Crònica d'un 8 de març a Cornudella de Montsant

El passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, a Cornudella de Montsant, també es va sentir la veu de les dones del poble. L'Associació de Dones de Cornudella havia decidit commemorar aquesta diada amb un sopar-berenar que a mesura que passaven els dies va anar omplint-se de contingut i on el treball i la iniciativa en comú va fer possible una vetllada senzilla, bonica i memorable.

Sopar commemoratiu del 8 de març a la Renaixença de Cornudella.

En total van ser 56 persones (el 90% eren dones, ja que l'acte estava obert a tothom) les que es van reunir per sopar al teatre La Renaixença de Cornudella cap a dos quarts de nou del vespre. Un bon vermut donava la benvinguda a les assistents i tan bon punt tothom va estar a taula, s'iniciava una nit molt especial. Montserrat Solà conduïa l'acte, que va començar amb un discurs de benvinguda recordant que justament aquest 2012 el Dia Internacional de Dona estava dedicat a les dones del món rural. Després d'una breu descripció del paper que representen les dones a nivell mundial tant en termes econòmics, socials i culturals (un 43% de la mà d'obra del camp són dones), es va voler subratllar com les dones, en una comarca rural com el Priorat, han tingut un paper absolutament imprescindible -tot i que sovint invisible- en l'economia, la història quotidiana i social dels pobles com Cornudella. El paper de la dona a casa, al tros, en l'espai privat i en el públic, mereixia un reconeixement que va ser aplaudit per tothom. En acabar, es va passar un emocionant muntatge amb fotografies de dones de pobles d'arreu del món, que va donar pas a una altra intervenció. La Natàlia Martínez, presidenta de l'associació, va explicar, sintèticament, la història i el perquè un dia com el 8 de març s'havia fixat com el Dia Internacional de les Dones. A continuació, es va servir el sopar que es va acompanyar d'una selecció musical expressament escollida per aquesta diada.

Lectura sobre la història del 8 de març.

Just es servien els postres de músic, es reprenia la segona part de la vetllada amb un vídeo que recordava gràficament el camí de lluites recorregut per les dones d'arreu del món per fer-se escoltar, fer-se visibles i accedir a tindre drets d'igualtat (dret al treball, dret a vot, a l'educació, a ocupar espais públics...). De nou, el petit i improvisat escenari que s'havia preparat va acollir la primera de les actuacions de la nit.

Les dones sempre han estat grans narradores d'històries, i de fet, les dones han estat les transmissores de molts dels coneixements que només circulaven per la memòria de les nostres àvies, mares o bé eren d'altres autories... Pili de la Calle, la bibliotecària de Cornudella, va narrar un conte de la Mercè Rodoreda titulat "Amor" acompanyada a la guitarra per la Lídia Cerón. A continuació, la Neus, veïna de Poboleda i qui va acceptar encantada la invitació al sopar, va obsequiar als presents amb una cançó que va voler dedicar a totes les dones musulmanes que no poden viure segons la seva llibertat. La Núria Ribera va instrumentar amb teclat la interpretació de la cançó de John Lenon "Imagine", sota un silenci absolut que va dominar la sala.

Moment de la narració del conte de la Mercè Rodoreda.

Sens dubte, una de les dones amb qui més s'identifica a Cornudella el paisatge de Montsant és la Montserrat Domingo, ermitana de Sant Joan del Codolar, i també un pou de saviesa: coneix Montsant com ningú, els seus racons més amagats, els secrets de les plantes i a casa seva sempre hi trobareu companyia, conversa i una tassa d'herbes que haureu d'endevinar. La Montserrat, acompanyada a la guitarra per la Mònica, es va voler afegir a la vetllada amb la lectura de tres poemes de la Maria Mercè Marçal, acabant amb el conegut "8 de març" que la poeta va dedicar a les dones, i que a més d'una van emocionar en escoltar-lo declamat per la Montserrat amb veu precisa i contundent.

Montserrat Domingo declamant uns poemes de la M. Mercè Marçal.

La darrera actuació musical va ser protagonitzada per la Lídia Cerón, acompanyada de nou per la Núria Ribera al teclat. La Lídia, la veu de la qual va ser tot un descobriment per moltes de les seves veïnes de Cornudella, va interpretar la cançó titulada "Sara" del cantautor Georges Moustaki. Amb ella, es donava pas a l'acte final: una lectura dramatitzada d'un poema adaptat que sota el títol: "Jo com a dona vull", va ser que llegit col·lectivament.

Com a recordatori d'aquest 8 de març de 2012, es va regalar un punt de llibre dissenyat per Sandra Bertral i on hi havia imprès la divisa de M. Mercè Marçal:

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de clase baixa
i nació oprimida.
El tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Gràcies a totes les que vàreu fer possible aquesta vetllada!

Associació de Dones de Cornudella de Montsant

8 de març, dia de les dones de Cornudella

En motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, l'Associació de Dones de Cornudella de Montsant ha organitzat un sopar-berenar el mateix dijous 8 de març a dos quarts de nou del vespre al teatre La Renaixença de Cornudella.

El motiu és commemorar l'establiment d'aquesta diada com el dia de les dones treballadores i reivindicar el paper de la dona com un agent actiu de la nostra història i societat. Durant la vetllada es recordarà perquè el 1977 Nacions Unides va establir aquest dia del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones a partir de recórrer diferents capítols històrics. A continuació, hi haurà diverses intervencions i actuacions protagonitzades per les mateixes dones del poble: lectura de poemes, contes, cançons, passi de vídeos, entre d'altres.
Totes les dones del municipi hi sou convidades.

El sopar és obert a tothom i les inscripcions cal fer-les a l'Estanc de Cornudella.
Preu del sopar: 8 € sòcies (10€ no sòcies)

Calendari per al 2012. Montsant: la mirada del fotògraf

«El calendari que per al 2012 han editat Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant ofereix una selecció de l’obra de Ramon Quadrada i Ornosa (Reus, 1926), excursionista i fotògraf d’un Montsant que porta a l’ànima, al que ha pujat centenars de vegades i que ha volgut divulgar mitjançant la imatge. Ramon Quadrada publica l’any 2000 El Montsant en blanc i negre. 100 fotografies, que defineix com una guia d’imatges, en paral·lel a les guies itineràries que altres persones han elaborat. En el seu llibre, Montsant és contrast de llums, boires d’hivern, vegetació que s’arrapa a la pedra, parets de roca verticals i grans espais oberts. Ramon Quadrada, però, no oblida les persones i des del seu treball ret «homenatge d’admiració i agraïment als qui en temps passats van arrossegar alzines i fusta, a l’arrastro, com diuen al Priorat, i que a força de suor, renecs i homenia, van baixar el carbó i la rabassa pels camins del Montsant que ara són seguits per l’excursionista». La mirada que reflecteix la fotografia de Ramon Quadrada és a un patrimoni natural i cultural, de noms de pedres i de camins, d’activitats humanes que s’acaben i d’altres –com el pessebre que els escaladors deixen prop de la Serra Major– que han sorgit de nou.»

Del bloc La Teiera

La Vilella Alta 1286–2011

El passat dissabte 22, amb un taller de jotes a càrrec de Josep Bargalló, van començar els actes dels 725 anys del primer document que parla de la Vilella Alta: l'establiment de la granja i terme de la Vilella Alta el 3 de novembre de 1286, fet per la Cartoixa d' Escaladei, a onze pobladors.
El taller continuarà el proper dissabte 29. A la tarda es farà el pregó dels actes commemoratius i s'obrirà una exposició (vegeu el cartell).
Fins al 30 d'octubre hi ha programades diverses conferències i una ballada de jotes a la plaça. Les activitats es clouran amb una conferència d'Ezequiel Gort Juanpere, historiador, membre de Carrutxa i arxiver municipal de Reus, La Vilella Alta i Escaladei: els primers anys, el diumenge 30, a les 6 de la tarda, a la sala de la Societat.
Els actes han estat organitzats per l'Ajuntament, el Centre d'Estudis, l'Associació de Veïns i l'Associació de Jubilats i Pensionistes de la Vilella Alta.

Localitzen al Montsant una espècie d'insecte que es considerava perduda

ACN 10/10/2011

Tècnics del Servei de Fauna de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del parc natural de la serra de Montsant van localitzar fa uns dies dos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant 'Steropleurus panteli' dins dels límits de l'espai natural. Segons el Departament d'Agricultura, la troballa suposa una "fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat" de la zona , ja que des de la seva descripció taxonòmica (Navàs, 1899) no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Les úniques cites disponibles que es tenien eren de la primera dècada del segle XX per part del naturalista Joan Barat. L'espècie s'havia donat per desapareguda.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura ha posat en marxa de manera immediata el pla de gestió per a la conservació d'aquesta espècie. Concretament, s'ha construït una gàbia de cria i s'estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d'aquesta espècie tan desconeguda.

La somereta del Montsant va ser descoberta l'any 1897 pel prestigiós entomòleg català Longelí Navàs. Tot i això, quan l'any 2006 es van inventariar en un Atles tots els ortòpters -saltamartins, llagostes, someretes i grills- de Catalunya, on figuraven unes 170 espècies pròpies de Catalunya representades en una fitxa amb la distribució i una fotografia de l'espècie en el seu hàbitat natural, els experts van adonar-se que aquesta era de totes l'espècie més desconeguda i l'única que no havia estat mai fotografiada viva.

La seva distribució, biologia i comportament era totalment un misteri. Longelí Navàs només va poder capturar dos exemplars l'any 1897 que van servir per descobrir i descriure l'espècie, dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Recentment, amb l'elaboració del Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya, la somereta del Montsant ha estat inclosa en la categoria de "en perill d'extinció" per la probabilitat alta que es tractés d'una espècie ja extingida o en vies de desaparició.

Segons els tècnics, és un cas molt estrany que una somereta tingui una àrea de distribució tan restringida. Una possible explicació és que les someretes són espècies prehistòriques que probablement ja vivien fa uns 30 milions d'anys, molt abans de l'aparició de l'espècie humana. La somereta de Montsant potser havia quedat aïllada dels seus parents propers, limitada pels canvis del paisatge, i el seu aïllament va contribuir a la seva especiació diferenciant-se de les poblacions del voltant.