Gaudeix el Parc 2010

Enguany, a la Vilella Alta, el 21 d'agost.

Festa Major 2010

L'Associació de Veïns i Propietaris «El Montsant» d'Albarca ens ha fet arribar el següent programa dels actes que organitza amb motiu de la festa major d'enguany, aquest proper mes d'agost:

PROGRAMA

Divendres 13
A les 7, contacontes, a l'església.
A les 8, gimcama
De 9 a 10, Pica-pica col·lectiu

Dissabte 14
A les 12, xerrada a càrrec de Pep Blay Boqué. Un poema que es diu Albarca. A l'església
A les 6, concert. Trio de corda i vent, a l'església.

Diumenge 15
Seguici amb els nanos
A les 10, inauguració de la creu de terme, baix a la creu.
Missa Major.
(A 1/4 d'1, tindrà lloc l'assemblea de l'associació, a l'església)
A les 5 de la tarda, tirada de bitlles amb premis per categories.

Dimarts 17
Pujada al Montsant
A les 12, missa a Montsant
Dinar de germanor
Baixada del Montsant

Barcelona, 27 de juliol de 2010

Per conèixer la història d'Escaladei

Mentre preparo l'edició en paper de la Carxana d'enguany –i ja en seran quinze!– llegeixo aquest article, al bloc de l'amic Jordi Martí, sobre els treballs de l'Ezequiel Gort referents a la cartoixa d'Escaladei.
Té raó, Escaladei. La cartoixa de Montsant és una edició de butxaca que sintetitza –tot i que afegeix alguna dada més– els estudis anteriors, amb voluntat de posar a l'abast d'un públic ampli el coneixement sobre aquesta institució cabdal en la història de la comarca.
Espero que, un any o altre, vegem una nova edició de la Història de la Cartoixa –em sembla que no serà aviat– encara més exhaustiva i, pel que apunta l'autor, potser en més d'un volum. Mentrestant, també us podeu apropar al Cafè de la Vilella Baixa, el proper 11 d'agost, a les 7 de la tarda, per escoltar a l'Ezequiel en una conferència sobre aquest tema.

Llegendes del Priorat

Ahir, a la Vilella Alta, parlava de llegendes del Priorat. Una conferència estiuenca –això vol dir pronunciada amb patalons curts i samarreta de festa, però no menys rigorosa pel que fa als continguts– que iniciava el cicle d'activitats de divulgació que, com cada estiu des de 2004, organitzen conjuntament el Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa, sempre a l'entorn del patrimoni cultural del territori.

Fa pocs dies, amb la inauguració de la nova seu del Parc, es feia palesa l'estreta vinculació que, en el cas de la gestió de l'espai de la serra de Montsant, s'ha establert entre patrimoni natural i patrimoni cultural. No només pel que fa al patrimoni històric o arquitèctonic, sinó en referència al patrimoni etnològic, que finalment, és el llegat de coneixement de les formes de la vida del passat, de les dones i homes de la serralada i els seus pobles, i també la reflexió sobre les evolucions i transformacions en a percepció i l'ús de la muntanya que comporta el present. El fet, si voleu anecdòtic, que la pianola de Mas Roger fos protagonista mediàtica en la inauguració de la seu del Parc, és prou indicatiu. No desmereix l'excel·lent treball que s'ha fet en l'àmbit de l'estudi de la flora o la recuperació de la tortuga mediterrània, per posar exemples, que el Parc impulsi la recerca etnomusicològica a partir de la conservació d'un antic aparell de reproducció musical, conservat en un gran mas, actualment de propietat pública.

Parlar de llegendes del Priorat –és a dir, exposar els resultats d'una recerca basada en la tradició oral i alguna documentació escrita– és apropar-nos a un patrimoni immaterial prou important per al coneixement del territori.

La comarca i, especialment, la serra de Montsant és rica en narracions que expliquen fets extraordinaris que, en un moment donat, foren considerats com a certs. Llegendes de moros –amb el cicle de narracions sobre Siurana i el salt de la reina mora com a protagonista– de frares –amb Escaladei com a referent principal– i tresors –fonamentalment, a partir de les narracions generades per l'exclaustració dels frares d'Escaladei i les riqueses existents al monestir– que inclouen temes presents en altres indrets de la geografia catalana –com el tribut de les donzelles als moros, l'encantada del congost de Fraguerau, el càstig diví als que ofenen les imatges, un cop abandonada Cartoixa. o la mateixa petjada del cavall de la reina mora– i d'altres que són més específics i que exemplifiquen prou bé la sempre present i estreta relació de les llegendes amb l'entorn.

Reinterpretacions simbòliques de la història, relectura del passat. que segueixen vives, al temps que la nostra societat segueix generant rumors i llegendes urbanes. Ahir, a l'acabar la conferència, recollia alguna versió nova dels temes que havia exposat i constatava, a partir del testimoni dels presents. la vigència d'alguna creença. No sé si algun dia encara algú trobarà una gerra plena de monedes d'or en alguna balma de Montsant –i, sobretot, no sé si ho explicarà– però, mentrestant, fa de bon escoltar les narracions que, explicades pels més grans, encara formen part del nostre bagatge cultural.

Comencen els treballs a la Creu del Coll

Han començat els treballs a la creu del Coll. Aquesta fita, al costat de la carretera que porta de Cornudella a Ulldemolins i Prades, va ser erigida l'any 1901, pagada pels amos del mas del Lluc i fou parcialment destruïda el 1932. Recuperada a l'agost de 1999, una tempesta de vent –per Tots Sants de 2008– la va fer caure.

S'inaugura la nova seu del Parc

En presència del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, d'alcaldes i representants institucionals i de nombroses persone vingudes d'arreu de la comarca, es va inaugurar ahir, 9 de juliol, la nova seu del Parc Natural a la Morera de Montsant.



La seu acollirà –quan s'acabi de completar el trasllat– el punt d'informació central del Parc, les oficines i espais de treball del personal tècnic, magatzems, sales d'activitats i exposicions... comptant, fins i tot, amb allotjament per a persones que realitzin treballs d'investigació en l'àmbit del Parc. L'edifici de nova planta ha estat construït a la part alta del poble, sota els cingles de Montsant, en un solar de prop de 1.000 m² cedit per l'Ajuntament i ha tingut un cost d'1.420.000 euros. Es caracteritza perquè adopta diferents solucions bioclimàtiques, com el soterrament parcial.

En els seus parlaments, tant els representants del Parc i del municipi com el propi conseller van incidir en la importància del Parc Natural com a instrument de gestió d'un espai amb un alt valor patrimonial –tant pel que fa a l'entorn natural com a la presència humana– però també com a element dinamitzador del territori, font de recursos econòmics, de coordinació entre les poblacions i de desenvolupament.





Amb motiu de la seva inauguració, la nova seu del Parc ofereix dues exposicions. Una de fotografies de Ramon Quadrada, cedida per l'Ajuntament de Reus, que mostra una petita selecció de les imatges obtingudes per l'autor, pioner en la redescoberta de la serralada, en el transcurs de centenars d'excursions a la muntanya. L'exposició mostra el paisatge característic de Montsant: cingles i barrancs, graus i carenes despullades, però també aporta el testimoni d'activitats humanes com el transport a bast per dalt de la serra o la ramaderia. Les fotografies de Ramon Quadrada que ja fa anys va publicar el llibre El Montsant en blanc i negre, constitueixen una forma immillorable d'apropar-nos a l'adquisició de valor, en la societat present, d'un espai natural com Montsant. Una bona tria per començar l'activitat del nou equipament.



Una segona exposició és la dedicada a la pianola conservada a Mas Roger –edifici actualment propietat del Parc– exemple dels gustos musicals d'una família benestant del segle passat. La recuperació de més de 2000 rotlles que han estat digitalitzats, en part, permet apropar-nos a la sonoritat d'aquest artefacte de reproducció mecànica del so. Es tracta d'un fons de gran interès etnomusicològic, que investiga un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinat per Jaume Ayats.

La pianola ha estat, sens dubte, una de les peces que ha despertat més curiositat entre els assistents. La seva recuperació és una bona mostra de com el Parc Natural treballa, alhora, en el coneixement i protecció del patrimoni natural i cultural de la serralada.