Itinerari de pedra seca al PN Montsant

Aquest dissabte passat es va donar a conèixer públicament l’itinerari d’interpretació de la pedra seca del Racó de Montalts creat pel Parc Natural de Montsant amb l’objectiu de divulgar aquest tipus d’arquitectura popular tan singular a la serra de Montsant i que és alhora testimoni de les formes de vida i aprofitaments característics d’aquest territori.

Des de l’any 2005, arran d’una actuació a la zona de Montalts –extrem sud-occidental de Montsant, entre els termes de la Vilella Baixa i Cabacés– per a la prevenció d’incendis forestals, es van “descobrir” tota una sèrie d’elements arquitectònics que pel seu grau de concentració i diversitat tipològica van motivar la creació d’aquest itinerari. Més enllà de l’atractiu estètic que pot suposar recórrer aquesta zona de Montsant, aquest paisatge fortament humanitzat i que demostra fins a quin a punt l’activitat econòmica i el medi natural s’han interrelacionat històricament a Montsant, suposa una eina per a potenciar la protecció, conservació i coneixement d’aquest patrimoni arquitectònic.

El recorregut, que aprofita l’itinerari municipal del Parc Natural a la Vilella Baixa que ascendeix pel grau dels Bous i descendeix pel coll Empedrat, permet aproximar-se a una gran diversitat d’elements fets en base la tècnica de la pedra seca. Destaquen especialment el conjunt de marges que van superant el barranc per tal de possibilitar el conreu i ordenar l’espai. D’altra, es descobreixen estructures que responen a necessitats diverses: elements de captació d’aigua –anjubs–; de refugi i aixopluc –barraques, aixoplucs de marge, casetes, corrals... –; d’emmagatzegament –arneres, petits amagatalls en els marges... –; de comunicació com camins empedrats o elements de protecció com recers i parapets. Són construccions que demostren la particular racionalitat humana per adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que alhora són limitats.

Una arquitectura que, avui, és testimoni de com era i es vivia a Montsant quan el cultiu de la vinya dominava el paisatge; una economia que es complementava amb d’altres –com l’apicultura o la ramaderia– i que ens recorda els oficis de la muntanya al llarg dels segles, quan a més dels pagesos per Montsant també hi feien estada carboners, pastors, llenyataries i caçadors. Elements que ens parlen del passat, dels camins de bast que utilitzaven els nostres avis i que ara són senders excursionistes; però que també ens traslladen a capítols de la història més contemporània, amb el pas del front de guerra per Montsant.

El treball aprofita i s’incriu en la línia de gestió sobre el patrimoni de la pedra seca que el Parc Natural treballa des de fa anys amb els membres de Carrutxa, el qual s’ha traduït en l’elaboració de l’Inventari de Béns d’Interès Patrimonial –on es recullen més de 200 elements arquitectònics–, o la publicació de l’opuscle “L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant” (2008).

La sortida va ser guiada per Maurici Montané, tècnic de flora, i Montserrat Solà, tècnica de patrimoni cultural. Durant el recorregut es van combinar les explicacions culturals amb el coneixement de les principals espècies vegetals com la ruda, el llentiscle, el càdec, la savina, foixarda i d’aquelles més singulars a Montsant com ara el ruac, una planta pròpia dels afloraments de guix. A més, entre els participants –una vintena– hi havia en Josep M. Masip, Cateri, mestre marger de la Vilella Alta qui es va afegir al guiatge fent explicacions precises sobre la tècnica de la pedra seca. Actualment, es continua treballant en l’itinerari tant a nivell de recuperació de barraques, marges, empedrats, etc. com de correcta senyalització i material de suport (tríptic, cartelleres...). Sens dubte, la creació d’aquest itinerari de la pedra seca a Montalts esdevé, a partir de donar un valor patrimonial a aquests elements arquitectònics, un nou recurs d’interpretació del paisatge que ens permet conèixer la història i cultura dels pobles de Montsant des del territori estant.