Festa Major d'hivern

Aquesta setmana celebrem Sant Vicent, diada que havia estat festa major d'hivern del poble. Fa anys que la festa es va anar perdent i, avui, una colla del veïnat ens hem encabit a casa –que, anys enrere, havia estat cafè– i hem passat l'estona mirant fotografies dels dies posteriors a la nevada de començaments d'any.

La neu ara ja s'ha desfet. Personalment, després d'un començament d'any força complicat per a alguna feina pendent i el trasbals que suposa que et regirin la casa per robar menys del que et deixen escampat o et trenquen, aquesta nevada de després de Reis va acabar de reblar el clau.

La neu aporta beneficis per a la terra i inconvenients en les comunicacions. És clar que, encara que neva poc, se sap que a casa nostra neva de tant en tant. Potser les infraestructures per a fer front a aquests episodis puntuals són insuficients. I també es poden detectar errors en la gestió dels recursos. O ens podem questionar aquesta doble filosofia de demanar prudència i recomanar no agafar el vehicle per una banda i alhora fer de la neu el gran espectacle –que ho és– per atraccció de grans i petits. Perquè una cosa és exigir prudència i aconsellar els mínims desplaçaments quan la climatologia és adversa i l'altra culpabilitzar el desig social de veure i tocar neu. Sobretot quan la publicitat que acompanya els butlletins del temps del canal de notícies públic repeteix cada mitja hora: «fes-te fan de la neu a Catalunya.»

La neu és un fenomen meteorològic que transforma l'entorn i que atorga una excepcionalitat al paisatge que crida a la contemplació. Jugar amb la neu és, per a la canalla –i no tan canalla– d'indrets amb un clima com el nostre, una possibilitat que no es presenta massa sovint. Per això no ha estat estrany trobar-se les carreteres plenes de famílies que s'apropaven a tocar la neu. La neu als colls d'Alforja o d'Albarca és una neu popular, de bossa de plàstic al cul o de trineu de baix cost, de fer el ninot i de fer-se la fotografia.

Avui, que aquesta nevada ja és història, ens ha servit per passar una estona a la tarda i celebrar, simbòlicament, la nostra antiga Festa Major d'hivern.

(Les fotografies són meves i del Ferran Sugranyes)