La Carxana digital

La Vilella Alta 1286–2011

2011-10-25T12:22:00.004+02:00

El passat dissabte 22, amb un taller de jotes a càrrec de Josep Bargalló, van començar els actes dels 725 anys del primer document que parla de la Vilella Alta: l'establiment de la granja i terme de la Vilella Alta el 3 de novembre de 1286, fet per la Cartoixa d' Escaladei, a onze pobladors.
El taller continuarà el proper dissabte 29. A la tarda es farà el pregó dels actes commemoratius i s'obrirà una exposició (vegeu el cartell).
Fins al 30 d'octubre hi ha programades diverses conferències i una ballada de jotes a la plaça. Les activitats es clouran amb una conferència d'Ezequiel Gort Juanpere, historiador, membre de Carrutxa i arxiver municipal de Reus, La Vilella Alta i Escaladei: els primers anys, el diumenge 30, a les 6 de la tarda, a la sala de la Societat.
Els actes han estat organitzats per l'Ajuntament, el Centre d'Estudis, l'Associació de Veïns i l'Associació de Jubilats i Pensionistes de la Vilella Alta.

Localitzen al Montsant una espècie d'insecte que es considerava perduda

2011-10-10T20:43:00.004+02:00

ACN 10/10/2011

Tècnics del Servei de Fauna de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del parc natural de la serra de Montsant van localitzar fa uns dies dos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant 'Steropleurus panteli' dins dels límits de l'espai natural. Segons el Departament d'Agricultura, la troballa suposa una "fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat" de la zona , ja que des de la seva descripció taxonòmica (Navàs, 1899) no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Les úniques cites disponibles que es tenien eren de la primera dècada del segle XX per part del naturalista Joan Barat. L'espècie s'havia donat per desapareguda.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura ha posat en marxa de manera immediata el pla de gestió per a la conservació d'aquesta espècie. Concretament, s'ha construït una gàbia de cria i s'estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d'aquesta espècie tan desconeguda.

La somereta del Montsant va ser descoberta l'any 1897 pel prestigiós entomòleg català Longelí Navàs. Tot i això, quan l'any 2006 es van inventariar en un Atles tots els ortòpters -saltamartins, llagostes, someretes i grills- de Catalunya, on figuraven unes 170 espècies pròpies de Catalunya representades en una fitxa amb la distribució i una fotografia de l'espècie en el seu hàbitat natural, els experts van adonar-se que aquesta era de totes l'espècie més desconeguda i l'única que no havia estat mai fotografiada viva.

La seva distribució, biologia i comportament era totalment un misteri. Longelí Navàs només va poder capturar dos exemplars l'any 1897 que van servir per descobrir i descriure l'espècie, dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Recentment, amb l'elaboració del Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya, la somereta del Montsant ha estat inclosa en la categoria de "en perill d'extinció" per la probabilitat alta que es tractés d'una espècie ja extingida o en vies de desaparició.

Segons els tècnics, és un cas molt estrany que una somereta tingui una àrea de distribució tan restringida. Una possible explicació és que les someretes són espècies prehistòriques que probablement ja vivien fa uns 30 milions d'anys, molt abans de l'aparició de l'espècie humana. La somereta de Montsant potser havia quedat aïllada dels seus parents propers, limitada pels canvis del paisatge, i el seu aïllament va contribuir a la seva especiació diferenciant-se de les poblacions del voltant.

Una vida al servei de la llengua i el país

2011-09-16T14:53:00.003+02:00

Dilluns passat era a la plaça del Mercadal, com molts de nosaltres, en defensa de la llengua i l'escola catalana. La seva ha estat una vida de treball, de molt de treball, al servei del país. Ens deixa un llegat de noms, de coneixement i de passió pel saber. El nostre modest homenatge només pot ser continuar furgant en els vells papers i en la memòria de la gent gran, a la recerca de mots i formes de vida. I continuar reivindicant-nos com a poble, els Països Catalans. Aquest matí ha mort Ramon Amigó i Anglès.

Ezequiel Gort i Salvador Palomar

Violència cartoixana a Montsant

2011-09-13T13:16:00.007+02:00

Ezequiel Gort Juanpere,
Violència cartoixana a Montsant, al segle XVI.
Article publicat al programa de la Festa Major de la Morera de Montsant, 2011.

Després de la fi de Bonrepòs, una part del seu patrimoni, la més immediata al monestir, passà a mans d’Escaladei, és a dir, Montsant i la Quadra de Fraguerau. A banda del patrimoni en va pretendre la senyoria i, com diu Lladonosa en parlar dels plets que hi hagué al llarg del segle XVI amb Ulldemolins, «ningú no negava a Scala Dei els seus drets sobre les ermites. La dificultat radicava en el fet que els cartoixans, ensems amb l’església de Sant Bartomeu, volien tota la Quadra de Fraguerau i, amb el santuari de la Mare de Déu, les terres del capdamunt de Montsant. I els comtes de Prades, senyors d’Albarca, Cornudella i Ulldemolins, no hi volien passar.» (1)

Al llarg del segle XVI, Ulldemolins va reclamar la Quadra de Fraguerau com a part del seu terme i, per aquesta causa, es va encetar una llarga picabaralla, amb un seguit de plets, que en total va durar una bona cinquantena d’anys, entre 1526 i 1579. Uns plets no exents, en alguns moments, fins i tot de violència física entre les dues parts.

Els problemes de delimitació de la jurisdicció entre els uns i els altres i la resolució expeditiva en algun moment, encetà d’altres plets, com ara a l’abril de 1565 que s’obrí una informació criminal contra un veí de la Morera de Montsant, dit Miquel Borrull, així com contra el frare Mateu Llauradó, llec d’Escaladei, que pujaren a Montsant i prop de l’ermita de la Mare de Déu, amb bastons llargs, es dedicaren a fuetejar els qui hi trobaren. Ho feren dins el terme d’Albarca, que no era senyoria del monestir sinó del comte de Prades, qui ordenà la sobredita informació criminal. (2) Es probable que la presència del veí de la Morera respongués a un manament fet pel frare, que aniria a la vila a cercar ajut que, pel que es veu, devia ser per escarmentar la gent del comtat que feinejava en el territori que Escaladei considerava seu.

Un altre episodi violent del què en tenim notícia, va ser uns anys més tard, a l’agost de 1578. L’any anterior la gent del comtat havia intentat fitar de nou Montsant i els cartoixans ho impediren, perquè consideraren que tot era «en gran perjudici i dany d’Scala Dei». El aquesta època, en la resolució de la disputa que es portava entre les parts, segons aporta Lladonosa, «l’arquebisbe de Tarragona semblava lleugerament inclinat pels cartoixans, com es va veure amb l’interdicte contra els qui feien llenya al bosc de Sant Bartomeu.»

Afegeix aquest autor que els frares, encoratjats per aquest suposat suport de l’arquebisbe, arribaren fins a armar escamots i a prendre actituds violentes. En tenim una mostra prou contundent a mitjan mes d’agost: (3)

Sabent, o sospitant, que a la partida de la Polleria hi havia gent d’Ulldemolins fent llenya, fra Pere Simó, com a procurador del monestir, el dia 15 d’agost es presentà a la Morera de Montsant a demanar ajut als jurats de la vila, perquè l’acompanyessin a la muntanya i, en arribar a partida de la Polleria, poguessin veure el dany que els veïns d’Ulldemolins estaven fent al bosc. Es tractava d’una partida en litigi que tant Escaladei com Ulldemolins deia que era seva.

Davant la petició del procurador, els jurats s’avingueren a permetre la sortida de gent armada per acompanya-lo. De fet, com a vassalls tampoc no devien poder fer una altra cosa. Hi van anar Pere Cabrer, Joan Ferrer i Jaume Domènec, tots ells veïns de la Morera. Pujaren tot seguit cap a Montsant, anant el frare amb una mula i portant un bastó llarg, blanc, a les mans, mentre que els tres veïns de la Morera portaven escopeta i cal suposar que seguien el frare a peu.

En arribar a la Polleria, van localitzar un parell de llenyataires, dos joves veïns d’Ulldemolins, de nom Pere Gomis i Joan Cabrer. Ambdós els descobriren talant pins.

Primer s’acostaren a Pere Gomis i el frare li preguntà —sembla que ja a una certa distància— per què estava fent llenya, qüestió que va respondre dient que ho feia perquè els jurats d’Ulldemolins l’havien autoritzat. Llavors el frare s’hi va acostar més amb aire amenaçador, pel que el llenyataire va tèmer que el detinguessin i, per evitar-ho, va sortir d’allí corrent, anant cap a Ulldemolins.

En arribar al coll de Prat va veure més gent del poble i es va posar a demanar auxili, tot cridant Via fora. En sentir els crits aquests treballadors, la notícia arribà ràpidament al poble, on es va tocar la campana i, reunida la gent, se’n van anar tots cap a la Polleria.

Mentrestant, fra Simó arribà fins on era Joan Cabrer talant un altre pi i aquest, en veure’ls arribar es va posar en guàrdia i, preguntat com a l’altre, per què estava fent llenya. Cabré li contestà que ho feia perquè tenia llicència per a fer-ho i a més va afegir que també ho feia perquè li donava la gana, cosa que devia acabar d’enfadar el frare.

Mentre estaven discutint, la gent d’Ulldemolins s’hi anava apropant, de la qual cosa els tres veïns de la Morera se’n van donar compte i, per molt que anessin armats, no les tenien totes i, pel que pogués ser, van preferir desaparèixer del lloc, marxant muntanya amunt. Però el frare, que devia estar inatent a causa de la discussió, en arribar la gent del poble es va trobar en mig tot sol i l’apallissaren de valent. Quan al final pogué arribar al monestir, anava a peu —la mula havia desaparegut— i presentava un aspecte lamentable, ja que li havien arrencat la barba a estrebades.

La feta en primer lloc comportà l’excomunió d’Ulldemolins i després, per via judicial, la vila fou condemnada a pagar dos cents florins al frare, pels danys ocasionats i a pagar la mula, ja que no la van poder recuperar. No se’n té cap notícia, si més no per ara, però, del càstic que devien patir els tres veïns de la Morera, per abandonar el procurador a la seva sort.

Segons afirma Lladonosa, els frares el dia 17 —per tant dos dies més tard— armaren un escamot i que, «enmig d’un gran avalot, escometeren els llenyataires de Fraguerau i del racó de la Polleria al crit de Via en fora!». En ser al cap de dos dies, es possible pensar que fou una reacció del monestir i, de ser així, també cal creure que els homes de la Morera aquesta vegada no s’escapolirien de manera tan fàcil de la topada.

Finalment, després de tants plets i violències, el 6 de juny de 1579, les dues parts arribaren a una concòrdia que era netament favorable a Escaladei i que permetia finalitzar tots els plets haguts entre les dues parts sobre el terme de Montsant i la quadra de Fraguerau. Escaladei s’hi assegurava el reconeixement dels seus drets jurisdiccionals i fiscals, mentre que els veïns d’Ulldemolins en podien disposar plenament del seu domini útil.

1. LLADONOSA, El Montsant i els ermitans, p. 352. Les referències que segueixen sobre aquest autor, corresponen a aquest mateix article. Per una visió global del llarg enfrontament, vegeu GORT, Història de la Cartoixa d’Escaladei, p. 252-255.

2. Arxiu de la casa ducal de Medinaceli a Catalunya (Monestir de Poblet), rotlle 121, fotograma 339.

3. Arxiu parroquial d’Ulldemolins, manuscrit de Jaume ESTELLA, Apuntes útiles de hechos antiguos y modernos de Ulldemolins (1881), p. 17-18.

La festa fa poble

2011-08-18T11:26:00.001+02:00

Aquests dies, Albarca ha viscut la seva Festa Major d'estiu, entre el 14 i el 17 d'agost. Ha estat com un miratge: la quantitat de persones, el conte de la princesa que volia una estrella pel seu aniversari, el sopar al carrer, la construcció d'un drac de vida efímera, els nanos, la cridòria alegre de la canalla, els aplaudiments mentre jugàvem a bitlles, la presentació de la revista, el concert de música tradicional...
La festa ha fet reviure un petit nucli de població que l'implacable evolució de la societat va deixar pràcticament buit. Aquest agost ens hem retrobat persones que fa molts anys que tenim casa al poble i d'altres que no acostumaven a venir. També fills i descendents del poble que vénen a ofici. El carrer ple de gent que es saluda i conversa al migdia d'un quinze d'agost... potser aquest és, en definitiva, el sentit profund de la festa.
A l'aplec a Montsant del dia 17, sembla que cada any hi ve més gent. A peu, n'hi ha que aprofiten per fer una caminada prèvia per la muntanya, o en vehicle, amb una ermita atapeïda de gent, el cant dels goigs i la tradicional fotografia de les noies que porten per nom Montsant.

[Estem preparant el recull d'imatges de la festa. Si hi voleu col·laborar, les podeu enviar a carxana@migdia.cat]

Bitlles, música tradicional i aplec a Montsant

2011-08-06T11:20:00.000+02:00

A l'agost, com cada any, celebrem la Festa Major del poble. Són uns dies de retrobament del veïnat, amb un programa d'actes que correspon al volum i les possibilitats de la població: contes per a petits i grans, concert de música amb Bufalodre, presentació de l'edició d'enguany de la Carxana, en paper, i la tradicional tirada de bitlles. I el dia 17, pujarem a Montsant.

(cliqueu sobre el cartell per veure els actes)

La nit dels ratpenats

2011-08-04T10:17:00.002+02:00

El Parc Natural de la Serra de Montsant us convida a participar a la 7a Nit Catalana dels Ratpenats (15a edició europea de la Bat Night), que tindrà lloc a Cabassers, el dissabte 27 d'agost. Hi haurà un taller de manualitats, una xerrada amb projecció d'imatges i una passejada nocturna pels voltants del poble per observar l'activitat dels ratpenats.

Cada any, durant l’estiu, s’organitzen a tot Europa diverses activitats per tal de donar a conèixer els ratpenats. Els ratpenats són animals nocturns que han estat protagonistes de moltes llegendes, la majoria de les quals sense tenir en compte la realitat. Diversos estudis demostren que aquests animals estan disminuint les seves poblacions arreu d’Europa i cal conèixer el seu apassionant món per aprendre a respectar-los i protegir-los.

Per a més informació podeu escriure a pnmontsant@gencat.cat

Presentació a la Bisbal de Falset dels tallers "Imatge i memòria"

2011-07-25T13:00:00.011+02:00

El proper dijous 28 de juliol, a les 19,30 i dins el marc de les Jornades Culturals que cada estiu s'organitzen a la Bisbal de Falset, Montserrat Solà, membre de Carrutxa, presentarà el material recollit dins el programa "Imatges i memòria. Recull de fotografies antigues" que des de l'any 2099 s'està realitzant en diversos pobles del Priorat, i especialment, als pobles que envolten la serra de Montsant.

Els tallers a la Bisbal de Falset s'han dut a terme de la mà de l'Associació de Dones "Boixerola" de la Bisbal de Falset i han comptat amb el suport de l'Ajuntament de la Bisbal i l'Ateneu Bisbalenc, lloc on s'ha realitat físicament el taller de forma mensual.

Durant els tallers s’han recollit quasibé 200 fotografies, ja sigui en suport de paper fotogràfic, postal o reproducció. Amb elles hem pogut «descobrir» com era el paisatge de Montsant, els oficis més comuns, les activitats econòmiques i de lleure –la celebració d’aplecs a les ermites, d'excursions …–, les manifestacions culturals, les festes familiars i religioses, els balls i la música, la indumentària a través dels retrats individuals o familiars, l’arquitectura de carrers i places avui transformades o inexistents, escenes d’escola i joc...

La xerrada i passi d'imatges tindrà lloc al teatre de l'Ateneu Bisbalenc.

Arqueologia a l'Hort de la Boquera. Margalef de Montsant

2011-07-03T23:03:00.001+02:00

Eleccions municipals 2011

2011-05-23T15:50:00.004+02:00

En les eleccions municipals celebrades ahir diumenge, el resultat al municipi de Cornudella de Montsant ha estat:

ERC-AM, 408 vots (63,85 %)
CiU, 222 vots (34,74 %)

Amb aquests resultats, el nou consitori estarà format per 6 regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal i 3 de Convergència i Unió.

La participació en aquestes eleccions ha estat prou alta. Sobre un cens de 823 votants (dels 1.028 habitants que té el municipi), ho van fer 658 persones, un 79,95%. Es van comptabilitzar 19 vots nuls i 9 vots en blanc.

II Mercat d'intercanvi a Cornudella

2011-05-18T19:42:00.002+02:00

El pròxim dissabte 21 de maig, a la plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, l'Associació de Dones organitza la segona edició del Mercat d'Intercanvi!

Un mercat d’intercanvi és una fira en la que els diners no hi tenen protagonisme. Tothom pot muntar una parada i intercanviar productes (béns i serveis) amb d’altres parades o amb el públic assistent, aplicant el que es coneix com a troc.Intercanvia qualsevol cosa sense diners: mobles, llibres, roba, cd’s, joguines, eines, electrodomèstics, menjar, coneixements, aficions ... Si us plau, no s'accepten objectes que no funcionin o estiguin trencats.

A partir de les 11 del matí i fins les 2 de la tarda pot portar tot allò que vulguis intercanviar.
La taula i la carpa la facilitarà l'organització mentre hi hagi disponibilitat.
T’hi esperem!
Salut i trocs.

La mirada del temps. Imatges de Cornudella, passat i present

2011-04-13T20:58:00.005+02:00

Mirant les fotografies podem viatjar en el temps, millor dit, ens situem davant un lloc concret i en un instant precís del passat o del present. Davant les imatges fotogràfiques la memòria s’activa i, especialment amb les que són antigues, els records es desperten i sovint provoquen emocions. Observar llocs comuns del nostre dia a dia des d’una altra perspectiva també ens pot sorprendre alhora de reconèixe’l i fan d’interès un lloc que fins llavors havia passat desapercebut.

Amb la mirada del temps també podem entendre com el passat és viscut des del present. Si a aquestes instantànies del passat els hi encarem la imatge present, la informació que transmeten les fotografies és molt més àmplia que la imatge fixe que aparentment representen. Evidencien la transformació del paisatge urbà i social de Cornudella: quan s’anava a la font a buscar l’aigua, quan es batia a l’era on també s’hi feia envelat o com era l’entrada al poble a inicis del segle XX.

Les imatges del passat ens permeten conèixer com es vivia a pobles com Cornudella, quines eren les pràctiques quotidianes, o descobrir com eren alguns dels indrets del poble ara ja desapareguts o transformats, amb més o menys encert. N’hi ha que han deixat de ser un espai quotidià i amb una funcionalitat vertebradora de les formes de vida del passat i que ara formen part d'allò que hom anomena mobiliari urbà: la bassa de la vila és ara la piscina municipal, a les fonts les dones ja no hi omplen el càntir, i el pont de la Fonteta ha deixat de ser la via de comunicació principal que enllaçava amb el camí de Prades. D’altres indrets no han canviat, com la Plaça de la Vila, malgrat haver canviat de nom segons els període històric. N’hi ha que simplement han desaparegut: els abeuradors pels animals de treball, l'antiga era o la fàbrica de sabó, però ens expliquen activitats que havien caracteritzat en el passat l'economia local, alhora que constaten els canvis dels temps. Els carrers sense asfaltar, els carros i tartanes com a mitjà de transport habitual conviuen amb l'arribada del cotxe de línia a la població o bé amb la construcció de nous edificis que avui en dia han esdevingut patrimoni, com el Celler Cooperatiu modernista. És l’espai públic canviant, viu, reflex de l’esdevenir històric i social.

Les fotografies d’aquesta mostra us conviden a fer aquesta mirada del temps, des del passat cap el present i contribuir així a la memòria col·lectiva del nostre poble: Cornudella de Montsant.

Les fotografies antigues han estat recollides durant el taller de “Fotografia i memòria” desenvolupat durant el 2010 per l’Associació de Dones de Cornudella i Carrutxa, el qual va permetre recollir una gran quantitat d’imatges i la seva correcta documentació i digitalització. Les fotografies actuals han estat realitzades durant el passat mes de març per Sandra Bertral.

La inauguració de l'exposició és el proper diumenge 17 a les 13,30 h. Es podrà visitar del 17 al 24 d’abril a la Sala d’Exposició de Cornudella de Montsant de 17 a 20 hores.

Parc Natural de Montsant, projecte en joc?

2011-04-10T00:23:00.005+02:00

Barranc de la Rovellosa, a la serra de Montsant

Fa tot just una setmana, al Parc Natural de la Serra de Montsant van organitzar-se unes jornades dedicades a la pastura a la muntanya mediterrània on es varen tractar diversitat de temes, que passaven per la descripció del tipus de ramaderia que s’ha a la serra de Montsant, la valorització del producte i de l’ofici, com aquesta activitat tradicional a la serra de Montsant podia estar també al servei d’ésser una eina de gestió dins un espai natural protegit en favor de qüestions com ara la protecció dels incendis, manteniment de la biodiversitat, etc. Carrutxa –Albert Margalef– hi va participar explicant la recerca que està efectuant sobre la història de la ramaderia (camins ramaders, pastura, tipologia de ramats...) i l’etnografia del pastor (vida quotidiana, pràctiques i coneixements…).

Les jornades van ser un èxit tant en participació com en la qualitat del nivell de les comunicacions, i sobretot, per la quantitat de propostes positives i actives que es podien desenvolupar –especialment proposades pels propis pastors a la taula rodona que es va organitzar–, malgrat la situació crítica del sector ramader i de l’aposta des de l’Administració. Les jornades van visualitzar, alhora, de manera clara i contundent que l’equip de gestió del Parc apostava perquè aquesta fos una línies de treball, i que la conservació ha d’estar en consonància en què aquest sigui un territori viu, al servei de les persones que treballen i viuen per i en aquest territori.

Un Parc Natural en una comarca rural com és el Priorat vol dir moltes coses, coses importants. Un espai natural protegit vol dir procurar per la conservació tant dels valors naturals, com culturals i paisatgístics de la serra de Montsant i dels seus onze pobles. El Parc, però, és també una eina de gestió del territori, de model de desenvolupament econòmic i social social.

Tot aquest projecte i concepció del que significa desenvolupar aquest model de gestió de la conservació ha estat protagonitzat i impulsat per la persona de Neus Miró i Miró, directora del Parc Natural fins l’1 d’abril, quan ha estat cessada del seu càrrec, i ha deixat en una situació de paràlisi el funcionament del Parc Natural.

Confiem que la situació pugui ser superada en benefici de la continuïtat del que fins a dia d’avui ha estat la persona i aquest projecte de Parc Natural.

Montserrat Solà

VI Jornades del PNMON: "La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni"

2011-03-08T13:24:00.008+01:00

Cabres pasturant per la Serra Major (Arxiu PNMON)

A finals d'aquest mes, entre el 30 de març i l’1 d’abril se celebraran a la seu del Parc Natural les VI Jornades del Parc dedicades a “La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni”.

L’activitat de pastura ha estat un dels aprofitaments tradicionals en el nostre país, i a la serra de Montsant tant el pastoreig de proximitat com ramaderia de transhumància ha estat una de activitats practicada des de temps prehistòrics fins avui en dia. Una activitat que ha deixat un important llegat patrimonial associat.

El cert però és que el sector ramader extensiu passa un moment crític pel que fa a la seva continuïtat i és una evidència que cada cop hi ha menys pastors i menys ramats, sobretot a la muntanya mediterrània. Paral·lelament, dins les mesures agroambientals en el marc dels programes de desenvolupament rural a Europa i a Catalunya, s’apunta el paper estratègic que pot jugar la ramaderia extensiva i la pastura de sotabosc en la conservació d’alguns hàbitats.

Quan aquesta activitat passa dins un espai natural protegit ubicat en una zona rural com és Montsant planteja qüestions de reflexió per les singularitats de la muntanya mediterrània, alhora que és una oportunitat que cal valorar dins les línies d’actuació de l’ens que custodia aquest espai protegit.

Ramat fent franges de protecció per a incendis (Arxiu PNMON)

El Parc Natural de Montsant organitza aquestes jornades a partir doncs de tota aquesta complexitat d’aspectes que es relacionen amb la pastura. La voluntat és recollir aportacions teòriques i experiències pràctiques que puguin acabar definint línies de treball concretes. Les jornades, per tant, pretenen els següents objectius:

1. Aprofundir en el coneixement de la relació entre la pastura i l’ecosistema de muntanya mediterrània.
2. Conèixer com la pastura es pot desenvolupar en un espai natural protegit. Incidir en quins són els beneficis cara la conservació i les accions que es poden dur a terme des d’un equip tècnic de gestió del Parc Natural.
3. Aprofundir en aquells aspectes que poden potenciar la viabilitat econòmica i social de la ramaderia en l’actualitat a partir de compartir la realitat del sector a Montsant i conèixer persones i experiències d’altres zones geogràfiques que d’una manera o altra puguin tindre paral·lelismes amb un territori com Montsant. Valorització patrimonial de l’activitat.

Les jornades se celebraran a la nova seu del Parc Natural. La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de realitzar abans del 25 de març, via telefònica o per correu electrònic.
Places: 60 persones (criteri d’admissió per ordre d’inscripció).
Cal facilitar la informació següent: nom i cognoms, DNI, adreça, telèfon de contacte i correu electrònic.

Cal dirigir-se a:
Parc Natural de la Serra de Montsant
Plaça de la Bassa, 1 – 43361 La Morera de Montsant
Tel. 977 827 310
montserrat.sola@gencat.cat

Festa major d'hivern a Albarca

2011-01-24T18:24:00.008+01:00

Enguany –amb fred, però sense neu– hem tornat a celebrar la festa major d'hivern, per Sant Vicent (com deien la gent gran del poble) o Vicenç (com acostumem a dir , nosaltres), el 22 de gener. Diu la llegenda que el sant va passar per Albarca de camí cap al martiri i que per això és el titular de la parròquia.
Ofici de festa major, en record de Miquel Blay, el disabte. Diumenge, xerrada informal i acompanyada d'imatges, sobre alguns costums tradicionals propis de les festes d'hivern als pobles de Montsant. Pràctiques del passat que potser poden ser idees per al futur: protagonisme de la canalla i tradicions de foc. Després, dinar col·lectiu de calçots i carn a la brasa, no cal dir res més. Amb pitets elaborats en exclusiva per a la diada!
Tot això, organitzat per l'animosa junta de l'Associació de Veïns que ja pensa quina en pot fer de nova. Us deixem algunes imatges del dinar:

Si en teniu més i les voleu publicar, les podeu enviar a carxana@migdia.cat

Descobreix el Parc 2011

2011-01-18T18:05:00.001+01:00

Un any més, el Parc Natural de la Serra de Montsant, ha presentat la programació d’activitats del primer semestre de la campanya «Descobreix el Parc Natural de Montsant», que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i cultural d’aquest espai protegit. Les activitats es van presentar, en roda de premsa, a l'Espai d'Informació Ambiental, a Reus.

Foto: Catsud

Com a novetat, la campanya ja comença aquest mes de gener, amb el Cens de duc a Montsant, on hi pot participar tota persona interessada. La programació continua amb un seguit de rutes guiades de senderisme interpretatiu i amb sortides naturalístiques dedicades als ocells i als amfibis i rèptils.

Per aprofundir en el coneixement de determinats aspectes del medi natural s’ha organitzat un curs d’introducció a l’ornitologia i un curs d’aproximació a la flora i vegetació de Montsant, amb l’ICO i amb IHCN, respectivament. Un altre bloc important són les sortides-tallers, que majoritàriament compten amb col·laboradors locals i que ens permetran conèixer de més a prop temes com la pesca al riu Montsant, l’arquitectura de pedra seca, els valors espirituals de Montsant i els usos i propietats de les plantes.

Com a novetats es celebrarà el dia Dia de la Mel a Ulldemolins, i es prepara un taller i cuina amb melmelades a la Vilella Alta. De nou es celebra el Dia Europeu dels Parcs amb la VII Diada del Parc a l’escola, aquest any a Ulldemolins. Entre el 30 de març i l’1 d’abril tindran lloc les VI Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant, sota el títol: «La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni».

Quant a exposicions permanents, a la Cartoixa d’Scala Dei hi ha ubicada «Les ermites de Montsant», i a la nova seu del Parc a la Morera de Montsant, es pot visitar l’exposició i audiovisual: «Mas Roger. Patrimoni sonor de Montsant».

En aquesta pàgina us podeu informar de les activitats del Parc

En record de Miquel Blay

2011-01-15T07:45:00.004+01:00

El Miquel Blay ens ha deixat. En una comunitat petita, la seva mort ens és encara més propera. Amb el Miquel hem compartit veïnatge, records del passat d'Albarca i neguits pels problemes. Hem conversat i debatut sobre com millorar el poble en les tradicionals assemblees de l'agost.

El Miquel ha format part de la generació que va conèixer els darrers habitants permanents en els últims esquitxos de vida quotidiana al poble, que ha viscut l'Albarca amb fama de poble abandonat amb llegenda inclosa de dues úniques persones eternament barallades, que s'ha esforçat durant anys a construir, amb constància i bonhomia –fent equip amb la família– des de l'Associació de Veïns, un poble en condicions, una comunitat de veïnatge amb tots aquells que ens hi hem anat trobant. Que ha vist, poc a poc, com millorava el poble i ha viscut la represa d'una altra forma de vida i d'una activitat local que, en els últims anys, s'ha anat engrescant i incorporant noves generacions.

El trobarem a faltar molts dies, moltes vegades. Però, sobretot, ens quedarà un buit per Festa Major, les tardes del quinze d'agost, quan ens trobem a jugar a bitlles. Dotat d'una capacitat innata per encetar la tirada –qualitat important en un poble on es juga el dia de la festa i poc més–, s'ha emportat moltes vegades el premi, sempre cultural, entre els aplaudiments del públic i la divertida resignació dels competidors, amb un estil –de ben segur– irrepetible.

Sempre a la memòria, Miquel.

Tornem a fer festa major d'hivern

2011-01-12T23:55:00.002+01:00

Enguany tornem a fer festa major d'hivern, per Sant Vicent, que teníem mig perduda –fa dos anys el Salvador Palomar escrivia això al seu bloc sobre la festa– amb un programa que ha preparat la junta de l'Associació de Veïns:

Dissabte 22

Missa a l'església de Sant Vicent, a les 5 de la tarda.
Cap a les 6 de la tarda, al refugi, xerrada amb projecció d'imatges, sobre Les festes d'hivern a càrrec de Salvador Palomar

Diumenge 23

A les 12, al refugi, concurs de dominó (cal inscriure’s per parelles)
A partir de les 2, calçotada, amb productes de la terra i orelletes de postres.

Després hi haurà projecció de fotografies del poble, a partir de les aportacions (en format digital) dels assistents.

Els costums nadalencs a Albarca, Cornudella i Siurana

2010-12-22T17:00:00.004+01:00

Aquesta xerrada ens vol apropar al costumari tradicional dels dies de Nadal als tres nuclis del municipi. Des de pràctiques comunes arreu del país com fer el pessebre o fer cagar el tió –amb el corresponent repertori de cançons pròpies d'aquests pobles– fins a tradicions específiques com anar a esperar els Reis d'Orient amb torxes d'espígol, a Siurana i Albarca, o l'arribada d'aquests personatges, en l'actualitat, a Cornudella amb el parlament que fan davant el poble...

Després de la xerrada es presentarà el calendari per al 2011, editat pel Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa, a partir de les fotografies aplegades principalment en els tallers que s'han fet en diverses poblacions, com Cornudella.

29 de desembre de 2010, a les 7 de la tarda, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Cornudella.

El tió del bosc d'Albarca

2010-12-20T09:34:00.006+01:00

Com que hi ha molts tions que viuen al bosc i al voltant del poble n'hi ha força de bosc, el tió d'Albarca ja ha tret el cap quan encara falten alguns dies pel Nadal. Aquest cap de setmana era a la plaça del poble i va cagar llepolies a la canalla.

A Albarca, les cançons de fer cagar el tió són semblants a les que es canten en els pobles veïns del Priorat i al Baix Camp. La més coneguda:

El dia de Nadal
posarem lo porc en sal,
la gallina en la pastera,
lo pollí al cap del pi,
toca, toca Valentí.
Que ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
los capons amb sabatons,
lo vicari fa torrons,
de llarguets i de redons,
la guineu los ha tastat
diu que són un poc salats,
Marieta, posa-hi sucre,
que siran un poc millors.
Torrons de Quicona,
torrons de pinyó
Caga tió!

(Això de Quicona, per Xixona, ho deien algunes persones grans)

Després de fer les seves necessitats, el tió d'Albarca se'n va tornar cap al bosc, a descansar, que prou feina tenen aquestes bèsties en els propers dies...

L'activitat ha estat organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca.

(Les fotografies són de Roser Palomar Fonts)

Resultats eleccions al Parlament 2010

2010-11-28T23:31:00.003+01:00

La jornada electoral a Cornudella de Montsant ha transcorregut amb tota normalitat. S'ha enregistrat una participació del 67,41 % (546), 3 punts per sota que a les eleccions parlamentàries del 2006 (70,47%). Els vots en blancs comptabilitats han estat 17. Vots nuls: 3
Pel que fa al resultats de les candidatures ha estat el següent:
CiU: 264
ERC: 103
PSC: 72
SI: 20
ICV-EUiA: 20
Reagrupament:10
Escons en Blanc: 8
PP: 7
PDLPEA: 5
CORI: 4
EV: 3
Des de Baix: 3
PRE-IR: 3
Ciutadans: 1; PUM: 1; PAGMA: 1; MSR: 1

Exposició sobre la pedra seca al PN Montsant

2010-11-15T09:49:00.004+01:00

El Parc Natural de la Serra de Montsant us convida a visitar l'exposició itinerant:

Pedra seca al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre
Patrimoni i paisatge

L'arquitectura de la pedra seca és, sens dubte, un dels paisatges més característics i singulars de la serra de Montsant. Un paisatge que és testimoni de la interrelació que ha existit a les nostres comarques entre el medi natural i la intervenció humana. A partir d'aquestes construccions hom pot interpretar el paisatge i conèixer les formes de vida i aprofitaments que han existit al llarg dels segles. L'exposició mostra les eines i explica els materials i tècniques en què es basa aquesta arquitectura, ens apropa al coneixement de l'ofici i a la diversitat de tipus de construccions, alhora que ens "descobreix" les principals construccions del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

L'exposició ha estat produïda per la Diputació de Tarragona i es podrà visitar fins el dia 30 de novembre a la seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant.
Horaris de visita:

Seu del Parc Natural de Montsant
Plaça de la Bassa, 1 - 43361 La Morera de Montsant
De dilluns a divendres: de 9 a 15 h.
Dissabtes: de 9 a 14 h. i de 15 a 19 h.
Diumenges: de 9 a 15 h.

Hi sou convidats i us preguem que en feu la màxima difusió

Excursió per la independència

2010-11-10T16:22:00.004+01:00

Panoràmica des de la Roca Corbatera, mirant al Nord

El proper 21 de novembre, un grup d'excursionistes que volen que el nostre país assoleixi ben aviat la independència organitza –el diumenge abans de les Eleccions al Parlament– una excursió matinal a la Roca Corbatera, punt més alt de Montsant, on hi puguin assistir tots els que comparteixen el mateix ideal de muntanya i país.

La sortida es fa, des d'Albarca a les 9 del matí i pujant pel Grau Gran de Montsant, s'anirà fins la Roca Corbatera on s'esmorzarà.

La convocatòria explicita que «aquesta caminada és unitària i està adreçada a tots els independentistes molts dels quals estem aclaparats per tanta oferta electoral que 'gaudeix' la nostra opció política de cara a les eleccions del dia 28.»

Per apuntar-se a l'excursió us podeu adreçar a excursio21.11.10@gmail.com o per mitjà del facebook.

Itinerari de pedra seca al PN Montsant

2010-10-27T14:06:00.028+02:00

Aquest dissabte passat es va donar a conèixer públicament l’itinerari d’interpretació de la pedra seca del Racó de Montalts creat pel Parc Natural de Montsant amb l’objectiu de divulgar aquest tipus d’arquitectura popular tan singular a la serra de Montsant i que és alhora testimoni de les formes de vida i aprofitaments característics d’aquest territori.

Des de l’any 2005, arran d’una actuació a la zona de Montalts –extrem sud-occidental de Montsant, entre els termes de la Vilella Baixa i Cabacés– per a la prevenció d’incendis forestals, es van “descobrir” tota una sèrie d’elements arquitectònics que pel seu grau de concentració i diversitat tipològica van motivar la creació d’aquest itinerari. Més enllà de l’atractiu estètic que pot suposar recórrer aquesta zona de Montsant, aquest paisatge fortament humanitzat i que demostra fins a quin a punt l’activitat econòmica i el medi natural s’han interrelacionat històricament a Montsant, suposa una eina per a potenciar la protecció, conservació i coneixement d’aquest patrimoni arquitectònic.

El recorregut, que aprofita l’itinerari municipal del Parc Natural a la Vilella Baixa que ascendeix pel grau dels Bous i descendeix pel coll Empedrat, permet aproximar-se a una gran diversitat d’elements fets en base la tècnica de la pedra seca. Destaquen especialment el conjunt de marges que van superant el barranc per tal de possibilitar el conreu i ordenar l’espai. D’altra, es descobreixen estructures que responen a necessitats diverses: elements de captació d’aigua –anjubs–; de refugi i aixopluc –barraques, aixoplucs de marge, casetes, corrals... –; d’emmagatzegament –arneres, petits amagatalls en els marges... –; de comunicació com camins empedrats o elements de protecció com recers i parapets. Són construccions que demostren la particular racionalitat humana per adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que alhora són limitats.

Una arquitectura que, avui, és testimoni de com era i es vivia a Montsant quan el cultiu de la vinya dominava el paisatge; una economia que es complementava amb d’altres –com l’apicultura o la ramaderia– i que ens recorda els oficis de la muntanya al llarg dels segles, quan a més dels pagesos per Montsant també hi feien estada carboners, pastors, llenyataries i caçadors. Elements que ens parlen del passat, dels camins de bast que utilitzaven els nostres avis i que ara són senders excursionistes; però que també ens traslladen a capítols de la història més contemporània, amb el pas del front de guerra per Montsant.

El treball aprofita i s’incriu en la línia de gestió sobre el patrimoni de la pedra seca que el Parc Natural treballa des de fa anys amb els membres de Carrutxa, el qual s’ha traduït en l’elaboració de l’Inventari de Béns d’Interès Patrimonial –on es recullen més de 200 elements arquitectònics–, o la publicació de l’opuscle “L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant” (2008).

La sortida va ser guiada per Maurici Montané, tècnic de flora, i Montserrat Solà, tècnica de patrimoni cultural. Durant el recorregut es van combinar les explicacions culturals amb el coneixement de les principals espècies vegetals com la ruda, el llentiscle, el càdec, la savina, foixarda i d’aquelles més singulars a Montsant com ara el ruac, una planta pròpia dels afloraments de guix. A més, entre els participants –una vintena– hi havia en Josep M. Masip, Cateri, mestre marger de la Vilella Alta qui es va afegir al guiatge fent explicacions precises sobre la tècnica de la pedra seca. Actualment, es continua treballant en l’itinerari tant a nivell de recuperació de barraques, marges, empedrats, etc. com de correcta senyalització i material de suport (tríptic, cartelleres...). Sens dubte, la creació d’aquest itinerari de la pedra seca a Montalts esdevé, a partir de donar un valor patrimonial a aquests elements arquitectònics, un nou recurs d’interpretació del paisatge que ens permet conèixer la història i cultura dels pobles de Montsant des del territori estant.

Sortida a buscar bolets

2010-10-17T20:56:00.007+02:00

Aquest diumenge, 17 d'octubre, hem fet una sortida col·lectiva a buscar bolets. Els boscos que hi ha a tocar del poble potser no són tan productius com els de dalt a Montsant o els de Prades, però l'excursió ha estat prou profitosa per a fer un bon tast en el dinar col·lectiu que després hem fet al refugi de muntanya.

El més interessant, sens dubte ha estat el triar els exemplars recollits, a la balconada del refugi, aprendre a reconèixer alguna de les espècies menys conegudes i aclarir dubtes. Després, els rovellons els hem fet a la brasa i, amb la resta de bolets, hem preparat un bon remenat.

Al dinar hem estat una trentena de persones. Tot plegat, ha estat un dia de trobada de bona part de la gent vinculada a la població –altres no han pogut venir per raons de salut– que tothom espera es pugui repetir més endavant, amb altres motivacions. L'activitat l'ha organitzat l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca.

Nova junta i primeres activitats

2010-10-12T17:16:00.004+02:00

El passat mes d'agost, a l'assemblea ordinària, es va renovar la junta de l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca, que ha quedat integrada per Pep Blay, president, Sergi Bertran, vicepresident, Elena Palmero, tresorera, i Montsant Fonts, secretària.

La nova junta s'ha proposat, a més de la festa major d'estiu, organitzar diverses activitats durant tot l'any per tal de dinamitzar la vida local. La primera, el proper diumenge 17 d'octubre, és una sortida col·lectiva per anar a buscar bolets als boscos que envolten el poble. Després, els que coneixen més espècies –no cal dir els llocs on ells les troben– poden ensenyar als altres a identificar-les. Per acabar, hi haurà un dinar al refugi de munyanya per menjar bolets (o no).

Cants de dones a Siurana

2010-10-04T12:04:00.005+02:00

Ahir diumenge es va celebrar, a Siurana, la Trobada cultural de dones de Montsant, organitzada per l'Associació de dones de Cornudella de Montsant. La trobada fou un èxit i va aplegar associades de les diferents entitats existents a la comarca, amb l'objectiu de posar en comú les activitats que organitza cada associació i intercanviar experiències.

En el tram final d'aquesta reunió, abans de dinar, es van programar dues activitats culturals relacionades amb la música popular i les dones. La primera, una conferència de Salvador Palomar sobre les cançons de pandero. Aquesta és una pràctica tradicional, desapareguda en l'actualitat, però molt present en el passat als pobles de la comarca. Amb exemples aplegats de la tradició oral, recollits en pobles com Albarca, Bellmunt, Cabassers, Margalef de Montsant, Prades, o Ulldemolins, es va presentar aquest repertori de cançons interpretades per noies joves, acompanyant-se d'un pandero quadrat, en festes i celebracions de l'àmbit familiar com els naixements o els casaments.

Una pràctica que es realitzava sota l'aixopluc de la religió –les cantadores eren d'una confraria, generalment la de la Mare de Déu del Roser– però que no sempre agradava prou a l'Església. Efectivament, amb aquestes cançons –i sempre amb la motivació de captar diners per a la confraria– les noies joves expressaven sentiments d'amor, però també de rebuig o crítica, participant activament en la festa, en moments en que l'activitat pública de les dones era mal considerada per la moral dominant.

Tot seguit, va tenir lloc un concert del grup Todorka, formació creada a Catalunya que treballa sobre els cants de les dones dels Balcans. Escoltar aquestes cançons interpretades a capel·la, amb els impressionants jocs amb la veu propis d'aquesta tradició de l'Europa oriental, en un entorn privilegiat com l'interior de l'església romànica de Santa Maria de Siurana, fou una experiència magnífica.

Amb petites pinzellades teatrals per explicar el contingut dels textos, lluny de les presentacions formals –a cops, massa pesades– el concert de Todorka va entusiasmar, i força, les persones assistents. Todorka és un quartet de veus a capel·la, creat a la tardor del 2003 sota la direcció de Marie Weckesser, fruit de la seva experiència a Berlín. Esperem que la d'ahir no sigui la última vegada que les podem escoltar a la nostra comarca.

Fotografies de Ferran Sugranyes

Tardor 2010: descobreix el Parc de Montsant

2010-08-30T14:51:00.004+02:00

El Parc Natural de la Serra de Montsant us convida a participar de les activitats, tallers i sortides que té programades per a aquesta tardor de 2010. Hi destaquen, entre d'altres, les excursions organitzades dins el cicle "Coves de Montsant" i les del cicle "Roques que ens parlen"; a més de la presentació de l'itinerari d'interpretació de pedra seca creat pel propi Parc Natural al racó de Montalts (Cabacés-la Vilella Baixa). En quant als tallers, a més de l'habitual sortida a veure moixons organitzada conjuntament amb l'ICO, hi ha prevista una sortida d'identificació de rastres de fauna, una visita cultural a mas Roger, i es podrà participar en un taller de fotografia i paisatge. El cap de setmana del 16-17 d'octubre el pobles de Montsant acolliran la segona edició de l'Ultra trail Montsant.

Recordeu que totes les activitats són gratuïtes però amb prèvia preinscripció i que cal que us poseu en contacte amb les empreses o entitats organitzadores.

Per a més informació:

Parc Natural de la Serra de Montsant
Plaça de la Bassa, 1
43361 La Morera de Montsant
Tel. 977 827310- 827092
montserrat.sola@gencat.cat

O cliqueu damunt el programa:

Una pujada singular a Montsant

2010-08-29T12:35:00.002+02:00

Aquest cap de setmana, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, els membres de l’Expedició Catalana a l'Everest de 1985 i Televisió de Catalunya han proposat una activitat per commemorar una de les fites més importants de l'alpinisme català, la primera ascensió catalana a l'Everest. Es tracta de pujar a un dels 25 cims triats, entre els quals hi ha el de Montsant, conegut, en l'actualitat, com a roca Corbatera (1163 m.). Es tracta, doncs, d'una activitat oberta a tothom, excursionistes federats i no federats, membres o no d'entitats excursionistes, que vulguin gaudir d'una ascensió en la mesura de les seves possibilitats.
Des de La Carxana ens sumem moralment –per impediment físic de mitja redacció, amb el Salvador amb la cama enguixada– a la iniciativa, constatem que ahir dissabte força gent va pujar a Montsant des d'Albarca, i us proposem recordar una altra pujada singular a la muntanya: la dels gegants de Cornudella i Siurana al cim de Montsant. Fou un dia d'abril de 1992, amb força boira. Aquí teniu algunes fotografies per a la història, fetes per la Montsant.

Montsant Fonts i Salvador Palomar

Centre d'interpretació de l'oli a Margalef

2010-08-23T21:30:00.000+02:00

Des del Parc Natural de la Serra de Montsant ens comuniquen l’obertura del Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de Montsant. Aquest equipament està situat a Margalef i funciona, al mateix temps, com a punt d’informació del Parc Natural. Aquest és un nou espai per a la divulgació del patrimoni natural i cultural de Montsant així com pel foment de la cultura de l’oli.

El Centre disposa de dues plantes: en la planta superior, que és la d’entrada i punt d’atenció al visitant, l’usuari pot veure una rentadora d’olives en funcionament així com una rèplica d’una cuina tradicional. En aquesta sala es projecta l’audiovisual: “Els fruits de la terra”, destinat a donar a conèixer el Parc Natural de Montsant i les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen.

La planta baixa, a partir d’una ambientació museogràfica i restauració de les peces que hi havia, permet recorre les diferentas parts del procés d’obtenció de l’oli a partir d’un itinerari autoguiat que s’acompanya d’un tríptic. Aquí hi trobareu la mòlta i la premsa de les olives, les bassetes de decantació, la conservació en trulls, la pesada, l’espai del moliner, el costum de la rosta i el sistema de transport de l’oli un cop elaborat.

L’horari d’obertura al públic és:

Setembre
Divendres: de 17 a 20 h.
Dissabtes: de 10 a 14 h. i de 16 a 19 h.
Diumenges i festius: de 10 a 14 h.

Octubre, novembre i desembre (fins el dia 20 de desembre)
Dissabtes: de 11 a 14 h. i de 17 a 19 h.
Diumenges i festius: de 11 a 15 h.

Trobada de gegants a Cornudella

2010-08-23T11:09:00.007+02:00

Amb prop d'un quart de segle d'existència, la trobada de gegants de la festa major de Cornudella és una de les que compta amb més llarga trajectòria de les nostres comarques. Aquí teniu algunes imatges de l'edició d'enguany, ahir diumenge 22 d'agost.

Geganta d'Almoster

Solet

Gegant de la Selva del Camp

Gegants de Siurana

Imatges de la festa major d'Albarca

2010-08-17T20:16:00.002+02:00

Festa Major de Cornudella 2010

2010-08-15T18:00:00.001+02:00

DIMECRES 18 D’AGOST

19.30h. Xerrada “El bestiari fantàstic a Catalunya. Una mirada des del Priorat” a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, dins el cicle de xerrades sobre el patrimoni cultural 2010 organitzat pel Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa.

DIJOUS 19 D’AGOST

17.30h. XIIIè Campionat individual infantil-juvenil de Bitlles, a la pista de les bodegues.
21.30h. Repic de campanes.
22.00h. Pregó de Festa Major a càrrec de l’escriptor i mestre Josep Civit i Mateu. Tot seguit, tronada amb cava i fruits secs per a tothom.
23.00h. Correfoc pels carrers de la vila a càrrec de la Colla de Diables de Riudoms.
24.00h. “NIT JOVE” a la carpa fins a altes hores de la matinada, amb Jordi dj, Alf la french, M.A.G. dj i Adriana López!
Canyera macro-sessió per començar amb bon peu la Festa Major amb projeccions audiovisuals, làser, màquina de fum, trabuscopi.

DIVENDRES 20 D’AGOST

12.30h. Concurs de narrativa a la Biblioteca Municipal.
17.00h. Concurs de dibuix a la Biblioteca Municipal.
17.30h. XIIIè Campionat individual sènior de Bitlles, a la pista de les bodegues.
19.30h. Torneig de Futbol Sala a la pista poliesportiva.
20.00h. Concert de Festa Major amb l’orquestra LA TRIBU DE SANTI ARISA.
23.30h. Gran Ball de Nit amb LA TRIBU DE SANTI ARISA. Tot seguit, festa disco amb Miss Xutting i M.A.G. dj.

DISSABTE 21 D’AGOST

07.00h. Matinades amb els Grallers de Cornudella de Montsant.
13.00h. Concert-Vermut a càrrec de la Cobla Costa Brava.
19.00h. I Torneig de Bitlles per equips de Festa Major, al camp de futbol.
19.30h. Semi-finals del Torneig de Futbol Sala a la pista poliesportiva.
20.00h. Concert de Festa Major amb l’Orquestra Internacional Costa Brava.
23.30h. Gran Ball de Nit amb l’Orquestra Internacional Costa Brava. Tot seguit, festa disco amb M.A.G. dj.

DIUMENGE 22 D’AGOST

09.00h. XXIII Trobada de Gegants a Cornudella de Montsant.
10.00h. Esmorzar de les colles geganteres a la Plaça de les Bodegues.
13.00h. Inici del cercavila pels carrers del poble.
14.00h. Ballada final a la Plaça de la Vila.
19.00h. Bingo de Festa Major al Casal dels Avis.
19.30h. Final de consolació del Torneig de Futbol Sala, a la pista poliesportiva.
20.30h. Final de Futbol Sala, a la Pista Poliesportiva.
22.30h. Gran espectacle de teatre amb l’obra “Rigor Mortis”, una comèdia de recent estrena de José Luis Martín, protagonitzada per Miquel Gelabert, Jordi Martínez, Maria Lanau, Pep Miràs i Pere Ventura.
00.30h “NIT JOVE. EL RETORN” amb Miquel Àngel Crisol, Kool Brain i M.A.G. dj. Per cremar els últims cartutxos...

DILLUNS 23 D’AGOST

08.00h. Marxa cicloturística pels pobles de Montsant promoguda per la Colla Ciclista de Cornudella de Montsant.
11.00h. Parc infantil a l’envelat amb diversos inflables, cars i trenet (d’11h a 13h i de 16h a 19h).
13.00h. Festa de l’escuma al Parc Nou.
19.00h. Espectacle de màgia a l’envelat: 15 anys d’Struc. En acabar hi haurà l’entrega de premis dels diversos concursos i campionats infantils duts a terme durant la Festa Major.
22.00h. Havaneres i Rom Cremat a càrrec de PENJATS DE L’HAM. Entrega de premis de la resta de concursos, tornejos i campionats.

A la Sala d’Exposicions Municipal, durant totes les tardes de la segona quinzena d’agost, exposició d’escultures realistes (nines) i pintura a càrrec de Taiguarí Peris Aragonès (consultar dates i horaris). Torneig de Ping-Pong i Campionat de Botifarra (consultar dates i horaris).

Surt el número 15 de La Carxana

2010-08-14T11:13:00.005+02:00

El número 15 de la revista –de l'edició en paper, que cal dir ara– ja és al carrer. El podeu trobar al poble, aquests dies de festa major, a l'oficina de turisme de Cornudella i a diferents establiments de Cornudella i Ulldemolins. Es reparteix gratuïtament.
Enguany, La Carxana inclou un estudi sobre l'ús de la pirotècnia a les festes del Priorat –que va ser presentat per Salvador Palomar, el diumenge 8 d'agost–, a més d'articles d'Ezequiel Gort sobre una visita pastoral a les parròquies d'Albarca, Cornudella i Siurana, al segle XV i de Montserrat Solà sobre l'experiència del taller «Fotografia i memòria» a Cornudella, a més d'altres notes sobre les nevades d'enguany o la restauració de la creu del Coll.

Conferència sobre la pirotècnia a les festes prioratines, a l'església

8 d'agost: la pirotècnia a les festes del Priorat

2010-08-01T12:28:00.004+02:00

Morter, probablement de Porrera, any 1895

Fa cent anys, les tronades –amb un rec de pólvora, trons i morters, segons els pobles– anunciaven qualsevol festa major de la comarca. En alguns pobles, les noies que ballaven la jota a la plaça, s'enorgullien de tornar a casa amb les faldilles plenes de fuades, resultat del coets i trons que els hi tiraven els nois als peus. Falset és una de les poblacions de Catalunya amb més continuïtat en la presència dels diables a les seves festes, però hi hagué ball de diables a Porrera, a Poboleda o a Ulldemolins. I també balls de Serrallonga o altres representacions de teatre popular on s'empraven armes de foc...

Us convidem a la conferència, amb projecció d'imatges, sobre la pirotècnia a les festes del Priorat que, a càrrec de Salvador Palomar, tindrà lloc el proper diumenge 8 d'agost, a les 6 de la tarda, a l'església.

L'activitat és organitzada per Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant, dins el cicle de conferències que durant l'estiu es fan a totes les poblacions de l'àmbit del parc. Si us interessa el tema i no podeu venir, La Carxana, en la seva edició d'enguany, publicarà un article amb el resum del contingut de la conferència. Podreu trobar aquest número –el 15– a partir de la segona quinzena d'agost, en els punts de distribució habituals.

Gaudeix el Parc 2010

2010-07-30T13:54:00.001+02:00

Enguany, a la Vilella Alta, el 21 d'agost.

Festa Major 2010

2010-07-28T09:43:00.005+02:00

L'Associació de Veïns i Propietaris «El Montsant» d'Albarca ens ha fet arribar el següent programa dels actes que organitza amb motiu de la festa major d'enguany, aquest proper mes d'agost:

PROGRAMA

Divendres 13
A les 7, contacontes, a l'església.
A les 8, gimcama
De 9 a 10, Pica-pica col·lectiu

Dissabte 14
A les 12, xerrada a càrrec de Pep Blay Boqué. Un poema que es diu Albarca. A l'església
A les 6, concert. Trio de corda i vent, a l'església.

Diumenge 15
Seguici amb els nanos
A les 10, inauguració de la creu de terme, baix a la creu.
Missa Major.
(A 1/4 d'1, tindrà lloc l'assemblea de l'associació, a l'església)
A les 5 de la tarda, tirada de bitlles amb premis per categories.

Dimarts 17
Pujada al Montsant
A les 12, missa a Montsant
Dinar de germanor
Baixada del Montsant

Barcelona, 27 de juliol de 2010

Per conèixer la història d'Escaladei

2010-07-24T11:57:00.004+02:00

Mentre preparo l'edició en paper de la Carxana d'enguany –i ja en seran quinze!– llegeixo aquest article, al bloc de l'amic Jordi Martí, sobre els treballs de l'Ezequiel Gort referents a la cartoixa d'Escaladei.
Té raó, Escaladei. La cartoixa de Montsant és una edició de butxaca que sintetitza –tot i que afegeix alguna dada més– els estudis anteriors, amb voluntat de posar a l'abast d'un públic ampli el coneixement sobre aquesta institució cabdal en la història de la comarca.
Espero que, un any o altre, vegem una nova edició de la Història de la Cartoixa –em sembla que no serà aviat– encara més exhaustiva i, pel que apunta l'autor, potser en més d'un volum. Mentrestant, també us podeu apropar al Cafè de la Vilella Baixa, el proper 11 d'agost, a les 7 de la tarda, per escoltar a l'Ezequiel en una conferència sobre aquest tema.

Llegendes del Priorat

2010-07-23T11:51:00.002+02:00

Ahir, a la Vilella Alta, parlava de llegendes del Priorat. Una conferència estiuenca –això vol dir pronunciada amb patalons curts i samarreta de festa, però no menys rigorosa pel que fa als continguts– que iniciava el cicle d'activitats de divulgació que, com cada estiu des de 2004, organitzen conjuntament el Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa, sempre a l'entorn del patrimoni cultural del territori.

Fa pocs dies, amb la inauguració de la nova seu del Parc, es feia palesa l'estreta vinculació que, en el cas de la gestió de l'espai de la serra de Montsant, s'ha establert entre patrimoni natural i patrimoni cultural. No només pel que fa al patrimoni històric o arquitèctonic, sinó en referència al patrimoni etnològic, que finalment, és el llegat de coneixement de les formes de la vida del passat, de les dones i homes de la serralada i els seus pobles, i també la reflexió sobre les evolucions i transformacions en a percepció i l'ús de la muntanya que comporta el present. El fet, si voleu anecdòtic, que la pianola de Mas Roger fos protagonista mediàtica en la inauguració de la seu del Parc, és prou indicatiu. No desmereix l'excel·lent treball que s'ha fet en l'àmbit de l'estudi de la flora o la recuperació de la tortuga mediterrània, per posar exemples, que el Parc impulsi la recerca etnomusicològica a partir de la conservació d'un antic aparell de reproducció musical, conservat en un gran mas, actualment de propietat pública.

Parlar de llegendes del Priorat –és a dir, exposar els resultats d'una recerca basada en la tradició oral i alguna documentació escrita– és apropar-nos a un patrimoni immaterial prou important per al coneixement del territori.

La comarca i, especialment, la serra de Montsant és rica en narracions que expliquen fets extraordinaris que, en un moment donat, foren considerats com a certs. Llegendes de moros –amb el cicle de narracions sobre Siurana i el salt de la reina mora com a protagonista– de frares –amb Escaladei com a referent principal– i tresors –fonamentalment, a partir de les narracions generades per l'exclaustració dels frares d'Escaladei i les riqueses existents al monestir– que inclouen temes presents en altres indrets de la geografia catalana –com el tribut de les donzelles als moros, l'encantada del congost de Fraguerau, el càstig diví als que ofenen les imatges, un cop abandonada Cartoixa. o la mateixa petjada del cavall de la reina mora– i d'altres que són més específics i que exemplifiquen prou bé la sempre present i estreta relació de les llegendes amb l'entorn.

Reinterpretacions simbòliques de la història, relectura del passat. que segueixen vives, al temps que la nostra societat segueix generant rumors i llegendes urbanes. Ahir, a l'acabar la conferència, recollia alguna versió nova dels temes que havia exposat i constatava, a partir del testimoni dels presents. la vigència d'alguna creença. No sé si algun dia encara algú trobarà una gerra plena de monedes d'or en alguna balma de Montsant –i, sobretot, no sé si ho explicarà– però, mentrestant, fa de bon escoltar les narracions que, explicades pels més grans, encara formen part del nostre bagatge cultural.

Comencen els treballs a la Creu del Coll

2010-07-13T11:31:00.002+02:00

Han començat els treballs a la creu del Coll. Aquesta fita, al costat de la carretera que porta de Cornudella a Ulldemolins i Prades, va ser erigida l'any 1901, pagada pels amos del mas del Lluc i fou parcialment destruïda el 1932. Recuperada a l'agost de 1999, una tempesta de vent –per Tots Sants de 2008– la va fer caure.

S'inaugura la nova seu del Parc

2010-07-10T10:22:00.006+02:00

En presència del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, d'alcaldes i representants institucionals i de nombroses persone vingudes d'arreu de la comarca, es va inaugurar ahir, 9 de juliol, la nova seu del Parc Natural a la Morera de Montsant.

La seu acollirà –quan s'acabi de completar el trasllat– el punt d'informació central del Parc, les oficines i espais de treball del personal tècnic, magatzems, sales d'activitats i exposicions... comptant, fins i tot, amb allotjament per a persones que realitzin treballs d'investigació en l'àmbit del Parc. L'edifici de nova planta ha estat construït a la part alta del poble, sota els cingles de Montsant, en un solar de prop de 1.000 m² cedit per l'Ajuntament i ha tingut un cost d'1.420.000 euros. Es caracteritza perquè adopta diferents solucions bioclimàtiques, com el soterrament parcial.

En els seus parlaments, tant els representants del Parc i del municipi com el propi conseller van incidir en la importància del Parc Natural com a instrument de gestió d'un espai amb un alt valor patrimonial –tant pel que fa a l'entorn natural com a la presència humana– però també com a element dinamitzador del territori, font de recursos econòmics, de coordinació entre les poblacions i de desenvolupament.

Amb motiu de la seva inauguració, la nova seu del Parc ofereix dues exposicions. Una de fotografies de Ramon Quadrada, cedida per l'Ajuntament de Reus, que mostra una petita selecció de les imatges obtingudes per l'autor, pioner en la redescoberta de la serralada, en el transcurs de centenars d'excursions a la muntanya. L'exposició mostra el paisatge característic de Montsant: cingles i barrancs, graus i carenes despullades, però també aporta el testimoni d'activitats humanes com el transport a bast per dalt de la serra o la ramaderia. Les fotografies de Ramon Quadrada que ja fa anys va publicar el llibre El Montsant en blanc i negre, constitueixen una forma immillorable d'apropar-nos a l'adquisició de valor, en la societat present, d'un espai natural com Montsant. Una bona tria per començar l'activitat del nou equipament.

Una segona exposició és la dedicada a la pianola conservada a Mas Roger –edifici actualment propietat del Parc– exemple dels gustos musicals d'una família benestant del segle passat. La recuperació de més de 2000 rotlles que han estat digitalitzats, en part, permet apropar-nos a la sonoritat d'aquest artefacte de reproducció mecànica del so. Es tracta d'un fons de gran interès etnomusicològic, que investiga un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinat per Jaume Ayats.

La pianola ha estat, sens dubte, una de les peces que ha despertat més curiositat entre els assistents. La seva recuperació és una bona mostra de com el Parc Natural treballa, alhora, en el coneixement i protecció del patrimoni natural i cultural de la serralada.

Èxit i curiositats al 1er mercat d'intercanvi de Cornudella de Montsant

2010-06-07T00:52:00.006+02:00

Aquest dissabte 5 de juny s'ha celebrat amb força èxit de participació el Primer Mercat d’Intercanvi a Cornudella de Montsant, a iniciativa de l'Associació de Dones de Cornudella. El mercat va tenir lloc a la plaça de la Vila des de les onze del matí fins a quarts de tres de la tarda.

Segons l’organització, la iniciativa va tindre una molt bona acollida entre els vilatans i visitants del poble, que al llarg del matí van anar passejant de parada en parada per conèixer el funcionament d'un mercat d'intercanvi. Tot i que la majoria de parades corresponia a persones que viuen a Cornudella, la gran difusió que ha tingut el mercat va motivar la participació gent del Masroig, Porrera, Margalef, Reus, Tarragona, etc., i es van muntar un total de 14 parades. Hi va haver-hi múltiples i curiosos intercanvis: des del típic troc de roba o de qualsevol altre objecte per un altre objecte, a trocs tan atípics com un faristol per un fetge de porc, una planta per una truita de patates, un llum per una firma contra l'especulació o l'exemple de dues nenes que varen anar a buscar al jardí de casa un ram de roses per intercanviar-lo per un billar de taula.

Dissabte es va demostrar que, de vegades, els diners no són els protagonistes i que el valor de les coses és, ni més ni menys, el que cadascú li dóna. L’èxit assolit en aquesta primera convocatòria anima que l'any vinent hi hagi una nova edició del mercat d'intercanvi que de segur comptarà amb més participants a Cornudella de Montsant.

I Mercat d'intercanvi a Cornudella de Montsant

2010-05-26T19:31:00.001+02:00

El proper dissabte dia 5 de juny Cornudella de Montsant acollirà el I Mercat d’intercanvi, una iniciativa impulsada per l’Associació de Dones de Cornudella.

A partir de les 11 del matí, la plaça de la Vila serà l’indret on es realitzarà aquest mercat d’intercanvi, una fira en la que els diners no hi tenen cabuda. Tothom pot muntar una parada i intercanviar productes (béns i serveis) amb d’altres parades o amb el públic assistent, aplicant el que es coneix com a troc.
Es tracta de donar conèixer un tipus de mercat on les objectes i serveis no tenen un valor monetari ni tenen un preu segons el mercat capitalista sinó que el valor es determina en funció de les necessitats i desitjos de tots aquells que hi participen. Tot es pot intercanviar: mobles, llibres, roca, joguines, eines, menjar, coneixements, aficions… La proposta ha despertat molt d’interès i curiositat entre els veïns i veïnes de Cornudella.

Si hi voleu participar només cal que us porteu la taula, el mocador de farcell o el que us sembli per exposar les vostres coses. Si voleu més informació podeu trucar al 977 821 000 o escriure a: teknotronikes@gmail.com

Una bona iniciativa en aquests temps de crisi!

Paisatge proper

2010-05-07T20:18:00.005+02:00

El paisatge és una percepció cultural de l'entorn, resultat –la major part de vegades– de l'acció humana sobre el medi. Aquest és part del nostre paisatge més proper i quotidià, però no menys captivador.

Curs d'introducció a l'ornitologia

2010-04-29T23:28:00.001+02:00

El 8 i el 9 de maig, l'Institut Català d'Ornitologia, en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, organitza a Ulldemolins, un curs d'introducció a l'ornitologia, pensat per auelles persones que volen iniciar-se en l'observació dels ocells.

(cliqueu per ampliar la imatge)

Més informació a:
http://www.ornitologia.org/activitats/cursos.htm

O bé a:
Institut Català d'Ornitologia. Tel. 934 587 893
anella@ornitologia.org

El Priorat, paisatge patrimoni de la humanitat

2010-04-29T16:45:00.001+02:00

La setmana passada va tenir lloc la signatura del conveni de col·laboració entre l'Associació Prioritat i el Consell Comarcal per tal de donar suport a les accions encaminades a reconèixer el valor patrimonial del paisatge de la comarca i, especialment, al projecte de candidatura de la comarca del Priorat perquè sigui declarada paisatge cultural patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO.

PRIORITAT és una associació que neix de la iniciativa de les entitats de la comarca per impulsar aquesta candidatura. En formen part la DOQ Priorat, la DO Montsant, l' Associació d’oleïcultors del Priorat (AOP), l'Associació de cases de pagès del Priorat, l'Agrupació per a la restauració i el turisme rural al Priorat, la Unió de Pagesos del Priorat, el Centre Quim Soler, la literatura i el vi; el Centre d’estudis del Priorat (CEP), el Centre de documentació del patrimoni i la memòria (Carrutxa),i els ajuntamenst de Gratallops, Marçà i Pradell. A més de socis particulars, també compta amb l’adhesió formal del Parc Natural de la Serra de Montsant i del suport formal de l’Ajuntament de Tarragona, ciutat amb el conjunt arquitectònic patrimoni mundial.

En l'actualitat hi ha catalogats 66 paisatges culturals a tot el món que responen a un o a més criteris dels que la UNESCO estableix com a indicadors. Entre aquests criteris hi ha ser un exemple d’establiment humà tradicional, de la utilització tradicional del territori, que sigui representatiu d’una cultura (o cultures) o de la interacció humana amb el medi, especialment quan aquest ha esdevingut vulnerable sota l’impacte d’una mutació irreversible.

La delimitació del territori que es proposa la candidatura és la comarca administrativa del Priorat, i la figura és la del paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània perquè el Priorat reuneix les condicions idònies per a entrar dins dels criteris de la UNESCO, en tant que mostra del mosaic característic de paisatge agrari de muntanya mediterrània.

Albarca-Cornudella-Siurana decideixen SÍ, amb un 37,93% de participació

2010-04-26T00:48:00.006+02:00

Després d’una jornada que ha combinat la crida a la participació amb la celebració festiva del referèndum, els resultats de la consulta al municipi de Cornudella sobre la independència han manifestat clarament la voluntat que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social.

Padró (>16 anys): 899
Vots: 341
Sí: 308
No: 19
Blanc: 12
Nul: 2

Amb una participació del 37,93% sobre el padró del municipi, Albarca, Cornudella i Siurana han votat a favor del Sí amb un 90,86%. La posició del No ha obtingut un 5,57% dels vots.

El treball col·lectiu de la comissió, de les entitats i de totes les persones dels pobles de Cornudella, Albarca i Siurana per un objectiu comú ha fet possible la celebració d’aquest referèndum, l’organització del qual ja era un primer èxit assolit.

Durant el dia d’avui s’han celebrat diversos actes: cercavila de gegants, vermut popular, xocolada i jocs per la mainada que han comptat amb un bona participació. Des de les 9 del matí a les 8 de la tarda l’afluència de votants ha estat continua, si bé la màxima concentració s’ha produït cap a la 1 del migdia. L’anècdota de la jornada l’ha protagonitzat la persona més gran que ha vingut a votar –de 93 any– i que ha presentat un DNI de fa 30 anys, on no hi constava la lletra.

A les 8 del vespre s’ha tancat el col·legi i s’ha iniciat el protocol de recompte de vots. Primer, s’han introduït el vot anticipat i a continuació ha començat el còmput manual de totes les paperetes. L’escrutini, públic, ha estat seguit per més de 50 de persones a la sala. La diada ha acabat amb una copa de cava per celebrar els resultats.

La plataforma ha valorat molt positivament els resultats del referèndum, i, especialment, l’experiència d’organització de la consulta, agraeixen la col·laboració d'entitats i particulars i feliciten a tots i totes els que avui han fet un demostració de democràcia participativa.

Que tot està per fer, i tot es possible.

Aquest diumenge 25-A, decidim!

2010-04-21T22:58:00.003+02:00

Ja queden pocs dies per a la celebració de la consulta per a la independència al municipi de Cornudella, i la plataforma ALBARCA-CORNUDELLA-SIURANA, DECIDIM! prepara les seves darreres accions per motivar que tothom participi aquest proper diumenge 25-A.

Aquest dimecres 21, i coincidint amb la celebració del mercat a la plaça de la Vila, s’ha organitzat la taula per exercir el dret a votar anticipadament, i s’ha fet el primer recompte provisional d’índex de participació, que se situa en el 8%.

La tercera tanda de les consultes sobre la independència, en què hi ha cridats a les urnes un milió i mig de votants de dos-cents dotze municipis, ja ha entrat en la fase decisiva. A Cornudella s’han preparat una sèrie d’actes per animar que tots els majors de 16 anys puguin vindre a votar al col·legi electoral que s’haurà habilitat a l’Ajuntament de la Vila és de les 9 del matí.

El 25 d’abril, a partir de les 12,30 hi haurà cercavila amb el gegants de Siurana i els grallers de Cornudella. A la 13,30, vermut popular per a la independència. A partir de les 6 de la tarda xocolada per a tothom i jocs populars per als més petits. Tots els actes tindran lloc a la placeta davant de l’antic CAP.

Us hi esperem… i sobretot VINE I DECIDEIX!

Es podrà votar durant tot el dia, des de les 9 del matí a les 8 del vespre i per poder votar cal acreditar la identitat mostrant el DNI, carnet de conduir, passaport o targeta de residència. En cas que estigueu empadronats a Cornudella i no consti en cap dels documents citat caldrà portar el full d’empadronament.

ALBARCA-CORNUDELLA-SIURANA, DECIDIM!
acisdecideixen@gmail.com

Cap al 25 A: acte a Reus

2010-04-19T16:55:00.002+02:00

Ahir diumenge es va celebrar, a la Palma de Reus, un acte conjunt dels pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'acte va consitir en una bicicletada popular, una cercavila i un dinar, amb parlaments de diversos representants de plataformes local i actuacions musicals. Fou presentat per Joan Reig –d'Els Pets– i hi intervingué l'actor Joel Joan.

L'Ajuntament presenta les obres de millora de la xarxa d'aigua

2010-04-18T16:45:00.013+02:00

En presència del conseller de Governació, Jordi Ausàs, l'Ajuntament de Cornudella va presentar ahir dissabte les obres realitzades en els últims anys –entre el 2004 i el 2009– per millorar l'abastament d'aigua potable als tres nuclis del municipi: Cornudella, Siurana i Albarca.
En un acte realizat a la Renaixença, l'alcalde Josep M. Castan va explicar, amb la projecció d'un seguit de mapes i fotografies dels treballs realitzats per solucionar el dèficit d'aigua que havia portat a les restriccions surant l'estiu a Cornudella, amb la construcció de nous dipòsits, i al bombeig d'aigua des d'aquesta xarxa cap a Siurana.

Les obres a Albarca, el març de 2009

Quant a Albarca, Josep M. Castan va comentar que havia estatla gran oblidada del municipi i que, després de molts anys de limitar-se a dir que no hi havia ni aigua, calia capgirar la situació. Albarca, va recordar, és una porta d'entrada al Parc Natural de la Serra de Montsant. Les obres per portar l'aigua a les cases de la població van suposar un trasbals –probablement, els carrers del poble no s'havien obert mai abans– però avui el veïnat pot comptar amb un servei tan bàsic com és l'aigua corrent.

L'alcalde i el conseller durant la presentació a La Renaixença

El conseller va destacar la importància de la feina realitzada i el valor pedagògic de l'acte ja que hi ha actuacions que són molt visibles mentre que d'altres, tot i que resten «sota terra» –en referència al soterrament de les canonades d'aigua–, són indispensables per a la millora de les condicions de la població. I va refermar la voluntat del govern de la Generalitat de donar suport a aquests projectes, repartint els recursos no tant per la quantitat d'habitants d'un territori, sinó per les seves necessitats reals.

Podeu trobar més informació a la publicació digital cornudellaweb

A Reus, el 18 d'abril

2010-04-14T23:45:00.003+02:00

Aquest diumenge 18 d'abril se celebra a Reus l'Acte Central de la campanya de les consultes del 25 d'abril al Camp i Terres de l'Ebre, amb la següent programació:

- Bicicletada popular. S'iniciarà el recorregut a les 12 del migdia des del Passeig Pere Mata i recorrerà 5 quilòmetres del centre de la ciutat. En aquesta passejada sobre rodes cal apuntar-s'hi des de mitja hora abans que comenci o prèviament al local de campanya i el preu és de 5 euros (el preu inclou una samarreta de Reus Decideix).

- A les 12 del migdia es farà una plantada de gegants i bestiari de les poblacions assistents a la Plaça Llibertat i des d'allà es durà a terme una cercavila fins la Palma.

- A partir de la 1, ja a La Palma: Inflables per la canalla, música de grallers...

- A continuació, parlaments: Joel Joan i diversos membres de les comissions organitzadores. Acte conduït per Joan Reig, bateria de Els Pets.

- Dinar popular (15 euros, diners que aniran destinats a finançar els viatges dels observadors internacionals).

- Actuació de Juantxo Skalari, cantant de The Kluba i Skalariak

Acte central de la campanya

2010-04-13T23:09:00.013+02:00

Dissabte dia 10 al matí va organitzar-se la segona jornada del vot anticipat a la plaça de la Vila de Cornudella entre les 12 del migdia i les 2 de la tarda. Tot i que al poble no hi havia tan moviment com el passat Dissabte de Pasqua, diversos cornudellencs van preferir exercir ja el seu dret a decidir sobre la consulta per la independència i es van interessar per com estava anant la campanya.

Al vespre, la plataforma havia organitzat un acte al teatre la Renaixença que finalitzava amb la projecció del partit Madrid-Barça i un esplèndid pica-pica a càrrec de l'organització i amb la col·laboració d'entitats del poble que donen suport a la campanya. Durant l'acte, es va organitzar una "Porra per a la consulta": el 50% dels fons recaptats estan servint per finançar els actes i materials de la campanya.

Salvador Palomar (com a editor de La Carxana, d'Albarca), Àlvar Busquets (de Cornudella) i Andreu Bartolomé (de Siurana), van exposar perquè era important participar en la consulta per a la independència de la nació catalana, subratllant que la pròpia organització de la consulta ja era de per ella mateixa un èxit. La sala de la Renaixença va comptar amb un públic nombrós i interessat en escoltar els arguments que motivin a anar a votar.

La comissió organitzadora va considerar que el resultat de l'acte va ser molt positiu perquè s'aconseguia així un dels principals objectius de la campanya: la divulgació plena de la celebració de la consulta del 25 d'abril, i que per tant, que els veïns i veïnes del municipi sàpiguen que aquell dia Albarca-Cornudella-Siurana decidim! I que aquest és un exercici de veritable democràcia participativa.

Presentació conjunta a Porrera

2010-04-12T10:02:00.004+02:00

El dissabte a la tarda es va fer, a l'ermita de Sant Antoni de Porrera, una presentació conjunta de tots els pobles que organitzen consultes el 25 d'abril: Capçanes, els Guiamets, Poboleda, Porrera, la Vilella Alta, Vilella Baixa, a més d'Albarca, Cornudella i Siurana. Cal recordar que la Torre de Fontaubella ja l'ha feta i que Ulldemolins té previst organitzar-la el juny. Esperem que aviat en siguin més.

La Montserrat Solà va parlar per Albarca, Cornudella i Siurana, decidim.

L'acte va servir per a presentar les diverses experiències locals –hi van intervenir membres de les plataformes de tots els municipis– i fer manifest el suport d'entitats com la Plataforma per a defensa del Patrimoni Natural del Priorat o el Col·lectiu Independentista del Priorat. És va reivindicar conjuntament el valor democràtic d'una consulta que sorgeix des del poble. En un ambient festiu, també hi van actuar els grallers de la població i el cantautor Feliu Ventura.

Un moment de l'actuació de Feliu Ventura

Aquí podeu llegir la crònica que en fa el Punt.

La música de les gralles va animar l'acte

Pla especial de Montsant

2010-04-06T18:39:00.005+02:00

El Parc Natural de Montsant i el servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural, de la Direcció General del Medi Natural, han iniciat els treballs per a la redacció del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Montsant.
El Pla especial d'un espai natural protegit és un instrument d'ordenació dels usos i aprofitaments de l'espai amb l'objectiu de garantir els valors naturals, paisatgístics, socials i culturals, en definitiva, dels valors socioambientals del territori. Així mateix, també determina algunes actuacions estratègiques d'acord amb una visió de desenvolupament sostenible del territori.
Per redactar aquest pla, s'ha iniciat un procés de participació i consulta obert als veïns i veïnes de tots els municipis que integra el Pla Especial: la Bisbal de Falset, Cabassers, Cornudella, la Figuera, Margalef, la Morera, Poboleda, Torroja, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Per aquest motiu s'han organitzat grups de treball agrupats per sectors.
Les sessions de treball, obertes a tothom, que s'han programat són:

Sector Primari (pagesos, ramaders, propietaris, treballadors d'un celler...):
– Cabassers. Divendres 9 d'abril, a les 7 de la tarda. Societat Unió Recreativa.
– Ulldemolins. Dimarts 13 d'abril, a les 7 de la tarda. Centre Cívic.
– La Morera. Diumenge 18 d'abril, a les 12 del migdia. Sala de Plens.

Administració:
– La Vilella Baixa. Dilluns 12 d'abril, a les 6. Sala de Plens.

Entitats, empreses, centres de recerca, de conservació i/o educació ambiental:
– La Vilella Alta. Divendres 16 d'abril. Societat la Verdadera Aliança.

Usuaris (comerç, establiments turístics, caçadors, pescadors, excursionistes, escaladors...)
– Cornudella. Dissabte 17 d'abril, a les 7 de la tarda. Sala de Plens.

Per a més informació us podeu adreçar al correu electrònic participacio.montsant@gmail.com o bé al telèfon 696 183 780 (Núria Morral).

Comença el vot anticipat

2010-04-03T21:31:00.002+02:00

Ahir dissabte 3 d’abril es va donar el tret de sortida als actes organitzats per la plataforma Albarca, Cornudella i Siurana decidim! constituïda per promoure la consulta per la Independència que se celebrarà el proper 25 d’abril.

Durant aquest setmana s’han penjat a Cornudella les pancartes que anuncien el referèndum, s’han repartit cartells per les botigues del poble i totes les cases del poble han rebut el díptic informatiu de la campanya on s’explica clarament el funcionament d’aquesta consulta. També trobareu vidrioles repartides per diferents establiments del poble on podreu col·laborar per finançar la consulta. A Albarca s'han repartit també díptics i hi ha una vidriola per si voleu col·laborar en les despeses de l'organització de la consulta.

La pregunta a respondre en referèndum del 25 d’abril és “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”. Les opcions de vot seran Sí, No o en Blanc.

Podran votar els majors de 16 anys i per acreditar la identitat caldrà mostrar el DNI, el carnet de conduir, el passaport o la targeta de residència. En el cas que estigueu empadronats a Cornudella de Montsant i no consti en cap dels documents citats caldrà portar el full d’empadronament.

Es podrà votar anticipadament a les porxades de la plaça de la Vila de Cornudella tots els dissabtes del mes d’abril de les 12:00h a les 14:00h i el dimecres 21 d’abril –dia de mercat a Cornudella– de les 11:00h a les 14:00h.

Si a algú no li va bé votar cap dia dels anticipats o el dia de la Consulta poseu-vos en contacte amb la comissió mitjançant el correu electrònic. Si voleu fer-vos voluntaris i participar activament en l’organització de diversos actes i la Consulta, només cal que ens escriviu a:

acisdecideixen@gmail.com

Albarca, Cornudella i Siurana decidim!

2010-03-18T18:59:00.009+01:00

El 25 d’abril tu també pots decidir

La comissió organitzadora de la Consulta sobre la independència constituïda a Cornudella aquest mes de març continua treballant per organitzar el referèndum el proper dia 25 d’abril. S’ha acordat que el lema de la campanya inclogui els tres pobles del municipi i ja tenim el logo de la plataforma: “Albarca-Cornudella-Siurana decidim!”.
De moment la consulta compta ja amb el suport de diverses associacions del poble: el Grup Sardanista Montsant, el Centre Excursionista de Cornudella, la revista la Tralla, la Carxana, l’Associació de Defensa Forestal de Cornudella, el Gegants de Siurana, entre d’altres, i continua summant adhesions.
La diada fixada per la consulta és el dia 25 d’abril, però es podrà votar anticipadament els dies previs a la consulta. Al nostre municipi es podrà fer, a la plaça de la Vila de Cornudella: els tres dissabtes d’abril (3, 10 i 17) de 12 a 2 del migdia, i el dimecres 21, dia de mercat (d’11 a 1).
En breu, anirem informant de les activitats organitzades, però si esteu interessats en ser voluntaris de la campanya, podeu contactar amb nosaltres al:
acisdecideixen@gmail.com

Tu també pots decidir i comptem amb tu per fer-ho possible!

Tercera nevada d'aquest hivern

2010-03-09T10:33:00.002+01:00

Al mes de març i a tocar de la primavera, la neu ha tornat a Montsant. Avui a la tarda, el poble era, tot ell, un rierol. No es pot dir que enguany ens manqui aigua.

Presentació de la revista CARAMELLA a Ulldemolins

2010-03-01T22:23:00.017+01:00

L'últim número és dedicat als pastors i la transhumància

Març, marçot, mata a la vella
i al pastor, si pot.
(Recollit a Cornudella,l'1 de març de 2010)

El proper dissabte dia 13 de març, a Ulldemolins, es presentarà CARAMELLA. Revista de música i cultura popular, un projecte editorial plenament consolidat, amb més de 10 anys d'existència i que pretén ser un marc d'intercanvi i d'experiències en el camp de la música tradicional i també del patrimoni etnològic.

Cada número de la revista està dedicat a un tema monogràfic on hi col·laboren estudiosos d'arreu dels Països Catalans. El número que es presenta aquest 2010 està dedicat als pastors i la transhumància. Tal com es diu a l’editorial titulat "Pastors: una DO a protegir?", el dossier és “un intent d’aproximació, no exhaustiva, a una realitat en moviment, amunt i avall del territori, amunt i avall del dubte sobre el paper a jugar i amunt i avall en la reflexió de cap on pot derivar-se aquest caramull d’experiència, patrimoni i elemental aposta per una producció derivada de primera qualitat”. S’hi parla de camins ramaders, marques dels pastors, arquitectura popular, formatges, instruments, reflexions sobre la situació actual i descripcions de l’ofici en indrets com el Comtat, Ripoll, la Ribagorça, Menorca o el Lluçanès, i fins i tot es fa referència als pastors al teatre i a la festa.

A la serra de Montsant la ramaderia de proximitat i transhumància ha estat una de les activitats tradicionals d'ocupació i aprofitament de la muntanya. L'existència encara avui visible balmes murades, barraques, corrals, camins , bassis, etc. són un bon testimoni d'aquesta activitat si bé en l'actualitat la seva pràctica es produeix en un nou context: el Parc Natural de Montsant. El pastoreig i l'ofici de pastor pren una nova dimensió en quan a funcionalitat i porta a debatre sobre quin és el paper que juga la ramaderia en el desenvolupament social i econòmic del territori.

CARAMELLA és una iniciativa de tres entitats: Carrutxa-Solc-Tramús, les quan han treballat històricament vinculades als territoris on estan ubicades: Baix Camp i Priorat, Lluçanès i l'Horta, respectivament.

L'acte tindrà lloc a les 7 de la tarda al Centre Cívic d'Ulldemolins i anirà a càrrec de Salvador Palomar (Carrutxa) i Aleix Cardona (Solc).

Una aproximació a les percepcions socials del Parc Natural de Montsant

2010-01-31T20:41:00.009+01:00

Aquest cap de setmana s'han presentat –en dues sessions, a Ulldemolins i Cabassers– els resultats del procés de participació dut a terme entre els mesos de maig i novembre de 2009 per tal de copsar la percepció dels habitants dels pobles de Montsant respecte el Parc Natural i la seva influència com a factor de cohesió i dinamització social dels diferents pobles.

El projecte ha tingut com a objectiu obtenir informació dels diferents agents socials del territori, la percepció que tenen sobre el Parc, detectar la possibilitat d'enfortir dinàmiques entre els pobles o a nivell sectorial, promoure i coordinar la participació, i elaborar una base de dades de les persones i els col·lectius que puguin estar interessats.

L'estudi realitzat valora que Montsant és un espai emblemàtic per a la majoria de persones que se senten molt identificades amb aquest territori. No es pot dir el mateix, però, pel que fa referència al Parc. El seu origen, que alguns sectors van viure com a una imposició, ha condicionat la relació de les persones –sobretot pel que fa al sector primari i els propietaris– amb el Parc, però ara es fa, en general, una valoració positiva de la seva creació.

Un moment de la presentació a Ulldemolins, aquest dissabte

També s'apunta que Montsant conserva encara un equilibri entre ruralitat, conservació del medi natural i turisme. Hi ha por a la massificació i a la pèrdua d'aquests valors per efcete de la declaració com a Parc. Tot i que actualment no hi ha grans canvis pel que fa a l'afluència de visitants, es considera que cal una bona planficació amb objectius que garanteixin la conservació d'aquests elements. El Parc hauria de ser un motor econòmic –que no és encara– i un factor de cohesió i vertebració del territori. En l'actualitat, encara hi ha poca relació entre els pobles que es troben més lluny. La geografia determina també la vinculació dels pobles amb el Parc. Aquest és vist, s'afirma, com un òrgan que presta serveis al territori i que regula activitats i accesos, fet que es considerat de manera més positiva o negativa segons els sectors.

La presentació, avui diumenge, a Cabassers

La realització de l'estudi ha anat a càrrec de Núria Morral, responsable del projecte, i de Mariona Lladonosa. Com a resultat d'aquest procés s'han definit una cinquantena de propostes concretes refernts a com millorar el treball i les relacions de proximitat, facilitar l'accés a la informació, implicar les persones del territori, crear i millorar canals de comunicació, desenvolupar actuacions sectorials, respecte a la pagesia, les entitats o el sector turístic, ampliar la difusió del parc entre la resta de parcs naturals de Catalunya, crear i matenir espais de col·laboració i participació... Aquestes propostes han estat valorades pels assistents a les sessions.

D'altra banda , el Parc ha presentat les seves línies d'actuació immediata, en un moment en que s'inicia l'elaboració del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de Montsant.

En aquestes sessions s'ha presentat també el nou calendari amb fotografies antigues dels pobles de Montsant

El calendari dels pobles de Montsant

2010-01-26T15:59:00.001+01:00

Sembla que un dels efectes de la crisi econòmica és la minva del volum de calendaris amb què empreses i institucions obsequiaven els seus clients o coneguts. Potser els calendaris de butxaca van camí de l'extinció –ara que la major part dels telèfons incorpora aquesta funció– però els de paret encara fan la seva feina i, a les cases, n'hi acostuma a haver més d'un.

Com en anys anteriors, el Parc Natural i Carrutxa han editat, però, un calendari de fotografies antigues amb imatges dels pobles de la serra de Montsant, enguany dedicat a les feines i el lleure dalt de la muntanya. Són fotografies d'homes, bàsicament, i sobretot de caçadors. La cacera és una activitat que la humanitat practica des de temps remots, però la necessitat ha donat pas, a la nostra societat, a l'esbarjo. La cacera com a activitat esportiva –també com a forma de regular la proliferació de determinades espècies– genera nombroses imatges, sobretot la que es realitza en grup. Al calendari hi trobareu, però, fotografies tan interessants com la d'un grup d'excursionistes dalt a la Serra Major, alçant la senyera, tota una representació simbòlica d'aquell primer excursionisme que, al tombant del 1900, redescobria i rebatejava els indrets de muntanya. També hi surten llenyataires, pastors –una altra activitat secular a Montsant– , o persones i animals de càrrega en indrets tan emblemàtics com el Clot del Cirer o el Piló dels Senyalets.

Els calendaris es distribueixen per tota l'àrea del Parc –segons el criteri de cada ajuntament– i Carrutxa en dóna als seus col·laboradors. El veïnat d'Albarca en té reservat –un per família, avantatges de ser pocs– que pot passar recollir per casa.

El calendari, que va nèixer com una experiència puntual –l'any del vint-i-cinquè aniversari de Carrutxa– com a resultat de la col·laboració entre l'entitat i el Museu de les Mines de Bellmunt. Ara –com una publicació prou consolidada, gràcies a la voluntat del Parc Natural– el calendari es planteja com el resultat dels tallers de recuperació de fotografies familiars que anem desenvolupant pels pobles de la contrada.

Tot plegat perquè el calendari és possible gràcies a la participació de totes aquelles persones que cedeixen fotografies de casa per digitalitzar. No totes són aptes per reproduir a gran format, però moltes aporten informacions valuoses que intenten ampliar amb els records de les persones.

Com a curiositat, d'Albarca hem aplegat per ara unes cent cinquanta fotografies, entre les quals s'ha de destacar la col·lecció d'imatges de mitjan segle XX, del Mas del Lluc, cedides per Jordi Anglès i altres que ja hem anat publicant a La Carxana o en algun dels calendaris anteriors.

Cerquem imatges antigues en un sentit ampli. Un exemple: les fotografies dels Brivalls de Cornudella fent –per primera i única vegada– castells al poble, tenen, sens dubte, un notable interès històric, malgrat no tenir ni trenta anys. Per tant, us convidem a remenar calaixeres i a obrir capses de sabates per remenar entre les fotografies de família i trobar-ne alguna que considereu que pot tenir un valor social. Potser sortirà al calendari del 2011.

(Les fotografies són una mostra de les que il·lustren el calendari per al 2010)

Festa Major d'hivern

2010-01-24T19:05:00.007+01:00

Aquesta setmana celebrem Sant Vicent, diada que havia estat festa major d'hivern del poble. Fa anys que la festa es va anar perdent i, avui, una colla del veïnat ens hem encabit a casa –que, anys enrere, havia estat cafè– i hem passat l'estona mirant fotografies dels dies posteriors a la nevada de començaments d'any.

La neu ara ja s'ha desfet. Personalment, després d'un començament d'any força complicat per a alguna feina pendent i el trasbals que suposa que et regirin la casa per robar menys del que et deixen escampat o et trenquen, aquesta nevada de després de Reis va acabar de reblar el clau.

La neu aporta beneficis per a la terra i inconvenients en les comunicacions. És clar que, encara que neva poc, se sap que a casa nostra neva de tant en tant. Potser les infraestructures per a fer front a aquests episodis puntuals són insuficients. I també es poden detectar errors en la gestió dels recursos. O ens podem questionar aquesta doble filosofia de demanar prudència i recomanar no agafar el vehicle per una banda i alhora fer de la neu el gran espectacle –que ho és– per atraccció de grans i petits. Perquè una cosa és exigir prudència i aconsellar els mínims desplaçaments quan la climatologia és adversa i l'altra culpabilitzar el desig social de veure i tocar neu. Sobretot quan la publicitat que acompanya els butlletins del temps del canal de notícies públic repeteix cada mitja hora: «fes-te fan de la neu a Catalunya.»

La neu és un fenomen meteorològic que transforma l'entorn i que atorga una excepcionalitat al paisatge que crida a la contemplació. Jugar amb la neu és, per a la canalla –i no tan canalla– d'indrets amb un clima com el nostre, una possibilitat que no es presenta massa sovint. Per això no ha estat estrany trobar-se les carreteres plenes de famílies que s'apropaven a tocar la neu. La neu als colls d'Alforja o d'Albarca és una neu popular, de bossa de plàstic al cul o de trineu de baix cost, de fer el ninot i de fer-se la fotografia.

Avui, que aquesta nevada ja és història, ens ha servit per passar una estona a la tarda i celebrar, simbòlicament, la nostra antiga Festa Major d'hivern.

(Les fotografies són meves i del Ferran Sugranyes)

Bon any

2009-12-31T03:00:00.002+01:00

La postal de la família Palomar Fonts

Un pessebre ben nevat

2009-12-25T11:20:00.006+01:00

Aquest any, els de cal Bonet –associació Egueiro– ens han obsequiat amb un pessebre muntat a l'aire lliure, a la plaça del Forn, amb un paisatge que combina i contrasta la ciutat i la muntanya...
La natura va voler guarnir-lo amb una bona capa de neu, gens artificial. Ni farina, ni boletes de suro blanc. A Albarca, al pessebre neva de veritat. Amb aquestes imatges tan nadalenques, us desitgem bones festes.

Bones festes

2009-12-22T14:56:00.003+01:00

Ens ha arribat aquesta felicitació:

Per una nit oblideu-vos de tot:
dels deutes, de la feina, de la gent,
i canteu com infants
Les cançons inefables
i confieu que tot serà més pur
dara endavant
Miquel Martí i Pol

L'equip del Parc Natural de la Serra de Montsant us desitja:

BONES FESTES i
UN TRANQUIL i FELIÇ ANY 2010!

Fred, neu o pluja

2009-12-21T16:45:00.009+01:00

Doncs ja ha arribat l'hivern. Fa menys fred, i de la neu hem passat a la pluja. Us afegin algunes fotografies més d'aquest canvi –sobtat– d'estació: d'una tardor quer semblava un estiuet a l'hivern.

El carrer de la Plaça (Salvador Palomar)

Des de l'eixida de casa (Salvador Palomar)

Ulldemolins des del riu (Sònia Granados Crivillé)

El molí del Pont d'Ulldemolins (Sònia Granados Crivillé)

La vall d'Ulldemolins, aquest dilluns (Sònia Granados Crivillé)

Dies de neu i fred

2009-12-20T15:24:00.012+01:00

La tardor s'acomiada amb neu i fred. Paisatges de postal nadalenca, però també impossibilitat d'arribar al poble amb vehicle sense jugar-se-la. Aigua bona per a la muntanya i per als conreus, però mal temps per als que encara no havien acabat de collir olives. El pitjor, les gelades.
Canalla, aquests dies, sense anar a classe als pobles i canalla, avui, jugant amb la neu a la vora de la carretera, en aquest matí de diumenge fred i assoleiat. Les fotografies, de Cornudella i Albarca, són d'aquesta setmana.

Nevant a Cornudella (Montserrat Solà)

Cornudella, el dimarts (Montserrat Solà)

Albarca, el dimecres (Maurici Montané)

Montsant, des de les crestes del Blai, el dimecres (Maurici Montané)

Albarca, aquest matí (Salvador Palomar)

Camins amb història

2009-12-01T15:46:00.000+01:00

Els participants als Hostalets d'Albarca

D'Albarca cap a la Morera, seguint els camins que molts anys enrere van fer servir els cartoixans... i els pagesos, els pastors, les dones d'Albarca que baixaven a Cornudella o les de la Morera que visitaven els seus parents d'Albarca, les famílies que anaven a Sant Joan del Codolar per Sant Joan degollat, el traginers amb l'animal carregat o les noies que pujaven a festa major.

Els camins hi són perquè comuniquen indrets, es conserven quan es fan servir i es deterioren quan perden la seva funció. La seva existència i les seves característiques ens ajuden a conèixer la història d'un territori.

Montsant és una serralada amb tradició d'eremitisme

El Parc Natural de la Serra de Montsant va organitzar diumenge passat, com a cloenda de les activitats «Descobreix el Parc Natural 2009», una caminada des d'Albarca cap a la Morera (sense arribar-hi) que aplegà una trentena de persones. El dia fou gris i fresc, sobretot després d'un novembre tan càlid, però sense arribar a ploure. El recorregut prou curt i planer possibilità entretenir-se en els comentaris, a càrrec d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar, sobre l'antic camí de Reus a Lleida, que arriba als Hostalets d'Albarca des de Cornudella i continua cap a Ulldemolins; el monestir cistercenc femení de Bonrepós i la Cartoixa d'Escaladei, les activitats pròpies del territori en el passat, la religiositat o l'eremitisme. I també parlar del present, de la percepció de la muntanya des dels usos lúdics o esportius, de l'excursionisme i la conservació dels camins avui.

Les construccions en pedra seca mostren els usos del territori

Convertir el paisatge en l'exposició permanent, i viva, d'una mena de museu a l'aire lliure és possible amb els coneixements i els adequats recursos d'interpretació. Malauradament, el poble no disposa de cap espai –el refugi era tancat, com sempre– que pugui servir d'introducció a propostes didàctiques d'aquest tipus, ja que és punt de partida per a altres recorreguts. L'experiència, però, fou prou reeixida i, de ben segur que es pot tornar a repetir.

Presentació de la recerca "Montsant, front de guerra" a la Vilella Baixa

2009-11-25T13:47:00.004+01:00

El proper dissabte 28 de novembre, a les 19 h, al Cafè de la Vilella Baixa (C. Freixinals, s/n) tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada per Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria sota la coordinació de Salvador Palomar i que ha comptat amb el suport de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2008, Carrutxa va encentar una recerca sobre el pas del front de guerra pel territori de Montsant, el qual va comptar amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica. El treball, realitzat a partir del reconeixement del terreny, de l'estudi de nombrosos testimonis escrits (fonamentalment, llibres de memòries) i del treball amb més de cinquanta testimonis orals, va permetre identificar tot un seguit d'elements de patrimoni material relacionats amb el pas del front de guerra pel territori de Montsant: llocs d'observació, parapets, nius de metralladores...Alhora, es definia el paper que aquest territori va exercir com a rereguarda de la Batalla de l'Ebre (primavera-tardor de 1938) i com a camp de batalla durant l'atac contra Catalunya (desembre 1938 - gener 1939). Es va evidenciar l'impacte que van tenir sobre la població els moviments de tropes, la instal·lació de llocs de comandament, l'existència de camps de treball com el de Cabacés, els atacs de l'aviació i la itinerància dels equips quirúrgics per tot el territori.

El treball també s’ha desenvolupat en el marc de la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, i ha permès inventariar diverses estructures arquitectòniques, moltes d’elles en base la tècnica de la pedra seca, que esdevenen elements d’interès patrimonial i un recurs d’interpretació històrica i cultural del paisatge natural de la serra de Montsant. Aquests treballs de documentació i inventari són una informació que s’incorpora dins la línia de gestió sobre l’arquitectura de la pedra seca que desenvolupa l’equip tècnic del Parc tant en termes de conservació, recuperació com divulgació.

Durant la sessió es presentarà el quadern editat conjuntament pel Parc Natural de Montsant i Carrutxa que porta per títol: Senyals de guerra a Montsant.

Hi sou convidats.

Als setanta anys de la mort de Felip Barbat

2009-11-16T19:33:00.009+01:00

A partir l'ocupació franquista de Catalunya, el 1939, s'inicia una duríssima repressió contra els militants d'organitzacions i partits, les persones que havien exercit càrrecs públics durant el període republicà o les que eren conegudes per les seves idees d'esquerres. Moltes vegades, les conseqüències de la repressió recauen sobre persones poc destacades en l'activitat política i gens implicades en fets de sang. Els dirigents i líders han marxat a l'exili i, als pobles, resten persones amb major o menor adscripció a idees i organitzacions d'esquerres, però de poca o nul·la rellevància política.

L'objectiu de la repressió, mal disfressada de justícia, no és en cap cas esbrinar i delimitar responsabilitats sobre delictes suposats o reals. Més enllà d'actuar contra els autors de la violència revolucionària que seguí la revolta militar –motiu que justifica moltes actuacions repressives–, les detencions, els empresonaments, les paròdies de judici, les penes de presó i les execucions tenen com a objectiu atemorir i escarmentar la gent, consolidar un règim autoritari que té en la por un instrument clau de domini. La realitat es capgira i el simple fet d'haver estat fidel a la legalitat democràtica esdevé delicte d'auxili a la rebel·lió. I motius ben poc consistents poden finalitzar amb una dona o un home davant d'un escamot d'execució. És en aquest context que s'ha d'entendre l'assassinat legal de Felip Barbat, nascut i veí d'Albarca, afusellat a Tarragona el 16 de novembre de 1939.

Seguir el procés que porta aquest veí d'Albarca a la mort fa esgarrifar. Rumors i afirmacions gratuïtes, suposicions sense fonament esdevenen proves irrefutables que pretesament argumenten una pena que, en cap cas ni en cap indret, té justificació.

Felip [Anglès] Barbat –a la documentació consta sempre com a Felip Barbat Barbat– va nèixer a Albarca el 1913. Electricista de professió, era un jove d'esquerres. Tenia companya i una filla que va morir de petita. El 14 d'abril de 1933 –era divendres Sant– va anar a tocar les campanes per celebrar el segon aniversari de la proclamació de la República. El juliol de 1936 va presidir durant uns dies el comitè revolucionari del poble i després marxà voluntari al front d'Aragó en una columna del Partit Obrer d'Unificació Marxista. A Albarca, durant la guerra, no hi va haver altres fets de sang que els morts que deixaren els combats i les bombes de l'aviació franquista al terme. Un cop acabada la guerra, doncs, Felip va restar al poble, un error que li va costar la vida.

És detingut per la guàrdia civil i traslladat a la presó de Tarragona, l'1 d'agost de 1939. És acusat d'haver cremat les imatges de l'església, imposat multes econòmiques a les persones de dretes, incautat les armes i saquejat els béns del capellà. També es diu que va denunciar un veí que, per aquesta raó, va rebre maltractaments. Fins aquí res que no sigui habitual en aquests processos. Felip Barbat explica al tribunal que efectivament formà part del comitè, esquiva la destrucció de les imatges apuntant la intervenció d'un escamot de milicians forasters i justifica el repartiment dels mobles de la casa del rector per les necessitats del moment, agreujades pel fet que aviat començaren a arribar refugiats al poble.

El testimoni del que havia estat detingut com a espia va diluir la seva responsabilitat: «habiendo permanecido privado de libertad durante veinte días, sin duda por influjo local no solo de Felipe sinó de todos los miembros del Comité.», explicà al tribunal.

La primera acusació greu és la d'haver participat, mentre era al front d'Aragó, en la mort d'una persona d'ordre a la qual prèviament havia demanat diners. En cap moment es concreta el nom ni l'indret on els fets van succeir. No hi ha cap testimoni. Es diu que es va dir i prou. La segona es basa en una carta que, segons el veí que el denuncia, Felip Barbat havia escrit a la seva mare des del front, entre Tierz i Ferlete. Escrit on suposadament explicava que ja l'havien fet sergent i que havia matat vint feixistes i ferit d'altres vint. La carta no hi és i l'única prova és el testimoni del veí denunciant. L'acusat explica que no sap escriure –fet que es pot constatar mirant com signa, al seu expedient– i que no sap exactament què hi posava, a les cartes que un company li escrivia. Que mai el van fer sergent, que a més tenia problemes de visió, que fou operat mentre era a l'exèrcit, i que fou declarat inútil després de vuit mesos.

En cap moment se'l vincula a cap esdeveniment violent succeït a la contrada. Un altre testimoni diu d'ell que «fué presidente del Comité Revolucionario de Albarca, aldea inferior a cien habitantes, donde no se cometieron ningún delito de sangre [...] y según rumores que circulan en la aldea, tomó parte en un delito de sangre en tierras de Aragón». Uns rumors que esdeven, en la sentencia, que Felip «según sus propias declaraciones públicamente hechas había tomado parte también en otras veinte muertes más».

Condemnat amb la única prova de la declaració del seu denunciant, Felip Barbat és executat un 16 de novembre, fa setanta anys, i enterrat en una fossa del cementiri de Tarragona.

Tot plegat, la mort d'aquest jove d'Albarca és una burla sagnant a la Justícia com ho és qualsevol judici de l'època a qualsevol persona, des del president Companys fins al desconegut veí d'un petit poble de muntanya. L'anul·lació de tots els judicis del franquisme –i no la revisió– i la restitució de la dignitat de totes aquestes víctimes d'un règim il·legal és, encara avui, el deute pendent d'una societat que es vol i es diu democràtica.

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

2009-10-05T17:25:00.000+02:00

L'Ajuntament de Cornudella ha aprovat l'inici de formulació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Per aquest motiu, el proper dissabte 10 d'octubre, a les 8 del vespre, tindrà lloc, a la sala de plens de l'Ajuntament, l'acte de presentació dels treballs previs que serviran per al seu posterior tràmit.

Paral·lelament, i en el marc del programa de participació ciutadana, l'Ajuntament ha adreçat una enquesta a totes les persones empadronades al municipi (Cornudella, Albarca i Siurana) per tal de conèixer les seves preferències. El qüestionari demana l'opinió del veïnat sobre quin creixement de la població i sobre el model urbanístic que es vol per a Cornudella en el futur.

Cent anys d'autobús a Albarca

2009-10-04T21:37:00.006+02:00

Aquesta tardor ha fet cent anys que el poble compta amb una línia de transport públic, amb parada baix al coll. Quan els vehicles a motor van començar a circular pel coll d'Albarca feia menys de mig segle que s'havia obert la carretera. Fins aleshores, pobles com Ulldemolins només eren comunicats per camins de bast, en la ruta de Reus a Lleida que passava pels Hostalets. I, no cal dir-ho, en aquell moment, del coll al nucli d'Albarca només hi havia el camí de bast que encara es conserva en part, pel vessant del migdia.

El gener de1909 es va constituir a Reus la «Compañía Reusense de Automóviles» –més coneguda posteriorment pel nom comercial de «La Hispania»– amb l'objectiu inicial d'establir dues línies de cotxes: de Reus a Mont-roig i de Reus a la Serra de la Llena. Cornudella. Durant el mes de març es van fer uns viatges per tal de comprovar l'estat de les carreteres i la línia es va inaugurar el 9 de maig d'aquell any.

Arribada del primer cotxe de línia a Ulldemolins (1909)

Al mes de setembre, però, la companyia va optar per suprimir els autobusos que portaven a Riudoms i a Mont-roig i allargar la línia que pujava a Cornudella cap a les Vilelles i cap a la Serra de la Llena. Aquest fou l'eix de l'expansió de l'empresa.

Anunci a La Vanguardia, 2/09/1910

Mig segle després, els autobusos de «La Hispania» cobrien les línies des de Reus a Prades, Juncosa, la Granadella o la Palma d'Ebre.

Línies en activitat i en projecte, a la dècada de 1950

Aquestes línies d'autobús, que comunicaven Reus amb una part de les poblacions que formaven part de la seva àrea de mercat, van esdevenir un important mitjà de transport de persones i petites mercaderies. Aquest mitjà de transport públic fou d'importància cabdal fins a la generalització dels vehicles particulars. La gent baixava a Reus, sobretot al mercat dels dilluns, i els autobusos oferien la possibilitat d'abastir els pobles de productes diversos encarregats a comerços. Però també fou molt emprada pels excursionistes que, els caps de setmana, s'apropaven a Montsant.

El cotxe de línia a Cornudella

La revista a la diada del PNMON

2009-08-30T11:06:00.006+02:00

Ahir dissabte, La Carxana va ser present a la diada «Gaudeix el Parc en família» que el Parc Natural ha organitzat, aquest any, a Cornudella. Al matí, amb una parada que va servir per donar a conèixer la revista i facilitar exemplars dels números d'anys anteriors que encara tenim –la major part estan exhaurits– a les persones interessades. També hi havia una mostra de les publicacions editades per l'associació Carrutxa referents als pobles de la serra de Montsant.

Al matí es van desenvolupar diveros tallers i activitats per a la canalla

Al vespre, a l'Ajuntament, es va presentar el programa de recerca «Montsant, front de guerra» que ha desenvolupat Carrutxa entre el 2007 i el 2009, en el marc de la col·laboració amb el Parc Natural i amb el suport del Memorial Democràtic. El treball que estudia el pas del front pels pobles de la serra, abasta cronològicament des de la primavera-estiu de 1938, quan els nostres pobles esdevenen rereguarda del front de l'Ebre fins a l'ocupació per part de les tropes franquistes, el gener de 1939. Sense renunciar altres fonts documentals i bibliogràfiques, la recerca empra força la memòria personal, oral –per mitjà d'entrevistes– o escrita, en diaris i dietaris de guerra.

A banda de les publicacions que s'anuncien per a finals d'aquest any, aquesta recerca ha possibilitat altres activitats con conferències o la publicació d'articles com sobre «La Guerra Civil al mas del Lluc» dins el número 14 de La Carxana , que fou repartit entre el públic assistent que omplia a vessar la sala d'actes municipal.

Tot plegat va servir per col·laborar en una jornada que fou un èxit i que es consolida com una trobada de referència per a descobrir els valors de la serra de Montsant. Per La Carxana ha estat una oportunitat de donar a conèixer la publicació i establir futures col·laboracions, en la línia de mantenir la revista com eina de qualitat per a la divulgació de la història i el patrimoni cultural d'Albarca i dels pobles propers de Montsant.

Imatges de la festa major

2009-08-18T23:46:00.005+02:00

Enguany ha fet 25 anys de la recuperació de la Festa Major del poble. El 1984 fou any de la memorable actuació del Brivalls de Cornudella a Albarca i de la primera tirada de bitlles, una activitat que s'ha consolidat com un dels referents de la nostra petita celebració.
Aquestes són algunes imatges que ens ha deixat l'edició d'enguany, a més de l'estrena dels nanos: el concert a l'església, el joc de pistes, la tirada de bitlles o la presentació en societat –si més no, de cara als pobles de la rodalia– dels nanos a l'aplec de la Mare de Déu de Montsant.

El concert a l'església

Dues engrescades participants al joc de pistes

La tradicional tirada de bitlles

La fotografia de grup, a l'acabar les bitlles

Els nanos dalt a l'ermita de Montsant

Onze noies amb el nom de Montsant van pujar a Montsant el dia 17. A la foto –hi manca la Montsant Fonts– acompanyades de la Montsant, personatge festiu, a la porta de l'ermita.

La festa s'ha acabat i ens ha deixat amb ganes de fer més coses durant tot l'any, de trobar-nos els grans i que la canalla jugui –per uns dies, per unes hores– aquest col·lectiu de persones que, amb feines i lloc de residència diversos, compartim el gust per fer vida al poble.

Albarca estrena nanos

2009-08-15T16:03:00.004+02:00

Aquest matí han sortit per primer cop al carrer els nanos d'Albarca –que porten per nom Montsant i Vicent– acompanyats, com pertoca, d'una formació de músics locals –saxo, flauta i un eixerit timbaler– per acompanyar la gent a ofici i esperar-los a la sortida.

Els nanos compten amb el seu propi ball, que han anat interpretant en el recorregut i una tonada de cercavila. Dos nous personatges que s'afegeixen al repertori d'elements festius catalans i que, d'ara en endavant, identificaran la nostra població.

La Carxana 14 (agost 2009)

2009-08-08T12:08:00.007+02:00

Aquest agost, com és habitual, surt un nou número de La Carxana en edició sobre paper. La novetat d'enguany és sens dubte l'arribada de l'aigua corrent a les cases. En l'apartat històric, la revista ens apropa al periode de la Guerra Civil a partir de la que fou l'explotació agrícola i ramadera més important del terme: el mas del Lluc. De la col·lectivització de la terra al seu ús com a hospital de sang, en els darrers mesos del conflicte, l'article recull documentació inèdita i testimonis d'algunes persones que van viure aquells moments.

També ens parla d'un mapa de la serra de Montsant del 1499 i inclou articles sobre la identificació del que fou el refugi antiaeri d'Albarca, el carrer barceloní que porta el nom del poble o diverses publicacions com Gotholàndia, una novel·la de fantasia que arrenca en una Albarca –l'autor hi té arrels familiars– més o menys imaginada o sobre el catalèg que recull l'activitat gogista de Mn Joan Roig i Montserrat.

El treball sobre el mas del Lluc es comentarà en el marc de la presentació de la recerca «Montsant, front de guerra», a càrrec de Salvador Palomar, el 29 d'agost, dins el programa d'activitats «Gaudeix el Parc en família» que enguany té lloc a Cornudella.
També per aquest motiu, La Carxana tindrà una parada al matí del dissabte 29, a l'espai de les activitats, amb diverses publicacions sobre la història i el patrimoni cultural dels pobles de la serra de Montsant.

Els sumaris de les revistes publicades des del 1995 es poden trobar al nostre indret web, amb índexs temàtics i per pobles. A partir d'aquesta tardor, es podran començar a descarregar de la xarxa, en format pdf, els articles publicats en aquests anys.

Festa Major 2009

2009-08-03T20:01:00.006+02:00

Tradicional fotografia de grup, després de la tirada de bitlles (15/08/2008)

Un any més, aquest agost, Albarca celebra la seva Festa Major d'estiu. El programa elaborat per la junta de l'Associació de Veïns i Propietaris d'Albarca, inclou els següents actes:
Dissabte 15, al matí: sortida dels nanos del poble i, a les 10, missa.
A les 6 de la tarda: Concert a càrrec del quartet de flautes «Quattor» i berenar.
Diumenge 16, a les 12 del migdia, conferència sobre «Cellers monumentals» a càrrec de Ramon Aloguín, a l'església.
A les 5 de la tarda, tirada de bitlles.
El dilluns 17, com és tradicional, es pujarà a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant. A les 12, missa.
Del 15 al 17 es podrà veure a l'església una exposició dels plànols de l'expedient de declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional de l'església de Sant Vicent d'Albarca, per gentilesa dels arquitectes Srs. Orellana i Aloguín.

Activitats d'estiu

2009-07-19T14:47:00.001+02:00

Cada estiu, el Parc Natural de Montsant programa un seguit d'activitats –conferències, exposicions, presentacions de llibres– amb l'objectiu de divulgar el patrimoni natural i cultural de la serralada i dels seus pobles. Aquestes activitats abasten tots els nuclis de població a excepció, enguany, d'Albarca.

Aquest any s'han previst un seguit de presentacions del llibre Montsant, parc natural, editat pel mateix Parc i per March editor, amb fotografies de Xavier Vaqué, durant els mesos de juliol i agost. I també, un seguit de conferències, en col·laboració amb Carrutxa, sobre les festes tradicionals als pobles de Montsant, la ramaderia a la muntanya, el treball de les dones... a més de dues exposicions. A casa, al tros, al carrer. Imatges de dones de Montsant és una exposició resultat del treball de recollida de fotografies antigues que es desenvolupa des de fa uns anys i incideix específicament en el paper de les dones en la vida quotidiana dels nostres pobles. Montsant, descobreix-lo és una exposició itinerant produïda pel PNMON.

Dins els actes de la diada «Gaudeix el parc en família», que enguany se celebra a Cornudella, es presentarà la recerca sobre el pas de la Guerra Civil pels pobles de Montsant.

Gotholàndia

2009-05-10T18:41:00.014+02:00

El Pep de cal Mosset ha publicat una novel·la –no és la primera vegada– que té Albarca, entre la realitat i la imaginació, com a referent geogràfic. També els protagonistes, l'Albert o el seu oncle Fric, tenen un cert regust de realitat potser només perceptible per a un reduït col·lectiu de persones.

Gotholàndia és, però, més enllà del poble que li serveix de punt de partida, un relat de fantasia en un món virtual. L'Albert el Piles és un xicot, com molts altres, enganxat a la consola i als jocs d'ordinador. En un intent de desintoxicació radical, la seva mare l'envia a casa de l'oncle, que viu en un poble pràcticament deshabitat, voltat de llibres i d'herbes. Però el noiet s'emporta la maquineta i, d'amagat, es posa a jugar a Gotholàndia, el seu joc preferit, que mostra un univers fabulós on hi conviuen éssers ben estranys i on els participants han d'adquirir diverses habilitats per superar difícils proves. Un cop de màgia s'emporta l'Albert, que esdevé un personatge més del joc, i no us explico res més de l'argument.

L'originalitat de la narració es troba en aquest particular univers format per éssers mítics i personatges de llegenda. Un món amb constants referències a la tecnologia del present que poua alhora de referents de la tradició autòctona. En l'any en què es commemora el cinquantenari de la mort de Joan Amades,
Pep Blay fa el seu particular homenatge al folklorista –potser, sense proposar-s'ho– mostrant com el bagatge de la fantasia popular que va embadalir i aterrir la canalla durant molts anys pot ser rellegit, sense conplexos, per ubicar-lo en un context de present. I servir de fonament a una narració que succeeix en un món virtual on els personatges es reconfiguren, guanyen punts o perden nivells de vitalitat segons les situacions.

Fa anys –uns quaranta, més o menys– que llegeixo literatura de fantasia, però la meva experiència de joc digital és molt puntual. De ben segur que la meva percepció del relat, doncs, deu ser ben diferent a la de qualsevol xicot de catorze anys, amb domini del comandament i bon coneixedor dels secrets dels videojocs. Però m'ho he passat d'allò més entretingut amb Gotholàndia, per l'argument –encara que segueix inevitablement algunes de les pautes inherents al gènere–, per l'entranyable ratpenat que t'obliga a canviar el ritme de lectura, però sobretot pel munt de complicitats que troba un lector avesat al món de la cultura popular, pels estrips divertits de la tradició, que omple les seves pàgines. I és que, acostumat com em tenen a les referències mitològiques celtes o nòrdiques, també s'agraeix una dosi de cabrabocs, molsoses, dalifants, mirones, calcàtrix o gats del cel.

Us recomano, doncs, que us endinseu a Gotholàndia, encara que no sigui al costat del foc a terra o en una habitació plena a vessar de llibres –alguns de Joan Amades–, amb una petita finestra, com les d'abans, que dóna a un carrer per on passen turistes ocasionals que comenten invariablement…: «—Ja s'hi deu viure tranquil en aquest poble!»

Quan pel carrer de la Plaça em trobi aquest Fric –si no m'equivoco, em sembla que ens coneixem fa anys–, li explicaré que la seva història m'ha agradat força i li comentaré que, com ell, m'he vist alguna vegada, reformatejat com un venerable druida de pa sucat, amb sandàlies guarres i el senalló farcit d'herbes. Són coses de l'edat.

Pep Blay
Gotholàndia
Barcelona: Montena/Mondadori, 2009

Es presenta un llibre sobre Montsant

2009-04-20T17:08:00.003+02:00

Aquest dissabte passat dia 18 d’abril es va presentar al centre cívic d’Ulldemolins el llibre Montsant, parc natural, una edició del Parc Natural de la Serra de Montsant i March Editor. L’obra és una creació del fotògraf Xavier Vaqué, vilatà de la Vilella Baixa i és el resultat de la seva particular visió de la serra de Montsant i els seus racons.

El llibre, és un recorregut visual estructurat en quatre capítols que s’introdueixen amb un text d’autor encarregat a persones que d’una manera o altra són coneixedors de manera especialitzada del territori Montsant. El primer capítol –Orígens–, parteix de la descripció física que defineix Montsant i vol introduir-nos tant en l’origen místic que defineix la “muntanya santa” com oferir el testimoni dels múltiples usos humans que han existit en el paisatge de Montsant al llarg dels segles. El segon capítol està dedicat a Paisatges i racons, oferint una mirada personal dels indrets que per la seva bellesa il·lustren, sense paraules, perquè Montsant és un espai d’interès natural singular. A continuació, el capítol Pobles, tracta de la vinculació de la gent dels pobles de Montsant amb el seu medi (activitat econòmica, centres de devoció religiosa, excursionisme, patrimoni festiu, etc.). El quart capítol es dedica a destacar els productes per excel·lència d’aquesta terra: l’oli i el vi, però també ens presenta els altres productes de la terra presents en la nostra gastronomia (ametlles, avellanes, mel, etc.). Previ a aquests capítols, hi ha una presentació especial sobre la tasca de gestió i ordenació que es duu a terme des l’equip del Parc Natural, els equipaments dels quals disposa així com de les diferents línies d’actuació en matèria d’educació ambiental, millora rural, treballs de vigilància i manteniment i dels diversos estudis i actuacions sobre fauna, flora i patrimoni cultural que es realitzen.

Montsant, parc natural vol destacar els valors naturals i culturals de la serra de Montsant i dels seus pobles. Gràficament el llibre vol ser una edició de prestigi, realitzada en català, traduïda al castellà i a l’anglès i, per tant, que sigui un material de divulgació i presentació de la comarca més enllà de les nostres fronteres i que el Parc sigui conegut a nivell internacional.

L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta de la Mancomunitat dels municipis del Parc Natural de Montsant i diputada, la Sra. Misericòrdia Montlleó; el director dels SSTT a Tarragona del DMAiH, el Sr. Josep Lluís Pau Roigé; Francesc Sánchez, de March Editor i del mateix fotògraf, Xavier Vaqué.

Montsant, descobreix-lo!

2009-03-30T21:51:00.006+02:00

Roca Falconera, Montsant.

Aquest passat dissabte 28 de març ha començat la campanya impulsada des del Parc Natural de la Serra de Montsant que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i cultural d’aquest espai protegit, així com la diversitat de llocs interessants i emblemàtics que integra la serra.
Aquesta sisena edició de la campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant ofereix la possibilitat de participar en diverses activitats, al llarg de tot l’any i de la mà de les empreses col·laboradores del Parc –Pedrenca, Catsud i El Brogit Guiatges-, podrem anar descobrint i gaudint de Montsant a partir dels tallers naturalístics, excursions familiars, sortides nocturnes, guiatges en anglès i senderisme interpretatiu.
Aquest any, a més, des del Parc Natural de la Serra de Montsant s'organitzen una sèrie d'activitats per divulgar els diversos projectes de conservació tant a nivell de patrimoni natural com cultural que es realtizen des de l'equip de gestió del Parc. Al mes de maig, i en motiu del Dia Europeu dels Parcs, se celebrarà la V Festa de l’Arbre al CEIP Serra Major. Destaca especialment la celebració de la V Nit catalana dels ratpenats, que tindrà lloc a la Vilella Baixa el dia 8 d'agost.
La cloenda de les activitats d’estiu tindran lloc a Cornudella de Montsant el 29 d'agost amb la diada Gaudeix del Parc en família, on grans i petits podran participar dels tallers, excursions i activitats organitzats per aquesta ocasió.
Totes les activitats -excepte el curs d'ornitologia i l'activitat del GEPEC- són gratuïtes i cal inscriure's prèviament.Podreu consultar tota la programació de la campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant a www.parcsdecatalunya.net.

Una imatge desconeguda

2009-03-10T21:18:00.004+01:00

Els treballs de construcció de la nova xarxa d'aigua al poble ofereixen algunes imatges pou insòlites. La primera foto és de mitjan febrer, la última, d'aquesta tarda. De ben segur, mai els carrers d'Albarca havien estat tant trasbalsats com ara i ningú havia vist així el carrer de la Plaça.

Una nova xarxa d'aigua

2009-02-08T17:25:00.004+01:00

Aquest matí ha tingut lloc, a l'Ajuntament de Cornudella, una reunió informativa, a la qual havien estat convocades totes les persones amb casa a Albarca. S'hi ha parlat, fonamentalment, de les obres per poder portar l'aigua corrent, en condicions, a totes les cases. Aquest estiu, amb la construcció d'un nou dipòsit prop del mas del Lluc, que envia l'aigua cap a l'antic dipòsit del poble –al Pla del Castell–, es va garantir el subministrament d'aigua a la població. L'antiga xarxa, però, només arriba a algunes cases i ara se'n fa una de nova, d'acord a la normativa vigent.

Com que el poble es troba bastit, en bona part, sobre pedra, els treballs per les rases són lents i per això la circulació de vehicles pel poble –i cap al peu de Montsant– es veurà afectada durant unes setmanes. Es preveu que fins a mitjan abril. Cal tenir en compte que, quan la màquina treballi al carrer de la Plaça, prop de l'església, no es podrà entrar al poble (probablement, a començaments d'abril).

L'alcalde, acompanyat del regidor responsable de les obres, ha informat d'altres millores previstes per al nucli de població i ha manifestat la seva intenció de convocar, d'aquí uns mesos, una nova sessió quan es puguin concretar projectes com els del clavegueram, la recollida de brossa o la millora dels carrers, amb voluntat de comptar amb l'opinió del veïnat.

La màquina treballa ara al camí de dalt

Bufa el vent

2009-01-26T20:14:00.005+01:00

L'entrada al poble, aquesta tarda

Parlar del (mal) temps com a notícia destacada en el devenir quotidià del poble ja comença a ser habitual. La darrera ventada no ha fet tants estralls com la del novembre, però el rastre d'arbres malmesos és prou evident. Com també ho són les restes escampades de fragments del sostre del corral...

En l'aspecte positiu, cal apuntar que continuen els treballs de millora de les infraestructures. Aquests dies, una màquina està obrint una rasa per portar els serveis –xarxa d'aigua– als xalets de la part de dalt del poble.

Sense canalla, no hi ha Reis

2009-01-04T12:00:00.005+01:00

Al poble fa molts anys que no se celebra la nit de Reis pels carrers. Sense canalla, no hi ha festa. És cert que, darrerament, els mags de l'Orient –o els seus col·laboradors– han anat passat regularment per alguna casa del carrer de la plaça i hi han deixat algun obsequi, però només la gent gran –molts ja no hi són– recorda com antigament la canalla arreplegava mates d'espígol sec i feia un ninot que, al capvespre, era passejat pels carrers. L'acompanyaven tots els xiquets i xiquetes, amb torxes fetes també d'espígol, i finalment el cremaven.
I cantaven:

«A esperar els Reis,
que els Reis han vingut,
carregats de pebre
i vestits de vellut.

Lo ninot d'espígol
s'ha casat a Reus,
li ha marxat la dona
cap els Pirineus.»

El pobre ninot d'espígol fa molts anys que no surt. I la desaparició de la festa de Reis ens ensenya allò tan evident que a vegades s'oblida: que la festa neix d'una comunitat i que perdura mentre la comunitat la vol, o pot, celebrar. Una lliçó aplicable arreu.

Des d'Albarca

2008-12-31T21:40:00.002+01:00

Setanta anys dels bombardeigs sobre Albarca

2008-12-30T12:33:00.008+01:00

La Guerra Civil espanyola fou el primer conflicte europeu en què s’emprà, a bastament, l’aviació per bombardejar la població civil. Més enllà de la destrucció d’objectius militars, es volia sembrar el terror entre una població que, impotent, assistí a la destrucció de béns i a la pèrdua de vides, amagant-se en refugis antiaeris construïts en els mateixos nuclis urbans o, en molts casos, escampant-se per masos, barraques de tros, balmes, sempre amb l’afany d’allunyar-se dels llocs on el perill semblava més evident.
Amb l'inici de l'ofensiva franquista per ocupar Catalunya, a finals de desembre de 1938, moltes poblacions que fins aleshores havien restat relativament tranquil·les van patir bombardeigs. Tal com expliquen Solé i Vilarroya a Catalunya sota les bombes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986), els bombardeigs del mes de desembre no han deixat un rastre documental clar. El cas d'Ulldemolins n'és prou evident. Tot i no figurar en cap de les relacions que s'han publicat recentment sobre els bombardeigs a Catalunya, el terme va patir constants bombardeigs entre Nadal i Reis, dos dels quals van afectar el nucli de població, deixant una dotzena de civils i un nombre indeterminat de soldats morts.
Els habitants d'Albarca van contemplar els atacs sobre la població veïna i, esgarrifats, van començar a cercar refugi a les balmes de dalt de Montsant.

El refugi antiaeri es va fer a l'entrada del poble, sota el cingle

Al poble s'havia fet un refugi antiaeri aprofitant una balma sota el cingle de roca que hi ha al vessant sud del poble, sota l'indret on antigament hi hagué el castell. Els homes del poble la van eixamplar, cavant una trinxera sota la roca, consolidant-la amb un mur. Quedà com una mena de túnel, amb dues entrades als extrems. Efectivament, el refugi encara hi és: una construcció atípica que passa desapercebuda darrere els esbarzers i la vegetació que creix al coster, sota el cingle. L'hem conegut gràcies al record –i a la feina– de Vicent Selma.

La rasa excavada sota la roca oferia una raonable protecció

Quan el poble va ser bombardejat per l'aviació franquista, però, hi restaven ben poques persones. Per aquesta raó no hi va haver víctimes mortals –si més no, entre la gent del poble–, només força destrosses materials. La manca de testimonis fa més difícil precisar-ne els detalls. Contrastant les dades, sembla que el 31 de desembre i l'1 de gener l'aviació franquista va bombardejar les tropes que hi havia baix, a la rodalia, i que un cop, com a mínim, les bombes van caure sobre el nucli urbà. Es relacionen diverses cases destruïdes i algunes anècdotes, com la d'un home vell, de ca l'Argany, que es va salvar, ajagut al costat d'una gran soca d'arbre, sota un marge, però al qual l'ona expansiva el deixà completament negre. També hem aplegat notícies de soldats morts i de com una bomba matà les mules, emprades per al transport, que hi havia baix al coll.

Interior del refugi antiaeri

Cornudella també fou bombardejada per Cap d'Any. La gent d'Albarca no va tornar al poble fins que els combats es van allunyar, a mitjan gener.

Cau la creu del Coll

2008-11-02T12:52:00.005+01:00

Després de la nevada primerenca d'aquesta passada setmana, avui el temps esbojarrat torna a ser notícia.
Aquesta matinada, una forta tempesta de vent, pluja, llamps i trons, ha deixat un rastre de branques trencades, una fumera a terra, la teulada del corral enlaire... i la creu del Coll a terra.

Aquesta és una creu de terme que va ser ubicada, el 1901, al coll d'Albarca –probablement n'hi havia existit una altra, anteriorment– per celebrar l'entrada del segle XX. La van pagar els amos del mas del Lluc, la principal propietat del terme. Va ser destruïda l'abril de 1932.
El 1999 es va refer després d'haver-se'n trobat alguns fragments sota les runes d'una casa del carrer de la Plaça. La part superior del monument, que ha quedat esmicolat en caure, era una reproducció aproximada de la creu del 1901.

IV Jornades del Parc Natural

2008-10-19T11:18:00.005+02:00

Aquesta propera setmana, el Parc Natural de la Serra de Montsant organitza les seves quartes jornades, dedicades a l'aigua. Amb el títol de «L'aigua a Montsant: usos, gestió i diversitat» el cicle inclou un seguit de conferències i activitats adreçades a mostrar les problemàtiques i els criteris de gestió d’aquest recurs fonamental per a la vida, la seva importància en la política de prevenció d’incendis o la preservació d’espècies animals i vegetals directament vinculades a l’abundància d’aigua. Les conferències tindran lloc cada tarda, de dilluns a divendres, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Falset.

Font de Sant Antoni

Entre les intervencions programades hi ha la de Salvador Palomar –el dimecres 22– que parlarà de l'etnografia de l'aigua als pobles de Montsant. La conferència, tot ique fa referència al conjunt de poblacions que integren la serralada, es basa en la recerca sobre els usos i la gestió de l'aigua en la societat tradicional, al terme d'Albarca, que es va presentar aquest estiu i que publicà, en síntesi, el número 13 de La Carxana, aquest passat agost.

Nou CAP a Cornudella

2008-10-09T21:13:00.002+02:00

Segons informa El Punt (8/10/08), el govern de la Generalitat va aprovar ahir autoritzar el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut per establir un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Cornudella de Montsant per finançar el nou edifici del centre d'atenció primària, del qual ja han començat les obres. A més, segons va explicar el director dels Serveis Territorials de Salut, el CAP també tindrà una base d'ambulàncies. En els 480 metres quadrats de què disposarà, s'hi inclourà, entre altres serveis, els d'odontologia, treball social, atenció continuada, atenció a la dona i una aula d'educació en salut.

Noves bitlles per al poble

2008-09-28T16:55:00.001+02:00

Les noves bitlles d'Albarca

Feia temps que el Vicent volia encarregar unes noves bitlles per a jugar al poble. Malauradament les últimes bitlles del poble es van perdre i només en tenim unes fotografies. Aquelles eren obrades a mà, a ganivet i les que emprem actualment –fetes segons un model antic d'Ulldemolins– eren elaborades a torn.
Les noves bitlles, que ha fabricat un torner d'Ulldemolins, recorden l'aparença de les antigues. Són de fusta de roure i de més alçada que les anteriors, tot i que força més petites que les utilitzades en altres poblacions de la comarca. La tirada de bitlles, segons el costum del poble, és un acte que no pot faltar a la nostra festa major a l'agost.
Ara només resta estrenar-les.

El joc de bitlles de sis, a Catalunya, es caracteritza per l'ús dels bitllots, peces amb les que es prova de fer caure totes les bitlles menys una, objectiu del joc

Comencem

2008-09-28T16:14:00.000+02:00

«La Carxana» apareix cada estiu –en paper– des de l'agost de 1995, com a revista dedicada a la història i el patrimoni cultural d'Albarca i altres pobles de la serra de Montsant. Les característiques de la publicació i, sobretot, la seva periodicitat fan difícil que pugui recollir la informació dels esdeveniments quotidians que afecten la població.
Aquesta versió digital, en format blog, vol omplir aquest buit. Des de la redacció hi anirem posant informacions sobre la població. Hi podeu participar per mitjà dels comentaris o enviar-nos articles a carxana@migdia.cat