Camins amb història

Els participants als Hostalets d'Albarca

D'Albarca cap a la Morera, seguint els camins que molts anys enrere van fer servir els cartoixans... i els pagesos, els pastors, les dones d'Albarca que baixaven a Cornudella o les de la Morera que visitaven els seus parents d'Albarca, les famílies que anaven a Sant Joan del Codolar per Sant Joan degollat, el traginers amb l'animal carregat o les noies que pujaven a festa major.

Els camins hi són perquè comuniquen indrets, es conserven quan es fan servir i es deterioren quan perden la seva funció. La seva existència i les seves característiques ens ajuden a conèixer la història d'un territori.

Montsant és una serralada amb tradició d'eremitisme

El Parc Natural de la Serra de Montsant va organitzar diumenge passat, com a cloenda de les activitats «Descobreix el Parc Natural 2009», una caminada des d'Albarca cap a la Morera (sense arribar-hi) que aplegà una trentena de persones. El dia fou gris i fresc, sobretot després d'un novembre tan càlid, però sense arribar a ploure. El recorregut prou curt i planer possibilità entretenir-se en els comentaris, a càrrec d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar, sobre l'antic camí de Reus a Lleida, que arriba als Hostalets d'Albarca des de Cornudella i continua cap a Ulldemolins; el monestir cistercenc femení de Bonrepós i la Cartoixa d'Escaladei, les activitats pròpies del territori en el passat, la religiositat o l'eremitisme. I també parlar del present, de la percepció de la muntanya des dels usos lúdics o esportius, de l'excursionisme i la conservació dels camins avui.

Les construccions en pedra seca mostren els usos del territori

Convertir el paisatge en l'exposició permanent, i viva, d'una mena de museu a l'aire lliure és possible amb els coneixements i els adequats recursos d'interpretació. Malauradament, el poble no disposa de cap espai –el refugi era tancat, com sempre– que pugui servir d'introducció a propostes didàctiques d'aquest tipus, ja que és punt de partida per a altres recorreguts. L'experiència, però, fou prou reeixida i, de ben segur que es pot tornar a repetir.