El Miquel Blay ens ha deixat. En una comunitat petita, la seva mort ens és encara més propera. Amb el Miquel hem compartit veïnatge, records del passat d'Albarca i neguits pels problemes. Hem conversat i debatut sobre com millorar el poble en les tradicionals assemblees de l'agost.
El Miquel ha format part de la generació que va conèixer els darrers habitants permanents en els últims esquitxos de vida quotidiana al poble, que ha viscut l'Albarca amb fama de poble abandonat amb llegenda inclosa de dues úniques persones eternament barallades, que s'ha esforçat durant anys a construir, amb constància i bonhomia –fent equip amb la família– des de l'Associació de Veïns, un poble en condicions, una comunitat de veïnatge amb tots aquells que ens hi hem anat trobant. Que ha vist, poc a poc, com millorava el poble i ha viscut la represa d'una altra forma de vida i d'una activitat local que, en els últims anys, s'ha anat engrescant i incorporant noves generacions.
El trobarem a faltar molts dies, moltes vegades. Però, sobretot, ens quedarà un buit per Festa Major, les tardes del quinze d'agost, quan ens trobem a jugar a bitlles. Dotat d'una capacitat innata per encetar la tirada –qualitat important en un poble on es juga el dia de la festa i poc més–, s'ha emportat moltes vegades el premi, sempre cultural, entre els aplaudiments del públic i la divertida resignació dels competidors, amb un estil –de ben segur– irrepetible.
Sempre a la memòria, Miquel.
5 comentaris:
En ha deixat una persona molt entranyable i humana. Sempre amic de la broma, la seva presència es notarà a faltar a la seva Albarca tant volguda.
Adéu Miquel.
Sit tibi terra levis.
M'afegeixo a l'adeu al Miquel. El trobarem a faltar.
Un article molt bonic. Un petó.
Una bona persona que va impregar-me a Albarca amb els seus bons consells..
Descansa en pau...
Lluis
Gràcies Salvador per l'article i la memòria. El meu pare realment estimava Albarca i els seus veins. Quan hi anava li passaven tots els mals. El trobarem a faltar, sempre, però amb el record de les bones estones que ens va fer passar a tots. Un petó ben fort, papa.
Publica un comentari a l'entrada