la vida quotidiana dels nostres pobles. Montsant, descobreix-lo és una exposició itinerant produïda pel PNMON.
Dins els actes de la diada «Gaudeix el parc en família», que enguany se celebra a Cornudella, es presentarà la recerca sobre el pas de la Guerra Civil pels pobles de Montsant.
diumenge, 19 de juliol del 2009
diumenge, 10 de maig del 2009
Gotholàndia
El Pep de cal Mosset ha publicat una novel·la –no és la primera vegada– que té Albarca, entre la realitat i la imaginació, com a referent geogràfic. També els protagonistes, l'Albert o el seu oncle Fric, tenen un cert regust de realitat potser només perceptible per a un reduït col·lectiu de persones.
Gotholàndia és, però, més enllà del poble que li serveix de punt de partida, un relat de fantasia en un món virtual. L'Albert el Piles és un xicot, com molts altres, enganxat a la consola i als jocs d'ordinador. En un intent de desintoxicació radical, la seva mare l'envia a casa de l'oncle, que viu en un poble pràcticament deshabitat, voltat de llibres i d'herbes. Però el noiet s'emporta la maquineta i, d'amagat, es posa a jugar a Gotholàndia, el seu joc preferit, que mostra un univers fabulós on hi conviuen éssers ben estranys i on els participants han d'adquirir diverses habilitats per superar difícils proves. Un cop de màgia s'emporta l'Albert, que esdevé un personatge més del joc, i no us explico res més de l'argument.
L'originalitat de la narració es troba en aquest particular univers format per éssers mítics i personatges de llegenda. Un món amb constants referències a la tecnologia del present que poua alhora de referents de la tradició autòctona. En l'any en què es commemora el cinquantenari de la mort de Joan Amades,
Pep Blay fa el seu particular homenatge al folklorista –potser, sense proposar-s'ho– mostrant com el bagatge de la fantasia popular que va embadalir i aterrir la canalla durant molts anys pot ser rellegit, sense conplexos, per ubicar-lo en un context de present. I servir de fonament a una narració que succeeix en un món virtual on els personatges es reconfiguren, guanyen punts o perden nivells de vitalitat segons les situacions.
Fa anys –uns quaranta, més o menys– que llegeixo literatura de fantasia, però la meva experiència de joc digital és molt puntual. De ben segur que la meva percepció del relat, doncs, deu ser ben diferent a la de qualsevol xicot de catorze anys, amb domini del comandament i bon coneixedor dels secrets dels videojocs. Però m'ho he passat d'allò més entretingut amb Gotholàndia, per l'argument –encara que segueix inevitablement algunes de les pautes inherents al gènere–, per l'entranyable ratpenat que t'obliga a canviar el ritme de lectura, però sobretot pel munt de complicitats que troba un lector avesat al món de la cultura popular, pels estrips divertits de la tradició, que omple les seves pàgines. I és que, acostumat com em tenen a les referències mitològiques celtes o nòrdiques, també s'agraeix una dosi de cabrabocs, molsoses, dalifants, mirones, calcàtrix o gats del cel.
Us recomano, doncs, que us endinseu a Gotholàndia, encara que no sigui al costat del foc a terra o en una habitació plena a vessar de llibres –alguns de Joan Amades–, amb una petita finestra, com les d'abans, que dóna a un carrer per on passen turistes ocasionals que comenten invariablement…: «—Ja s'hi deu viure tranquil en aquest poble!»
Quan pel carrer de la Plaça em trobi aquest Fric –si no m'equivoco, em sembla que ens coneixem fa anys–, li explicaré que la seva història m'ha agradat força i li comentaré que, com ell, m'he vist alguna vegada, reformatejat com un venerable druida de pa sucat, amb sandàlies guarres i el senalló farcit d'herbes. Són coses de l'edat.
Pep Blay
Gotholàndia
Barcelona: Montena/Mondadori, 2009
Gotholàndia és, però, més enllà del poble que li serveix de punt de partida, un relat de fantasia en un món virtual. L'Albert el Piles és un xicot, com molts altres, enganxat a la consola i als jocs d'ordinador. En un intent de desintoxicació radical, la seva mare l'envia a casa de l'oncle, que viu en un poble pràcticament deshabitat, voltat de llibres i d'herbes. Però el noiet s'emporta la maquineta i, d'amagat, es posa a jugar a Gotholàndia, el seu joc preferit, que mostra un univers fabulós on hi conviuen éssers ben estranys i on els participants han d'adquirir diverses habilitats per superar difícils proves. Un cop de màgia s'emporta l'Albert, que esdevé un personatge més del joc, i no us explico res més de l'argument.
L'originalitat de la narració es troba en aquest particular univers format per éssers mítics i personatges de llegenda. Un món amb constants referències a la tecnologia del present que poua alhora de referents de la tradició autòctona. En l'any en què es commemora el cinquantenari de la mort de Joan Amades,
Pep Blay fa el seu particular homenatge al folklorista –potser, sense proposar-s'ho– mostrant com el bagatge de la fantasia popular que va embadalir i aterrir la canalla durant molts anys pot ser rellegit, sense conplexos, per ubicar-lo en un context de present. I servir de fonament a una narració que succeeix en un món virtual on els personatges es reconfiguren, guanyen punts o perden nivells de vitalitat segons les situacions.
Fa anys –uns quaranta, més o menys– que llegeixo literatura de fantasia, però la meva experiència de joc digital és molt puntual. De ben segur que la meva percepció del relat, doncs, deu ser ben diferent a la de qualsevol xicot de catorze anys, amb domini del comandament i bon coneixedor dels secrets dels videojocs. Però m'ho he passat d'allò més entretingut amb Gotholàndia, per l'argument –encara que segueix inevitablement algunes de les pautes inherents al gènere–, per l'entranyable ratpenat que t'obliga a canviar el ritme de lectura, però sobretot pel munt de complicitats que troba un lector avesat al món de la cultura popular, pels estrips divertits de la tradició, que omple les seves pàgines. I és que, acostumat com em tenen a les referències mitològiques celtes o nòrdiques, també s'agraeix una dosi de cabrabocs, molsoses, dalifants, mirones, calcàtrix o gats del cel.
Us recomano, doncs, que us endinseu a Gotholàndia, encara que no sigui al costat del foc a terra o en una habitació plena a vessar de llibres –alguns de Joan Amades–, amb una petita finestra, com les d'abans, que dóna a un carrer per on passen turistes ocasionals que comenten invariablement…: «—Ja s'hi deu viure tranquil en aquest poble!»
Quan pel carrer de la Plaça em trobi aquest Fric –si no m'equivoco, em sembla que ens coneixem fa anys–, li explicaré que la seva història m'ha agradat força i li comentaré que, com ell, m'he vist alguna vegada, reformatejat com un venerable druida de pa sucat, amb sandàlies guarres i el senalló farcit d'herbes. Són coses de l'edat.
Pep Blay
Gotholàndia
Barcelona: Montena/Mondadori, 2009
dilluns, 20 d’abril del 2009
Es presenta un llibre sobre Montsant
Aquest dissabte passat dia 18 d’abril es va presentar al centre cívic d’Ulldemolins el llibre Montsant, parc natural, una edició del Parc Natural de la Serra de Montsant i March Editor. L’obra és una creació del fotògraf Xavier Vaqué, vilatà de la Vilella Baixa i és el resultat de la seva particular visió de la serra de Montsant i els seus racons.
El llibre, és un recorregut visual estructurat en quatre capítols que s’introdueixen amb un text d’autor encarregat a persones que d’una manera o altra són coneixedors de manera especialitzada del territori Montsant. El primer capítol –Orígens–, parteix de la descripció física que defineix Montsant i vol introduir-nos tant en l’origen místic que defineix la “muntanya santa” com oferir el testimoni dels múltiples usos humans que han existit en el paisatge de Montsant al llarg dels segles. El segon capítol està dedicat a Paisatges i racons, oferint una mirada personal dels indrets que per la seva bellesa il·lustren, sense paraules, perquè Montsant és un espai d’interès natural singular. A continuació, el capítol Pobles, tracta de la vinculació de la gent dels pobles de Montsant amb el seu medi (activitat econòmica, centres de devoció religiosa, excursionisme, patrimoni festiu, etc.). El quart capítol es dedica a destacar els productes per excel·lència d’aquesta terra: l’oli i el vi, però també ens presenta els altres productes de la terra presents en la nostra gastronomia (ametlles, avellanes, mel, etc.). Previ a aquests capítols, hi ha una presentació especial sobre la tasca de gestió i ordenació que es duu a terme des l’equip del Parc Natural, els equipaments dels quals disposa així com de les diferents línies d’actuació en matèria d’educació ambiental, millora rural, treballs de vigilància i manteniment i dels diversos estudis i actuacions sobre fauna, flora i patrimoni cultural que es realitzen.
Montsant, parc natural vol destacar els valors naturals i culturals de la serra de Montsant i dels seus pobles. Gràficament el llibre vol ser una edició de prestigi, realitzada en català, traduïda al castellà i a l’anglès i, per tant, que sigui un material de divulgació i presentació de la comarca més enllà de les nostres fronteres i que el Parc sigui conegut a nivell internacional.
L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta de la Mancomunitat dels municipis del Parc Natural de Montsant i diputada, la Sra. Misericòrdia Montlleó; el director dels SSTT a Tarragona del DMAiH, el Sr. Josep Lluís Pau Roigé; Francesc Sánchez, de March Editor i del mateix fotògraf, Xavier Vaqué.
dilluns, 30 de març del 2009
Montsant, descobreix-lo!
Roca Falconera, Montsant.Aquest passat dissabte 28 de març ha començat la campanya impulsada des del Parc Natural de la Serra de Montsant que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i cultural d’aquest espai protegit, així com la diversitat de llocs interessants i emblemàtics que integra la serra.
Aquesta sisena edició de la campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant ofereix la possibilitat de participar en diverses activitats, al llarg de tot l’any i de la mà de les empreses col·laboradores del Parc –Pedrenca, Catsud i El Brogit Guiatges-, podrem anar descobrint i gaudint de Montsant a partir dels tallers naturalístics, excursions familiars, sortides nocturnes, guiatges en anglès i senderisme interpretatiu.
Aquest any, a més, des del Parc Natural de la Serra de Montsant s'organitzen una sèrie d'activitats per divulgar els diversos projectes de conservació tant a nivell de patrimoni natural com cultural que es realtizen des de l'equip de gestió del Parc. Al mes de maig, i en motiu del Dia Europeu dels Parcs, se celebrarà la V Festa de l’Arbre al CEIP Serra Major. Destaca especialment la celebració de la V Nit catalana dels ratpenats, que tindrà lloc a la Vilella Baixa el dia 8 d'agost.
La cloenda de les activitats d’estiu tindran lloc a Cornudella de Montsant el 29 d'agost amb la diada Gaudeix del Parc en família, on grans i petits podran participar dels tallers, excursions i activitats organitzats per aquesta ocasió.
Totes les activitats -excepte el curs d'ornitologia i l'activitat del GEPEC- són gratuïtes i cal inscriure's prèviament.Podreu consultar tota la programació de la campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant a www.parcsdecatalunya.net.
dimarts, 10 de març del 2009
Una imatge desconeguda
Els treballs de construcció de la nova xarxa d'aigua al poble ofereixen algunes imatges pou insòlites. La primera foto és de mitjan febrer, la última, d'aquesta tarda. De ben segur, mai els carrers d'Albarca havien estat tant trasbalsats com ara i ningú havia vist així el carrer de la Plaça.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)