divendres, 23 de juliol de 2010

Llegendes del Priorat

Ahir, a la Vilella Alta, parlava de llegendes del Priorat. Una conferència estiuenca –això vol dir pronunciada amb patalons curts i samarreta de festa, però no menys rigorosa pel que fa als continguts– que iniciava el cicle d'activitats de divulgació que, com cada estiu des de 2004, organitzen conjuntament el Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa, sempre a l'entorn del patrimoni cultural del territori.

Fa pocs dies, amb la inauguració de la nova seu del Parc, es feia palesa l'estreta vinculació que, en el cas de la gestió de l'espai de la serra de Montsant, s'ha establert entre patrimoni natural i patrimoni cultural. No només pel que fa al patrimoni històric o arquitèctonic, sinó en referència al patrimoni etnològic, que finalment, és el llegat de coneixement de les formes de la vida del passat, de les dones i homes de la serralada i els seus pobles, i també la reflexió sobre les evolucions i transformacions en a percepció i l'ús de la muntanya que comporta el present. El fet, si voleu anecdòtic, que la pianola de Mas Roger fos protagonista mediàtica en la inauguració de la seu del Parc, és prou indicatiu. No desmereix l'excel·lent treball que s'ha fet en l'àmbit de l'estudi de la flora o la recuperació de la tortuga mediterrània, per posar exemples, que el Parc impulsi la recerca etnomusicològica a partir de la conservació d'un antic aparell de reproducció musical, conservat en un gran mas, actualment de propietat pública.


Parlar de llegendes del Priorat –és a dir, exposar els resultats d'una recerca basada en la tradició oral i alguna documentació escrita– és apropar-nos a un patrimoni immaterial prou important per al coneixement del territori.

La comarca i, especialment, la serra de Montsant és rica en narracions que expliquen fets extraordinaris que, en un moment donat, foren considerats com a certs. Llegendes de moros –amb el cicle de narracions sobre Siurana i el salt de la reina mora com a protagonista– de frares –amb Escaladei com a referent principal– i tresors –fonamentalment, a partir de les narracions generades per l'exclaustració dels frares d'Escaladei i les riqueses existents al monestir– que inclouen temes presents en altres indrets de la geografia catalana –com el tribut de les donzelles als moros, l'encantada del congost de Fraguerau, el càstig diví als que ofenen les imatges, un cop abandonada Cartoixa. o la mateixa petjada del cavall de la reina mora– i d'altres que són més específics i que exemplifiquen prou bé la sempre present i estreta relació de les llegendes amb l'entorn.

Reinterpretacions simbòliques de la història, relectura del passat. que segueixen vives, al temps que la nostra societat segueix generant rumors i llegendes urbanes. Ahir, a l'acabar la conferència, recollia alguna versió nova dels temes que havia exposat i constatava, a partir del testimoni dels presents. la vigència d'alguna creença. No sé si algun dia encara algú trobarà una gerra plena de monedes d'or en alguna balma de Montsant –i, sobretot, no sé si ho explicarà– però, mentrestant, fa de bon escoltar les narracions que, explicades pels més grans, encara formen part del nostre bagatge cultural.

Cap comentari: